Facetes triangulars
Es denominen facetes triangulars a un fenomen geològic (i també geomorfològic) produït per una llínea de fallas paralela a una cordillera i l'espill de la qual o pla de falla, de forma triangular, curta nítidamente als espolones o files montanyoses que es desprenen en forma perpendicular a l'eix de dita cordillera .[1]
Orige i característiques
[editar | editar còdic]Les facetes triangulars constituïxen una de les formes menors del relleu terrestre que separen i servixen per a delimitar les zones d'alçament orogénico (cordilleras més o menys recents) de les d'afonament (depressió o valls de subsidencia) i que casi sempre es troben intercaladas entre sí.
Estan relacionades en l'ubicació de manantialés, cascadas i fonts termals (en tallar el curs de les aigües subterránes) i, en alguns casos, en la formació d'un drenage en bayoneta dels rius.
En realitat, l'idea que transmet el gràfic de l'image del relleu al nort de Caracas, deuria matisar-se perque, més que un descens del relleu al peu de la montanya (com semblen indicar les fleches grogues), lo que va predominar en este cas (i en molts atres casos semblants) va ser l'alçament de la cordillera. És per això que les facetes triangulars s'han quedat com adherides a l'ala i no es continuen més avall. Pero en realitat, el procés geològic d'afonament o alçament del relleu és molt més complex de lo que ací s'ha indicat.
Atres eixemples
[editar | editar còdic]- Serranía de l'Interior, també en Veneçola.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Arthur N. Strahler. Physical Geography. New York: John Wiley & Sons, 1960, 2nd edition, p. 428 - 429
- Este artícul conté una traducció derivada de «Facetas triangulares» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.