Escola de la Bauhaus
La Staatliche Bauhaus ('Casa de la Construcció Estatal'), o simplement Bauhaus, va ser l'escola d'arquitectura, disseny, artesania i art fundada en 1919 per Walter Gropius en Weimar (Alemània).
Nom
[editar | editar còdic]El nom Bauhaus deriva de l'unió de les paraules en alemà Bau, "construcció", i hausert "casa"; irònicament, a pesar del seu nom i del fet de que el seu fundador fora arquitecte, la Bauhaus no va tindre un departament d'arquitectura en els primers anys de la seua existència.
Les seues propostes i declaracions d'intencions participaven de l'idea d'una necessària reforma de les ensenyances artístiques com a base per a una consegüent transformació de la societat burguesa de l'época, d'acort en el pensament del seu fundador. La primera fase (1919-1923) va ser idealista i romàntica; la segona (1923-1925), molt més racionaliste, i en la tercera (1925-1929) va alcançar el seu major reconeiximent, coincidint en el seu trasllat de Weimar a Dessau. En 1930, baixe la direcció de Mies van der Rohe, es va traslladar a Berlín, a on va canviar per complet l'orientació del seu programa d'ensenyança.
Ideologia de fundació
[editar | editar còdic]La Bauhaus o Staatliche Bauhaus (Casa de la Construcció Estatal) és una escola d'artesania, arts, disseny i arquitectura les aportacions de la qual són visibles fins als nostres dies.
Walter Adolph Georg Gropius, fundador de la Bauhaus, va nàixer en Berlín el 18 de maig de 1883. Va ser fill i net d'arquitectes, va estudiar arquitectura en Munich i en Berlín. Un dels principals ideals de Gropius era representat per mig de la següent frase: "La forma seguix a la funció". Buscava l'unió entre l'us i la estètica.
La seua trayectòria és una circumstància que cal considerar determinant per a l'orientació ideològica de Gropius. Procedent de la burguesia inteligent, va treballar en Munich de 1907 a 1910 en Peter Behrens, el primer arquitecte contractat per una gran empresa industrial com a responsable artístic (AEG). A partir de llavors, Gropius sempre va plantejar el problema de l'edificació en relació en el sistema industrial i en la producció en série, aplegant inclús fins a l'extrem de considerar l'edifici com un producte directe de l'indústria i fundant aixina en 1943, junt en Konrad Wachsmann, una empresa d'edificacions prefabricar. La fàbrica Fagus, d'arquitectura revolucionària, li va donar certa fama en 1911 —que va confirmar en Colónia en 1914— en construir per a l'exposició del Werkbund un palau per a oficines d'atrevida concepció estructural, estètica i tècnica. La Gran Guerra va interrompre la seua activitat de constructor, reclamat al front. Pero durant aquells anys va ser madurant en el seu ànim la consciència de que tenia un deure humà molt elevat que complir: l'arquitectura havia d'eixercitar un paper en el problema social que la posguerra plantejaria en tota gravetat; i este problema social havia de fondre's en l'estètica.
Gropius no va permetre que les dònes estudiaren arquitectura en la Bauhaus, en contra de les lleis de la República de Weimar, que establien l'educació universal,[1] i de les promeses d'igualtat en les que es promocionava l'escola. No obstant, a les dònes se'ls permetia participar en els tallers textils o de ceràmica.[2]
Més vesprada el pla d'estudis va ser modificat i estos centres varen ser canviats per tallers a on els estudiants varen treballar al costat de professors, com Gropius en el taller de mobles.
Relació en el disseny
[editar | editar còdic]La Bauhaus va assentar les bases normatives i patrons de lo que hui coneixem com disseny industrial i gràfic; pot dir-se que abans de l'existència de la Bauhaus estes dos professions no existien com a tals i varen ser concebudes dins d'esta escola. Sense dubte l'escola va establir els fonaments acadèmics sobre els quals es basaria en gran medida una de les tendències més predominants de la nova Arquitectura Moderna, incorporant una nova estètica que comprendria tots els àmbits de la vida quotidiana: des de la cadira en la que vosté se senta fins a la pàgina que està llegint (Heinrich von Eckardt). Donada la seua importància, les obres de la Bauhaus en Weimar i Dessau varen ser declarades com Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 1996.
