Fagivorina arenaria
Fagivorina arenaria, coneguda en Europa com a bellea motejada,[1] és una arna que pertany a la família Geometridae. L'espècie va ser descrita per primera volta per Johann Siegfried Hufnagel en 1767. Es troba distribuïda des de la major part d'Europa.
Descripció
[editar | editar còdic]Palometa
[editar | editar còdic]És una arna mijana en una envergadura és de Plantilla:Convertir.[2] Esta arna es troba entre les espècies d'arnes de corfa més menudes. Les ales anteriors són blanquecinas en una capa negruzca molt contrastante. Sobretot l'ombra central i la llínea travessera interior estan fortament enfosquides. Alguns elements del dibuix sobre les ales també poden adoptar tons rojosos, verts o marrons. Els flocs es veuen tacats de blanc i negre. Són característiques dos o tres taques obscures en la vora interior de les ales atrasseres. El seu dobladillo conté alguns elements de dibuix en forma de mija lluna. També hi ha una llínea central indistinta i un punt central débilmente indicat. El mascle té antenes en forma de ploma en abdós costats,[3] les de les femelles són filiformes.
Els adults es veuen en vol de maig a juliol.
Ou
[editar | editar còdic]L'ou inicialment és de color vert sòlit i després adquirix punts rojosos adicionals. Té forma ovalada i #depressió poc profundes en forma de panal en la superfície.
Orugas
[editar | editar còdic]Les orugas adultes són de color marró grisáceo o marró rojós. En el segon segment es poden observar jorobas laterals poc desenrollades, i en el quint segment es poden observar jorobas dorsals negres. Hi ha llaugeres marques de chevron en la part posterior, aixina com en les àrees davantera i atrassera.
Bues
[editar | editar còdic]La bua de color marró rojós té dos puntes divergents en el cremáster allargat.
Espècies similars
[editar | editar còdic]Pel seu patró molt distintiu, les palometes són inconfundibles.
Distribució
[editar | editar còdic]S'ha descrit en Europa central des del sur d'Anglaterra fins a la península balcànica (incloses parts de Grècia i Albània) i Ucrània. S'estén des del sur d'Escandinavia fins a Itàlia (inclosa Sicília) i al nort fins a Suècia i Noruega.[4] No s'han registrat espècies fòra d'Europa.
F. arenaria habita principalment en hayedos humits o boscs mixts de montanya en hages antigues i ocasionalment també en rouredona'ls antics de terres baixes fins a Plantilla:Convertir d'altitut.[5] Els hàbitats forestals solen ser sobreenvejecidos, en un microclima humit, líquenes arbòreus i, a sovint, en ales orientades al nort.
Genètica
[editar | editar còdic]Té gran homogeneïtat genètica (n=19) en l'excepció del sur d'Itàlia a on les poblacions solen tindre divergència de 0.6% i els de Sicília fins a un 1.1%. L'espècie més propenca en Europa és Hypomecis roboraria, en una diferència genètica de 6.6% mentres que diferix de l'espècie americana Parapheromia falsata en un 6.5%.
Cicle de vida
[editar | editar còdic]L'espècie és univoltina, encara que en algunes localitats té dos generacions durant un any. L'arna vola en juny i juliol,[3] i els seus orugas són inusuals entre les arnes més grans, ya que s'alimenten de líquenés que creixen en els troncs dels arbres.[1] Les palometes ixen a la llum i descansen durant el dia en tallos coberts de líquenes, els mascles principalment en la part superior i les femelles en la part inferior del talle. Les larvas s'alimenten d'arbres de full caduc, incloses espècies de Fagus sylvatica i Quercus. La crisálida hiberna.[6]
Ecologia
[editar | editar còdic]L'espècie està disminuint en vàries parts d'Europa. Per eixemple, l'espècie no s'ha vist en Gran Bretanya per més de 100 anys.[3] En eixa regió habitava una antiga roureda en Hampshire, rara volta es trobava en cap atre lloc del país, es va observar per última volta en 1898.[7] Per això es categora com extinció local en Gran Bretanya. En atres regions es presenta només de forma molt local i rarament, com ocorre en Alemània,[8] Polònia i la República Checa.[9] És una espècie de boscs de roures, i la destrucció del seu hàbitat és la principal causa de la seua desaparició.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Speckled Beauty | UKmoths» (en en). www.ukmoths.org.uk. Consultat el 2025-03-28.
- ↑ «Photo de Fagivorina arenaria» (en fr-fr). La Galerie de Quel est cet Animal. Consultat el 2025-03-28.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Townsend, Martin; Waring, Paul (2019-11-28). Concise Guide to the Moths of Great Britain and Ireland: Second edition (en en), Bloomsbury Publishing. ISBN 978-1-4729-5730-6.
- ↑ Skou, Peder (2023-11-13). The Geometroid Moths of North Europe: Lepidoptera: Drepanidae and Geometridae (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-63128-1.
- ↑ «Lepidoptera Mundi: Fagivorina arenaria (Hufnagel, 1767)». lepidoptera.eu. Consultat el 2025-03-28.
- ↑ «Fagivorina arenaria - Catalogue of the Lepidoptera of Belgium». projects.biodiversity.be. Consultat el 2025-03-29.
- ↑ «Hantsmoths - 70.269 Speckled Beauty Fagivorina arenaria». www.hantsmoths.org.uk. Consultat el 2025-03-28.
- ↑ (1998) Rote Lliste gefährdeter Tiere Deutschlands, Bundesamt für Naturschutz. ISBN 978-3-89624-110-8.
- ↑ «Fagivorina arenaria - Polish Ret Data Book of Animals». www.iop.krakow.pl. Consultat el 2025-03-29.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Kimber. «70.269 BF1946 Speckled Beauty Fagivorina arenaria (Hufnagel, 1767)». UKMoths. Consultat el 2019-06-30.
- Fauna Europaea
- www. Lepiforum i. V.
- Schmetterlinge-Deutschlands.de
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fagivorina arenaria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.