Anar al contingut

Fossa nassal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Gray153.png
Fossa nassal

Les fosses nassals són dos cavitats òssees separades per un prim tabic nassal sagital, comunicades en l'exterior pels orificis nassals o narius, i situades per damunt de la cavitat bucal. Constituïxen el tram inicial del aparat respiratori, servixen per a l'entrada i l'eixida d'aire i ademés formen part del sentit del olfat i el sistema olfatori.

La mucosa que la recobrix, complix vàries funcions entre elles: la filtració de les partícules contaminants, l'acondicionament de l'aire de l'exterior i com a barrera primària del sistema immune.

Característiques

[editar | editar còdic]

En aus i mamífers, les fosses nassals contenen ossos ramificados o cartílecs la funció dels quals és calfar l'aire durant l'inhalació i retindre l'humitat en l'exhalació.

Alguns mamífers aquàtics, com les ballenes o els delfins, tenen les fosses nassals situades en la part superior del cràneu en lloc d'en la nas, facilitant aixina la respiració quan ascendixen a la superfície.

Els Procellariiformes es distinguixen d'atres pardals per tindre extensions tubulars dels seus narius.

L'interior de les fosses nassals està tapizado per una membrana mucosa, que es dividix en mucosa respiratòria i mucosa olfativa.

  • La mucosa respiratòria (antigament pituïtària roja) recobrix la major part de la fossa nassal i conté cèlules ciliadas i cèlules caliciformes que secretan moc. El moc forma una capa superficial a on queden atrapades les partícules estranyes, que són arrastrades pel moviment dels cilios cap a la faringe per a ser eliminades. Ademés esta mucosa servix per a humir i calfar l'aire respirat.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Ross M.H. (2007). «19:Aparat respiratori, Cavitats nassals», Histologia: Text i Atles, 5a. edició, pp. 664-665.