Falla Liquiñe-Ofqui
La falla Liquiñe-Ofqui és el nom d'un conjunt de fallas geològicas que corren prop de 1200 quilómetros en direcció nort-sur en la zona sur de Chile, en la regió nort dels Vages Patagónicos.[1] Quan es considera una zona de falla, la zona de falla Liquiñe-Ofqui pot incloure unes atres falles veïnes com la falla Reigolil-Pirihueico.
Toponímia
[editar | editar còdic]El nom va ser donat per Francisco Hervé, I. Fuenzalida, E. Araya i A. Solano en 1979.[2] El nom va ser derivat de la creència de que el seu naiximent es trobava en les termes de Liquiñe, propenques a la localitat homònima en la Regió dels Rius i de que la zona terminal de la mateixa es trobava en l'istme de Ofqui en la Regió de Aysén. La falla en sí va ser inferida per primera volta pel geógrafo i agent del govern chilé Hans Steffen al voltant de 1900, qui es va referir a ella com un "regata tectónico".[2]
Geografia
[editar | editar còdic]La falla Liquiñe-Ofqui és una de les principals zones de falles de la Terra que desplaça la corfa continental i és la principal característica estructural de la Cordillera Principal de Chile entre 38° S al sur de la Triple Unió de Chile a 47° S prop del Golf de Penes.[3] És difícil precisar en exactitut a on comença este conjunt de falles ya que en el seu orige presenta una geometria de coa de cavall (horsetail geometry), és dir la falla es dividix en vàries que donen l'impressió d'una coa de cavall. No obstant, podria dir-se que comença en les rodalies del volcà Callaqui i del volcà Copahue. Esta falla termina en el golf de Penes, al voltant de 100 km al suroest del istme de Ofqui.[1] Al nort del volcà Mat Gran, en Aysén, el rastre principal de la falla es dirigix cap al nort fins al fiort de Aysén, ho creua i emergix en la costa a l'est del volcà Macá i a través del volcà Cay, a on novament es dirigix cap al nort cap al canal Puyuhuapi.[4]
Prop de la falla s'ubiquen diversos volcans actius tals com el Llaima, Villarrica, Mocho-Choshuenco, Corcovado, Macá, Puyehue, Yates i Hudson, l'erupció del qual de 1991 és considerada una de les més violentes en l'història vulcanológica chilena.[5] L'activitat sismológica va resorgir en 2007 quan en la falla es va produir l'epicentre del terremot de Aysén de 2007 i en maig de 2008 va fer erupció el volcà Chaitén, després de dèu mil anys d'inactivitat aproximadament.
Un estudi de la falla en la zona propenca a les termes de Puyuhuapi, en el camp volcànic Puyuhuapi va definir l'existència d'un reservorio geotèrmic format a partir de les aigües pluja que es colen en la corfa dels cerros, la qual després s'infiltra i és calfada en la profunditat, podent ser possible la generació elèctrica a escala local. L'investigació sugerix que és possible extrapolar lo estudiat en eixa zona a tot el territori travessat per la falla.[6][7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 (2016).Tectonophysics.680(4)
- ↑ 2,0 2,1 Hauser, A. (1991). Hans Steffen, precursor del concepte falla Liquiñe-Ofqui, Revista Geològica de Chile, 18, 177-179.
- ↑ Hervé, F. (1994) «The Southern Vages between 39 and 44S latitude: The geological signature of a transpressive tectonic regime related to a magmatic arc». Springer Verlag (Tectonics of the Southern Central Vages), pp. 243–248.
- ↑ Scientific Reports.11(1)
- 7069.ISSN 2045-2322.doi:10.1038/s41598-021-86413-w.Consultat el 2021-04-06.
- ↑ Ràdio Cooperativa, 23/01/07, «Ona de sismes va alertar a la població de l'Undècima Regió»
- ↑ Tectonics.39(11)
- i2020TC006391.ISSN 1944-9194.doi:10.1029/2020TC006391.Consultat el 2021-04-04.
- ↑ «Més de mil quilómetros de la Cordillera dels Vages tindrien potencial geotèrmic en el sur de Chile» (en és). El Mostrador. Consultat el 2021-04-04.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Falla Liquiñe-Ofqui» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.