Sent director Ludwig Mies van der Rohe, l'escola va sofrir pel creixent acossament per part del nazisme. Degut a que l'ideologia Bauhaus era vista com a judeu-socialiste els nazis varen tancar l'escola.
Molts dels integrants de la mateixa, entre ells el mateix Walter Gropius, refugiats, es varen instalar finalment en Estats Units per a seguir en els seus ideals.
La Bauhaus va tindre la seua sèu en tres ciutats:
I va estar organisada per tres directors:
- 1919-1928: Walter Gropius
- 1928-1930: Hannes Meyer
- 1930-1933: Ludwig Mies van der Rohe
El llegat de l'Escola de la Bauhaus té una forta influència en institucions educatives de disseny al voltant del món en l'actualitat, mantenint les seues postures alluntades de les llínees divisòries entre les disciplines i la seua rodalia a lo funcional.
Influència en el disseny industrial
[editar | editar còdic]En el llibre “Bauhaus 1919-1928” escrit per Herbert Bayer i editat per Walter Gropius, podem vore clarament la filosofia de l'acadèmia de la Bauhaus que va donar raïl als pensaments bàsics del disseny industrial. En l'extracte traduït del llibre escrit per Gropius[3] “Idee und Aufbau dones Staatlichen Bauhauses Weimer” (La teoria i organisació de la Bauhaus), veem en molt detall els ideals que va implantar en la Bauhaus, i que molts anys despuix influïxen en la definició del disseny industrial com a professió.
Tot escomença perque Gropius troba un problema en la recent industrialisació i mecanisació, causada per la revolució industrial. Esta revolució va popularisar la busca insaciable de l'eficiència, cosa que va afectar grandemente l'estètica perque, segons Gropius,[3] sempre que el fi de la mecanisació siga l'eficiència, en lloc de lliberar en ser humà de la llabor manual, l'individu es vorà esclavizado i la societat, desordenada.
És per este problema que percep la necessitat de crear noves ideologies, ya que esta industrialisació va deixar ingeniers sense l'empatia estètica, i artistes sense el coneiximent dels métodos productius.
Gropius troba la causa d'este problema en els métodos d'ensenyança actuals de l'acadèmia.[3] Que, segons ell, matava la creativitat en les ideologies acadèmiques, ya que intentava ensenyar-la en un saló de classes, quan és un talent que únicament es pot desenrollar en les experiències i experiments que du la vida.
Com a solució, Gropius planteja un pla d'estudis en el que ensenya a artistes les pràctiques manuals i tècniques de l'indústria, en conjunt en la teoria del disseny.[3]
És just en este canvi que veem un acostament la filosofia actual del disseny industrial, que indica que la forma i la funció no són opostes, sino que són part d'un procés creatiu, que fa us de vàries pràctiques i coneiximents.
La Bauhaus i la nova tipografia
[editar | editar còdic]Segons Philip B.Meggs, la Bauhaus va generar un nou estil tipogràfic en la seua escola de disseny (1919-1933). Es varen amprar casi exclusivament les tipografies de sans-serif i Bayer va dissenyar un tipo universal que va reduir l'alfabet a formes netes, simples i construïdes en forma racional.
Arquitectura
[editar | editar còdic]Un dels principis establits per la Bauhaus des de la seua fundació és "La forma seguix a la funció"
L'edifici de la Bauhaus de Dessau (1925-1932) de Walter Gropius, és el més emblemàtic d'entre les seues escoles. Es desplega en varis volums, independents entre ells, i dissenyats segons la funció per a la que varen ser concebuts. Té una configuració relacionada en les condicions de la zona a on s'ubica: llimita en un carrer, travessa una atra perpendicular a la primera i dos de les seues ales contornean un propenc camp deportiu, i s'obri al ritme de la vida urbana en les seues grans fronteres de lluminoses cristaleres. Este proyecte és considerat com l'obra mestra del racionalisme europeu.
