Faringe
La faringe és una estructura en forma de tubo en dos teixits que està situada en el coll i revestida d'una membrana mucosa;[1] conecta la cavitat bucal i les fosses nassals en l'esòfec i la laringe respectivament,[2] i per ella passen tant l'aire com els aliments, per lo que forma part del aparat digestiu aixina com del respiratori. Abdós vies queden separades per l'epiglotis, que actua com una vàlvula. En el ser humà la faringe medix uns tretze centímetros, estesa des de la base externa del cràneu fins a la sexta o sèptima vèrtebra cervical, a l'altura del brode cabal del cartílec cricoide. Està ubicada davant de la columna vertebral.
Localisació
[editar | editar còdic]La faringe és un orgue muscular i membranoso que s'estén des de la base del cràneu, llimitat pel cos del esfenoide, apófisis basilar de l'os occipital i el peñasco, fins a l'entrada del esòfec que coincidix en la sexta vèrtebra cervical. Es troba sostinguda per una massa muscular, els músculs constrictores de la faringe, els músculs que s'inserten en l'apófisis estiloides (com el estilogloso, estilofaríngeo, etc) i els músculs que s'inserten en l'apófisis mastoides, principalment el esternocleidomastoideo. La faringe es troba recoberta per una mucosa la qual és diferent segons la zona que s'estudie:
- Nasofaringe: epiteli cilíndric ciliat pseudoestratificado;
- Orofaringe: epiteli escamoso estratificado;
- Laringofaringe: epiteli escamoso estratificado.
Parts
[editar | editar còdic]- Nasofaringe: també es diu faringe superior o rinofaringe (o també epifaringe) en arrancar de la part posterior de la cavitat nassal.[3] El sostre de la faringe situat en la nasofaringe es diu cavum, a on es troben les amígdales faríngees o adenoides. La nasofaringe està llimitada per davant de les coanas i les fosses nassals i per avall del vel del paladar. A abdós costats presenta l'orifici que posa en contacte l'oït mig en la paret lateral de la faringe a través de la Trompa de Eustaquio. Darrere d'este orifici es troba una recessió faríngea cridada fosita de Rosenmüller. En la paret posterior de la nasofaringe s'aprecia el relleu de l'arc anterior de l'atles o primera vèrtebra cervical.
- Orofaringe: també es diu faringe mija o bucofaringe, degut a que per davant està ubicada la boca o cavitat oral[2] a través del istme de les fauces. Per dalt està llimitada pel vel del paladar i per avall per l'epiglotis. En l'orofaringe es troben les amígdales palatinas o angines,[2] entre els pilars palatinos anteriors o glosopalatino i posterior faringopalatino.
- Laringofaringe: també es diu hipofaringe o faringe inferior. Comprén les estructures que rodegen la laringe per baix de l'epiglotis, com els sens piriformes i el canal retrocricoideo, fins al llímit en l'esòfec.[2] En mig dels sens piriformes o canals faringolaríngeos es troba l'entrada de la laringe delimitada pels plecs aritenoepiglóticos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ PhD, Kevin T. Patton (2021-02-15). Estructura I Funció del Cos Humà (en és), Elsevier Health Sciences, p. 357. ISBN 978-84-9113-973-7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Arribes, Roberto Gómez; Colmenarejo, Belén Blasco (2021). Tècniques bàsiques d'enfermeria (en és), Editex, p. 233. ISBN 978-84-1321-616-4.
- ↑ Net, Carlos Suárez (4 d'agost de 2015). Tractat d'Otorrinolaringologia i Cirugia de Cap i Coll (eBook online): Malalties no oncològiques de la cavitat oral, glándulas salivares, faringe i laringe. Cirugia plàstica i reconstructiva facial. Traumatologia facial (en és), Ed. Mèdica Panamericana. ISBN 9788498355161.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Faringe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.