Falun
Falun (en llatí i espanyol mig: Falunga) és una ciutat ubicada en la comuna del mateix nom en la província de Dalarna, Suècia. Falun va ser l'urbs més gran del regne suec en 6000 habitants, quan va rebre en 1641 el seu Certificat Real (Stadsprivilegium) com a ciutat. Des de 1646, durant el regnat de Cristina de Suècia, la ciutat va tindre el seu primer pla urbà, el que existix fins a hui.
Història
[editar | editar còdic]
La ciutat es va formar aproximadament en el XI, en l'inici de l'explotació d'una mina de coure en les rodalies, cridada la gran montanya de coure de Falun, que va ser declarada en 2001 com a part del Patrimoni de la Humanitat en Suècia.[1] Senyala l'Unesco que «l'enorme excavació minera coneguda com el Gran Pou en Falun és la traça més sobreixent d'un paisage que ilustra l'activitat de la producció de coure en esta regió des d'a lo manco el XIII. La ciutat planificada de el XVII de Falun en els seus molts i bells edificis històrics, junt en els restants industrials i domèstics d'una série d'assentaments dispersos sobre una zona de la regió de Dalarna, proporcionen una vívida image de lo que va anar durant sigles una de les més importants zones mineres del món». Es complixen, en opinió d'esta organisació internacional, dos criteris. En primer lloc, encara que la mineria de coure en Falun es va vore influïda per la tecnologia alemana, lo cert és que en el XVII va passar a ser la més important del món i va influir a la seua volta en la tecnologia del restant del món durant els dos sigles següents. En segon lloc, tot el paisage està dominat pels restants d'esta mineria, que es va desenrollar a lo llarc dels sigles, des de el IX a el XX. Ademés, en estos abundants restants pot apreciar-se tota l'evolució d'esta indústria, des de la forma més senzilla a la producció industrial plena i moderna.[1]
L'extracció d'este mineral en la regió, havia començat en menor escala al voltant de el VIII. El periodo més important va ser en els sigles XIV i XV, ya que la producció de coure va contribuir a fer de Suècia una potència europea.
En 1687 va ocórrer una jagantesca solsida, que va comprendre 1,5 km de diàmetro i aproximadament 100 metros de profunditat, per falta de planificació en l'explotació. Afortunadament el desastre va ocórrer un dia festiu i no va haver víctimes que llamentar, pero va significar el començ de la decadència regional. L'explotació de coure va seguir, no obstant, durant 305 anys més, fins al 8 de decembre de 1992. Hui solament es produïx un pigment molt popular en Suècia conegut com roig de Falun.
En 1859 es va inaugurar la llínea de ferrocarril regional, i en 1879, la llínea entre Falun i Gotemburgo, lo que va significar una renaixença de la ciutat, en l'instalació de noves indústries i vivendes. Ya a fins de sigle, la ciutat va prendre un caràcter de centre administratiu i educacional.
El riu Falun dividix la ciutat en dos. El costat a on s'ubica la mina de coure és cridat popularment el costat lleig, i l'atre, a on està la part residencial, el costat lindo. Els habitants de la comuna apleguen a 55 000 en 2006.
Entre els suecs destacats que varen habitar esta ciutat es conten Selma Lagerlöf i Carl Larsson, aixina com l'actriu Lina Leandersson.
Persones destacades
[editar | editar còdic]- Lina Leandersson: actriu sueca naixcuda en la ciutat el 27 de setembre de 1995 i famosa pel seu paper de protagoniste en la película Låt donen rätte komma in (en espanyol Deixa'm entrar).
- Sabaton: Banda de power metal.
- Twilight Force: Banda de power metal simfònic.
- In Mourning: Banda de death metal progressiu.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Mining Area of the Great Copper Mountain in Falun». UNESCO Culture Sector. Consultat el 30 de març de 2015.
Vore també
[editar | editar còdic]
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Falun.- Pàgina oficial (en suec, francés, anglés i alemà)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Falun» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.