Tel Aviv és la ciutat en més arquitectura Bauhaus. Hi ha més edificis construïts a l'estil Bauhaus que en qualsevol atre lloc del món, incloent qualsevol ciutat d'Alemània. L'estil va ser dut en els 30 per arquitectes europeus, majorment alemans i russos, de l'escola Bauhaus que fugien del règim nazi. Des de 2003, "La Ciutat Blanca" és considerada Patrimoni de la Humanitat, i són més de 4000 els edificis d'estil Bauhaus i estil internacional contabilisats i subjectes a distints plans de restauració i preservació.
Fotografia
[editar | editar còdic]La Bauhaus no tenia una secció fotogràfica, pero en 1923 se li va encarregar el taller de metals al mestre hongarés László Moholy-Nagy , que va introduir llavors la fotografia com un nou mig d'expressió artística. Va ensenyar tècniques com el fotomontaje, el montage lumínico, la foto escultura i el collage obrint vies en este camp. Va encorajar, en el marc de l'expressió fotogràfica, l'exploració de noves formes més que nous temes. Una de les innovacions essencials d'esta escola va ser sense dubte la d'haver associat de manera sistemàtica l'art en les seues possibles aplicacions, ya foren documentals, decoratives o publicitàries. Grans fotógrafs varen estudiar en la Bauhaus com Herbert Bayer, Lucía Moholy-Nagy, Walter Peterhans, Horacio Coppola, Florence Henry, Grete Stern i Ellen Auerbach, entre uns atres.
Context històric-polític
[editar | editar còdic]La fundació de la Bauhaus es va produir en un moment de crisis del pensament modern i la racionalitat tècnica occidental en el conjunt d'Europa i particularment en Alemània. La seua creació es va deure a la confluència d'un conjunt de desenroll polític, social, educatiu i artístic en les dos primeres décades de el XX, la especificidad de la qual està donada per les vanguardes artístiques de començ de sigle.
La modernisació conservadora de l'Imperi alemà durant la década de 1870 va mantindre el poder en mans de l'aristocràcia. Açò exigia també del militarisme i l'imperialisme per a mantindre l'estabilitat. Per a 1912 l'auge dels izquierdista del SPD hi havia galvanizado les posicions polítiques en conceptes de la solidaritat internacional i d'establir el socialisme contra el nacionalisme imperialiste. Sectors del proletariat varen demostrar una creixent capacitat d'organisació, qüestió que va anar forçosament potenciada per la hiperinflación alemana i la cada volta més evident crisis econòmica. De la mateixa manera que atres moviments pertanyents a la vanguarda artística, alguns dels seus integrants varen mantindre un alt grau de contingut crític i compromís d'esquerra pero la Bauhaus com a institució es va mantindre al marge dels processos polític-socials. A pesar d'això i com a conseqüència de la rebelia d'alguns dels seus alumnes La Bauhaus —com demostren els problemes que va tindre en polítics que no la veen en simpatia— va adquirir la reputació de ser profundament subversiva.[4]
Cronologia
[editar | editar còdic]Primera época (1919-1923)
[editar | editar còdic]En el moment de la seua fundació els objectius de l'escola, caracterisats per Gropius en un manifest, varen anar: "La recuperació dels métodos artesanals en l'activitat constructiva, elevar la potència artesana al mateix nivell que les Belles arts i intentar comercialisar els productes que, integrats en la producció industrial, es convertirien en objectes de consum assequibles per al gran públic" ya que una de les seues metes era la d'independisar-se i començar a vendre els productes elaborats en l'Escola, per a deixar de dependre de l'Estat que fins a eixe moment era qui els subsidiaba.
Es va formar quan Gropius unix l'Escola de Belles arts en l'Escola d'Arts Aplicades o Escola d'Arts i Oficis, transformant-la en la primera escola de disseny del món.
En 1919, es va publicar el manifest fundacional de la Bauhaus en Der Austausch, el bolletí dels alumnes.[5]
En esta fase es va implantar en l'escola el cridat "vorkurs" o curs preliminar, creat per Johannes Itten. Com el seu nom ho indica, el curs preliminar, previ als estudis pròpiament dits, tenia per missió lliberar de convencions al futur membre de l'institució, despertar els seus dots personals i orientar-li espiritualmente per a l'ulterior formació.
