Anar al contingut

Facetes triangulars

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Facetes triangulars en les ales suroccidentales de la Serranía de l'Àvila, en la vall de Caracas (pot vore's el pico de Naiguatá la dreta).

Es denominen facetes triangulars a un fenomen geològic (i també geomorfològic) produït per una llínea de fallas paralela a una cordillera i l'espill de la qual o pla de falla, de forma triangular, curta nítidamente als espolones o files montanyoses que es desprenen en forma perpendicular a l'eix de dita cordillera .[1]

Archiu:Serranía del Interior.JPG
En esta menuda vall de la Serranía de l'Interior en Veneçola poden vore's vàries facetes triangulars tallades per sendes falles. El menut bot d'aigua mostra que la falla ha donat orige a un descens relatiu del relleu en un primer pla de l'image, ya que el tall es veu, no solament en les facetes triangulars, sino en el fondo de la vall a on està dit bot. Se senyala que és un descens relatiu perque lo més freqüent és que la causa principal haja segut l'alçament de la cordillera

Orige i característiques

[editar | editar còdic]

Les facetes triangulars constituïxen una de les formes menors del relleu terrestre que separen i servixen per a delimitar les zones d'alçament orogénico (cordilleras més o menys recents) de les d'afonament (depressió o valls de subsidencia) i que casi sempre es troben intercaladas entre sí.

Estan relacionades en l'ubicació de manantialés, cascadas i fonts termals (en tallar el curs de les aigües subterránes) i, en alguns casos, en la formació d'un drenage en bayoneta dels rius.

En realitat, l'idea que transmet el gràfic de l'image del relleu al nort de Caracas, deuria matisar-se perque, més que un descens del relleu al peu de la montanya (com semblen indicar les fleches grogues), lo que va predominar en este cas (i en molts atres casos semblants) va ser l'alçament de la cordillera. És per això que les facetes triangulars s'han quedat com adherides a l'ala i no es continuen més avall. Pero en realitat, el procés geològic d'afonament o alçament del relleu és molt més complex de lo que ací s'ha indicat.

Atres eixemples

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Arthur N. Strahler. Physical Geography. New York: John Wiley & Sons, 1960, 2nd edition, p. 428 - 429