Farsalia

Farsalia

La Farsalia és un poema inacabat en dèu vores sobre la guerra civil entre Juliol César i Cneo Pompeyo Magne, escrit per Lucano. La Vora VI és conegut per ser el document més complet que hi ha sobre necromancia en l'Antiguetat.

Contingut

Edició de la Farsalia de 1592.

Lucano s'havia propost retornar a l'antiga tradició romana de l'epopeya històrica, pero decidit a no deixar intervindre cap element maravellós i irracional, lo que s'oponia a les corrents contemporànees que seguien el model virgiliano de narració llegendària i mitològica, va rebre per esta causa una dura crítica per part de Petronio en el seu llibre El Satiricón, a on, per boca d'Eumolpo, se senyala que no es poden poetizar fets com la guerra civil sense un sério bagage de coneiximents. A continuació, Eumolpo improvisa una vora de prop de 300 versos, d'imitació virgiliana, com a eixemple de cóm deu ser este tipo de composició.

En el proyecte inicial, Lucano pretenia dur la seua relació històrica versificada fins a la mort de Juliol César o la batalla de Filipos, pero els seus plans varen quedar inconclusos. Aixina, l'obra, tal i com ha aplegat fins a nosatres, està composta per 8000 hexàmetros en dèu llibres. El dècim s'interromp en el vers 546. Els primers tres llibres, dedicats a Nerón, varen aparéixer en vida de l'autor. Els restants es varen publicar póstumament pel vet de l'emperador, que clarament distinguia en ells els motius antimonárquicos.

Este canvi de to en la composició és reflex directe de les vicissituts personals del seu autor, des del ampuloso elogi neroniano del primer llibre fins a l'exaltació dels pompeyanos i l'enyor de la llibertat republicana en els últims. Per lo demés, a pesar de la rapidea en que va ser compost el poema, est seguix un orde estrictament cronològic, en un moviment regular i sense notables diferències d'estil, i una intensificació del to retòric a partir del llibre VI. Algunes de les descripcions dels personages estan dotades de gran força, com quan en el cas de l'envellit Pompeyo, en el llibre I, senyala que: «Es mantenia com a ombra d'un gran nom». Els defectes del seu estil, que a voltes resulta obscur i recarregat, cal atribuir-los en qualsevol cas a la seua primerenca mort, que li va impedir un repàs de la seua obra. Tota ella, en conjunt, ha segut considerada pels crítics com a precursora del nou classicisme llatí, que més alvance impondrien Tácito i Juvenal.

Alguns crítics veuen este poema com una visió antiimperial en la que Lucano es burla de Nerón.

Vore també

• Lliteratura llatina