Entre els primers estudiants es trobaven Marcel Lajos Breuer i Joost Schmidt, que varen alcançar cert èxit. Els estudiants es mostraven flexibles i disposts a fer tot tipo de treballs, per tant eixien de l'escola ben formats, sabent dibuixar, modelar, fotografiar o dissenyar mobles. L'escola disponia de tallers d'ebanisteria, disseny, teatre, ceràmica, teixit, encuadernación, metalúrgia, vidriería. Pero no de pintura i escultura en el sentit tradicional.
El taller de teatre, dirigit per Oskar Schlemmer, era considerat molt important dins del programa de l'escola per la seua naturalea d'activitat social que combinava diversos mijos d'expressió. Decorats, vestuari, etc. formaven part de les pràctiques dels alumnes. Varen ser famoses les obres de Schlemmer, sobretot el Ballet Triádico, obra estrenada en el teatre de Stuttgart.
Paul Klee va aplegar a l'escola en 1920. Persona molt culta (ademés de ser un violiniste i pintor notable) molt interessat pels problemes teòrics de l'art. Va desenrollar la seua activitat en el taller de teixits, donant classes de composició. La seua ensenyança es basava en les formes elementals, de les que, segons ell, es derivaven totes les demés. L'art devia descobrir eixes formes, desvelar-les, fer-les visibles. Preparava concienzudamente les classes escrivint en uns quaderns que, posteriorment varen ser publicats en forma de llibre.
En 1922 Kandinsky es va incorporar al proyecte. Havia participat en les reformes educatives en l'época de la revolució russa, fundant en la Unió Soviètica vàries escoles. Durant eixe temps va mantindre correspondència en Gropius. Quan la revolució russa va escomençar a sofrir dificultats i varen començar les disputes i porgues polítiques, Kandinsky va decidir traslladar-se a la Bauhaus. El seu prestigi, despuix de la publicació de De lo espiritual en l'art en 1911 i les seues primeres obres abstractes de 1910, era per llavors ya molt gran. Va substituir a Schlemmer en el taller de pintura mural i va donar classes en Klee en el curs de disseny bàsic. La seua ment teòrica va ser decisiva per a iniciar el camí cap a un art més intelectual i raonat, a on utilisaven l'ànima de l'objecte per a esculpirla en la tela en traces abstractes.
Klee es va retirar en l'any 1931.
Esta primera etapa culmina en l'imminent necessitat del canvi de sèu de l'escola propiciat per la gran depressió. La primera etapa de la Bauhaus es pot sintetisar com una fase d'experimentació de formes, productes i dissenys i, per lo tant, també d'educadors del disseny.
Segona época (1923-1925)
[editar | editar còdic]En 1923 Theo van Doesburg, fundador en els Països Baixos del neoplasticismo, pintor, arquitecte i teòric, va crear en Holanda la revista i el moviment De Stijl i en aplegar despuix a Weimar, va eixercir una influència decisiva en els estudiants i en Gropius, que acabaria duent a l'escola a prendre un atre rumbo.
A partir de 1923 se substituïx l'anterior tendència expressioniste per la Nova Objectivitat, un estil també expressioniste de pintura encara que molt més sobri que s'estava imponent en tota Alemània. L'incorporació a la Bauhaus de László Moholy-Nagy, un artiste molt propenc a Van Doesburg, va supondre l'introducció en l'escola de les idees del constructivisme rus de El Lissitzky i Tatlin, que advocaven per un art comunal, basat en l'idea i no en l'inspiració.
D'esta época daten alguns dels més importants escrits teòrics de la Bauhaus en l'àmbit de la pintura. Aixina, Klee escriu «Vies de l'estudi de la naturalea» (Wege dones Naturstudiums, 1923) i «Quadern d'esbossos pedagògics» (Pädagogisches Skizzenbuch, 1925); i impartix en l'Associació de l'Art de Jena la conferència L'art modern (Über die moderne Kunst). Per la seua banda, Kandinsky publica «Punt i llínea sobre el pla» (Punkt und Linie zu Fläche, 1926) com el n.º 9 de la série de la Bauhaus.[6] En 1925 s'estrena la sèu de Dessau.
