Teixit cartilaginoso
El teixit cartilaginoso, o cartílec, és un tipo de teixit conjuntiu especialisat, elàstic, carent de gots sanguíneus i està constituït principalment per matriu extracelular i per cèlules disperses denominades condròcits.[1] La part exterior del cartílec, cridada pericondri, és l'encarregada de brindar el soport vital als condròcits.
El cartílec es troba revestint articulacions, en les unions entre les costelles i l'esternó, com a reforç en la tráquea i bronquis, en l'oït extern i en el tabic nassal. També es troba en embrions de vertebrats i peixos cartilaginosos.
Els cartílecs servixen per a acomodar les superfícies dels còndils femorales a les cavitats glenoideas de la tíbia, per a amortiguar els colps en caminar i els bots, per a previndre el desgast per rozamiento i, per lo tant, per a permetre els moviments de l'articulació. És una estructura de soport i dona certa movilitat a les articulacions.[2]
Classificació
[editar | editar còdic]Existixen 3 tipos de teixit cartilaginoso:
- Cartílec hialino: Posseïx condròcits disposts en grups (grups isogénicos) cada grup rodejat de la matriu territorial, i entre ells hi ha matriu interterritorial. Estes matrius contenen principalment fibrillas de colágeno tipo II, el qual interacciona en proteoglucanos. Està rodejat per pericondri (exceptuant el cartílec articular). És el tipo de cartílec més abundant del cos. Té un aspecte blanquecino blavenc. Es troba en cartílec de l'aparat respiratori: l'esquelet nassal, la laringe, la tráquea, els bronquis; i en els arcs costales (costelles), els extrems articulares dels ossos i en l'esquelet temporal de l'embrió. És avascular, nutrint-se per difusió a partir del líquit sinovial. És de poques fibres.
- Cartílec fibroso o fibrocartílago: És una forma de transició entre el teixit conectivo dens regular i el cartílec hialino. Està compost per condròcits i fibroblastos, rodejats de fibres de colágeno tipo I Carix de pericondri. Sol ser avascular. Es troba en els discs intervertebrales, vores articulares, discs articulares i meniscos, articulacions esternoclaviculares, mandíbula, sínfisis púbica, aixina com en els llocs d'inserció dels lligaments i tendons.
- Cartílec elàstic: Format per condròcits rodejats de les matrius territorial i interterritorial, que contenen colágeno tipo II, el qual interacciona en proteoglucanos i fibres elàstiques. Està rodejat de pericondri. És avascular. Forma l'epiglotis, cartílec corniculado o de Santorini, cuneïforme o de Wrisberg, en la laringe, l'oït extern (meato acústic) i en les parets del conducte auditiu extern i la trompa de Eustaquio. Forma el pabelló de l'orella. És groguenc i presenta major elasticitat i flexibilitat que el hialino. El seu principal diferencia en este últim és que la matriu presenta un entretejido dens de fines fibres elàstiques que són basófilas i s'teñir en hematoxilina i eosina, aixina com orceína. Posseïx més grups isógenos axials i poríferos.
Cèlules del teixit cartilaginoso
[editar | editar còdic]Les cèlules pròpies d'este teixit es diuen condròcits, els quals provenen dels condroblastos presents en el pericondri. Posseïxen un retícul endoplasmático rugoso ben desenrollat i un aparat de Golgi gran, aixina com moltes vesícules, les quals són indicis de la seua activitat secretora. Els filaments intermijos, composts per vimentina apareixen en abundància. A sovint les cèlules contenen glucógeno i no en poca freqüència també inclusions lipídicas, en part grans.
- Condroblastos: s'encarreguen de la síntesis i secreció de la matriu cartilaginosa. Es troben en el pericondri. Són menuts i fusiformes. Es dividixen en certa freqüència i estan aïllats. En diferenciar-se creixen i es tornen més esfèrics, desenrollen l'aparat de Golgi i el RER, i van adinsant-se en la matriu cartilaginosa, diferenciant-se en condròcits.
- Condròcits: són madurs, més grans, conforme més al centre de la matriu són més redonejats. Els jóvens encara es dividixen. S'encarreguen de mantindre la matriu, secretando colágeno i glucosaminoglucanos (GAG). Estan agrupats en grups isogénicos, cada u rodejat per matriu territorial, i a la seua volta estan aïllats per la matriu extracelular, cridada matriu interterritorial.
Cartílec hialino
[editar | editar còdic]El cartílec hialino es troba cobert externament per una membrana fibrosa cridada pericondri, llevat en els extrems articulares dels ossos i també a on es troba directament baix de la pell, és dir, les orelles i el nas. Esta membrana conté tubos que li proporcionen nutrició al cartílec.
Si s'observa una prima capa baix el microscopi, es trobarà que està format per cèlules en forma redonejada o sense puntes, en grups de dos o més en una matriu biològica granular o casi homogénea. Al microscopi òptic no s'observa ret fibrilar en la matriu extracelular, no obstant, en utilisar llum polarisada poden visualisar-se rets de fibrillas. Este efecte òptic es deu a que l'índex de refracció de les fibrillas és similar al de la matriu en les que es troben immerses.
La matriu extracelular és una ret 3D molt complexa. Les cèlules es troben en les cavitats de la matriu, cridada estanys del cartílec; entorn a estes la matriu està disposta en llínees concèntriques, com si s'haguera format en porcions successives al voltant de les cèlules del cartílec. Açò constituïx l'anomenada càpsula de l'espai.
Cada estany està generalment ocupada per una sola cèlula, pero durant la divisió de les cèlules pot contindre dos, quatre o huit cèlules, lo que constituïx un grup isogénico o grup de cèlules isogénicas
El cartílec hialino també conté condròcits que són les cèlules del cartílec que produïxen la matriu. La matriu hialina del cartílec es compon sobretot de colágeno tipo II i sulfat de condroitina, els quals també es troben en el cartílec elàstic. Format principalment per fibrillas de colágeno tipo I. Posseïx condròcits disposts en grups. Existix pericondri. És el més abundant del cos. Té un aspecte blanquecino blavenc. Es troba en l'esquelet nassal, la laringe, la tráquea, els bronquis, els arcs costales (costelles) i els extrems articulares dels ossos. És avascular, nutrint-se per difusió a partir del líquit sinovial. És de poques fibres.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2009-04) Osteoartrosis: Biologia, fosopatología, clínica i tractament (en és), Ed. Mèdica Panamericana. ISBN 9788498352672.
- ↑ Ross Pawlina ,, pp. 198-199.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tejido cartilaginoso» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.