Tercera época (1925-1933)
[editar | editar còdic]En 1928 László Moholy-Nagy despuix de cinc anys de docència, va abandonar la Bauhaus, decisió presa davant la creixent pressió que eixercix el grup de docents i alumnes de tendència comunista.
En 1933 el partit nazi decidix tancar l'escola per lo que Ludwig Mies van der Rohe trasllada la Bauhaus a Berlín en fondos guanyats de l'illegalitat del tancament de contractes. L'escola, situada esta volta en un antic edifici de telefonia, sobreviuria solament fins a abril d'eixe mateix any. Varen ser inútils les protestes de Van der Rohe, que insistia en presentar-se com a patriota i veterà de guerra i defenia que el seu treball no tenia implicacions polítiques.
A la Bauhaus li devem innovacions com la funcionalitat, la interdisciplina, la professionalisació de les disciplines creatives i l'experimentació. Ademés que seguix sent una forta influència per a institucions educatives de disseny al voltant del món.
La vida quotidiana i les festes de la Bauhaus
[editar | editar còdic]La Bauhaus va ser també un gran experiment vital d'una menuda comunitat de jóvens (1400 aproximadament) que, despuix de la fallida del vell orde i la traumàtica experiència de la recent acabada Primera Guerra Mundial, es va llançar plena d'entusiasme a la construcció d'una utopia social, de noves formes de convivència. Es varen portar a terme llegendàries festes en la Bauhaus, generalment temàtiques (festa blanca, festa del metal, festa dels cometes) i casi sempre de disfrassos, en l'organisació dels quals i disseny es treballava durant semanes. Les festes tenien una doble intenció: per un costat fomentar el contacte entre l'escola i la població per a aplacar els recels que generava l'institució en la població i, per un atre, propiciar el treball en equip i de cooperació i servir de catarsis davant les tensions i conflictes que s'originaven en la Bauhaus com a resultat de l'estreta vinculació entre treball i vida privada. Ademés d'estes festes «oficials», qualsevol acontenyiment era igualment susceptible de desembocar en una celebració: la finalisació d'un tapís, l'adquisició de la nacionalitat del matrimoni Kandinsky, o el naiximent d'un chiquet.
La Nova Bauhaus
[editar | editar còdic]Despuix de 1933 gran part dels integrants de la Bauhaus varen marchar cap als Estats Units en a on es va desenrollar una espècie de continuació de la Bauhaus fins a la Guerra Freda. László Moholy-Nagy va fundar en Chicago en 1937 la New Bauhaus. De les noves #encarnació de l'escola, esta seria la que respectaria més fidelment el pla d'estudis original. En 1951 l'arquitecte i escultor suís Max Bill, seguint els lineamientos de la Bauhaus original, funda en Ulm (República Federal Alemana) la Hochschule für Gestaltung (Escola Superior de Proyectación), que recupera pronte la denominació de Bauhaus o, per a diferenciar-la de l'inicial, Neues Bauhaus (Nova Bauhaus), de la qual va anar director entre 1954-1966 el pintor i dissenyador argentí Tomás Maldonado, qui va emfatisar encara més en el caràcter científic i racionaliste aplicat en les arts.
Principals exponents de la Bauhaus
[editar | editar còdic]Composició
[editar | editar còdic]| Any | Ciutat | Director | Titular del curs preliminar |
|---|---|---|---|
| 1919 | Weimar | Walter Gropius | Johannes Itten |
| 1923 | Weimar | Walter Gropius | László Moholy-Nagy |
| 1925 | Weimar | Walter Gropius | László Moholy-Nagy |
| 1925 | Dessau | Walter Gropius | László Moholy-Nagy |
| 1928 | Dessau | Hannes Meyer | Josef Albers |
| 1930 | Dessau | Ludwig Mies van der Rohe | Josef Albers |
| 1932 | Dessau | Ludwig Mies van der Rohe | Josef Albers |
| 1932 | Berlín | Ludwig Mies van der Rohe | Josef Albers |
| 1933 | Berlín | Ludwig Mies van der Rohe | Josef Albers |
| Clausura | |||
Pla d'estudis de 1919
[editar | editar còdic]- Un curs preliminar (6 mesos): Ensenyança formal
- Elemental per mig de l'estudi de les matèries en t. didàctic
- Ensenyança basada en tallers (3 anys)
L'artiste s'encarregava de l'ensenyança tècnica (cursos de teoria del color, materials i utensilis, composició, espai) L'artesà de l'ensenyança formal. 7 tallers: pedra, fusta, metal, argila, vidre, colors i teixits. (Diplomar d'artesà)
- Un curs de perfeccionament
Realisació d'un proyecte arquitectònic. Treball pràctic en els tallers de l'escola. (Diplomar de mestre d'art)
- 3 pilars: Formació artesanal; Formació gràfic-pictòrica; Formació científica.
La Bauhaus aspira a formar artistes creadors.
Patrimoni de la Humanitat
[editar | editar còdic]La Bauhaus i els seus llocs en Weimar i Dessau és el conjunt de les edificacions de la Bauhaus declarades com Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en l'any 1996.[7] la descripció de l'Unesco diu:
Està compost pels següents monuments:
| Còdic | Nom | Ubicació | Àrea de protecció (ha) |
Àrea tampó (ha) |
Coordenades | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 729-001 | Antic edifici d'Arts (Edifici principal de l'Acadèmia de Weimar per a l'arquitectura i les Arts Constructives) | Universitat de Weimar | 0,24 | 2,4 | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> | |
| 729-002 | Antiga Escola d'Arts Aplicades (Edifici Van de Velde de l'Acadèmia per a l'Arquitectura i les Arts Constructives) | Universitat de Weimar | 0,27 | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> | ||
| 729-003 | Haus am Horn | Weimar | 0,25 | 9,5 | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> | |
| 729-004 | Bauhaus | Edifici de la Bauhaus | Dessau | 1,73 | 4,05 | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> |
| 729-005 | Cases dels Mestres | Dessau | 1,26 | 3,44 | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> | |
| 729bis-006 | Casa en accés per balcó - Peterholzstr. 40 | Dessau | 0,19 | 25,03 | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> | |
| 729bis-007 | Casa en accés per balcó - Peterholzstr. 48 | Dessau | 0,19 | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> | ||
| 729bis-008 | Casa en accés per balcó - Peterholzstr. 56 | Dessau | 0,19 | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> | ||
| 729bis-009 | Casa en accés per balcó - Mittelbreite 6 | Dessau | 0,21 | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> | ||
| 729bis-010 | Casa en accés per balcó - Mittelbreite 14 | Dessau | 0,19 | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> | ||
| 729bis-011 | Escola sindical ADGB | Bernau bei Berlin | 3,4414 | 17,24 | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> |
En 2019, el buscador digital Google va llançar una colecció digital inspirada en l'estil de l'Escola de Bauhaus. L'exposició conta en 45 exposicions, més de 10 000 objectes i 400 imàgens digitalisades, i està guiada en Google Maps. Ademés, es poden recórrer edificis que mai es varen aplegar a construir[9]
En novembre de 2019, el parador Ariston de la ciutat argentina de Mar de l'Argent, i l'única obra de Marcel Breur en Llatinoamèrica, va ser declarada Monument Històric Nacional.
L'objectiu és posar en valor l'edifici, que està abandonat des de 1993.
Dit parador també va ser construït junt en els arquitectes argentins Eduardo Catalano i Carlos Coire.
Ademés, la construcció va ser pagada per la Facultat d'Arquitectura de l'Universitat de Buenos Aires.[10]
L'asteroide (8502) Bauhaus va ser nomenat aixina per esta institució.[11]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hàbitat i Societat.Consultat el 2021-09-03.
- ↑ «[1]». Consultat el 2021-09-03 (en és).
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 ,
- ↑ Hobsbawm, Eric, Història del Sigle XX, editorial Crítica, Buenos Aires, 1995
- ↑ HURTADO, Eva. "Bauhaus en ret. Resonàncies Bauhaus en Espanya a través de les publicacions periòdiques especialisades". rita_ Revista Indexada de Texts Acadèmics, nº 13, 2020.
- ↑ Essers, V., «La modernitat clàssica. La pintura durant la primera mitat del sigle XX», en Els mestres de la pintura occidental, volum II, Taschen, 2005. ISBN 3-8228-4744-5, pág. 555
- ↑ Gema Casadeval. «Unesco declara la Bauhaus Patrimoni de la Humanitat» (en espanyol). El Món. Consultat el 21 d'octubre de 2008.
- ↑ Vejau en: [2]
- ↑ «[3]». Consultat el 28 de novembre de 2019 (en és).
- ↑ «Declararan Monument Històric a una joya de la Bauhaus» (en és). www.clarin.com. Consultat el 28 de novembre de 2019.
- ↑ «(8502)». Minor Planet Center.
- Bibliografia
- Gropius, Walter. La nova arquitectura i La Bauhaus. Editorial Lumen 1966, ISBN 84-264-1005-7
- Kandinsky, Vasili Vasilevich. Cursos de la Bauhaus. Madrit, Aliança Editorial, 2003. ISBN 84-206-7011-1
- Klee, Paul. Diaris 1898-1918. Madrit, Aliança Editorial, 1993.ISBN 84-206-7061-8
- UNIVERSITAT DE PALERMO. La Bauhaus obri les seues portes a la fotografia [en llínea]. [Consulta: 29 d'abril de 2014]. Disponible en web: <https://web.archive.org/web/20140430053428/http://fido.palermo.edu/servicios_dyc/blog/docentes/trabajos/5637_14140.pdf>
- Varis. Utopies de la Bauhaus. Edició del Museu Nacional Centre d'Art Regna Sofia 1988. ISBN 84-505-7550-8
- Whitford, Frank. La Bauhaus. Barcelona, Destí, 1991.ISBN 84-233-1985-7
- Wick, Rainer. Pedagogia de la Bauhaus. Madrit, Aliança Editorial, 1993. ISBN 84-206-7054-5
- Wingler, Hans Maria. La Bauhaus : Weimar, Dessau, Berlín, 1919-1933. Barcelona, Gustavo Gili, 1980. ISBN 84-252-0841-6
- Wolfe, Tom. La paraula pintada. Editorial #Anagrama, 1999. ISBN 84-339-2320-X. Ref. en és.humanitats.art
- Wolfe, Tom. ¿Quí tem al Bauhaus feroç?. Editorial #Anagrama 1999 ISBN 84-339-0436-1
- Droste, Magdalena. Bauhaus [castellà]. Editorial Taschen 2006 ISBN 3-8228-5000-4
- Hervás i Heras, Josenia (2014). El camí cap a l'arquitectura: les dònes de la Bauhaus. Tesis (Doctoral), I.T.S. Arquitectura (UPM). Archiu Digital UPM
- Eugenio Vega. De Weimar a Ulm. Mit i realitat de la Bauhaus. 1919-1972. Experimenta Llibres. Madrit, 2019. ISBN 978-84-18049-09-05.
- HURTADO, Eva. "Bauhaus en ret. Resonàncies Bauhaus en Espanya a través de les publicacions periòdiques especialisades". rita_ Revista Indexada de Texts Acadèmics, n.º 13, 2020.
- Cultiu, I. (2022, 7 decembre). Breu història de la Bauhaus: l'escola que va revolucionar el disseny. Glocal. https://glocal.mx/breu-història-de-la-escola-bauhaus/
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bauhaus.- Bauhaus Archive. En anglés i alemà.
- Cases dels Mestres. Arquitectura Bauhaus
- Fundació Mies van der Rohe. En castellà.
- Kandinsky, Wassily. Webmuseum.
- Tribute to the Bauhaus spirit- "Intuitive Construction Asymptotic Perceptions"."The Bauhaus: 90 Years / 90 Days”, organized by the Borderbend Arts Collective and the Gropius in Chicago Coalition (2009)
- Klee, Paul. Artchive
- Museu de la Bauhaus en Weimar alemà - anglés.
- Bauhaus En castellà
- Usenet. és.humanitats.art:[4]
- La Bauhaus. En castellà.
- El contenido de este artículo incorpora material de una Plantilla:Reemplazar entrada de la Enciclopedia Libre Universal, publicada en español bajo la licencia Creative Commons Compartir-Igual 3.0.
Plantilla:Mapa llista de coordenades
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Escuela de la Bauhaus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.