Febra de l'or de Victoria
La febra de l'or de Victoria va ser un periodo en la història de Victoria (Austràlia), aproximadament entre 1851 i finals dels anys 1860, que va ser marcat pel descobriment d'importants depòsits d'or i l'immigració que li va seguir.[1] En tan sol 10 anys, la població d'Austràlia casi es va triplicar.[2]
Generalitats
[editar | editar còdic]El Comité de Descobriment d'Or de Victoria va escriure en 1854:
- El descobriment dels camps d'or de Victoria han convertit a una remota dependència en una terra de fama mundial; ha atret una població, extraordinària en número, a una velocitat sense precedents; ha incrementat el valor de les propietats enormement; ha fet d'est el país més ric del món; i, en menys de tres anys, ha fet per esta colónia lo que faria el treball d'una generació, i va fer que els seus impulsos se senten en les regions més distants de la terra.[3]
Durant varis anys la producció d'or de Victoria va ser major que la de qualsevol atre país en el món, en l'excepció dels camps més extensos de Califòrnia. El millor any en quant producció va ser en 1856, quan es varen extraure 3.053.744 onces troy d'or.[4] Entre 1851 i 1896 el Departament de Mines de Victoria va reportar que un total de 61.034.682 oz d'or havien segut extretes en la colónia.[5]
El primer descubrimmiento d'or en Victòria es va fer el 15 de febrer de 1823, pel agrimensor assistent James McBrien en el riu Fish, entre rydal i Bathurst (en Nova Gales del Sur). El descobriment no es va considerar important en el seu moment, i per les polítiques del moment no es varen realisar majors extracció.[6]
Els descobriments d'or en Beechworth, Ballarat i Beneïxc varen produir febres de l'or similars a les de Califòrnia.[7] En el seu punt màxim, dos tonellades d'or entrabar cada semana a l'Edifici del Tesor en Melbourne.
L'or exportat a Gran Bretanya en els anys 1850 va pagar tots els deutes externs del país i va assentar les bases de la seua enorme expansió comercial durant la segona mitat del sigle.[8]
Melbourne va ser un important centre urbà durant la febra de l'or. La ciutat es va convertir en el centre de la colónia i la ret de ferrocarrils es va estendre des d'allí fins a la majoria dels pobles i ports regionals. Políticament, els miners d'or de Victoria varen introduir el vot secret. A mida que l'or va ser escassejant, la pressió per a reformes agràries, proteccionisme i reformes polítiques varen créixer i varen generar tensions socials.[9][10] Un convenció sobre terres en Melbourne en 1857 va demandar reformes al sistema de terres. Melbourne es va convertir en una de les grans ciutats del Imperi Britànic i el món. En les tremendes febres de l'or varen aplegar chinencs en 1854. La seua presència en els jaciments d'or de Bendingo, Beechworth i el districte de Bright varen resultar en disturbis, imposts sobre l'immigració, matances i segregació en el curt determini i es varen convertir en la base de la Política d'Austràlia blanca.[9][11] En resum, la febra de l'or va ser un event revolucionari que va canviar a Victoria, la seua societat i la seua política.
Antecedents
[editar | editar còdic]
Hi havia rumors sobre la presència d'or en Austràlia, pero funcionaris de govern varen mantindre tots els descobriments en secret per por a que la jove colónia es desorganise. No obstant, el Secretari Colonial, Edward Deas Thomson, va vore un gran futur per al país quan Edward Hargraves va comprovar la seua teoria de que Austràlia era un vast almagasén d'or. Hargraves havia estat en la febra de l'or de Califòrnia i va reconéixer els terrenys en or, des de la primera volta que els va vore, en les afores de Bathurst. La notícia es va estendre ràpidament, i pronte la carrera es va donar costa a costa cap als jaciments d'or. Ganado va ser abandonat, vaquers varen abandonar als seus equips, comerciants i advocats varen deixar els seus escritoris i tripulacions sanceres de barcos, incloent els seus capitans, varen marchar en busca de fortuna.[12]
Descobriments d'or
[editar | editar còdic]En març de 1850, el Sr. W. Campbell de Srath London va trobar vàries peces chicotetes d'or local en cuarzo en l'estació ganadera del Sr. Donald Cameron de Clunes. Açò es va mantindre en secret en el seu moment, pero el 10 de giner de 1851, Campbell ho va fer públic. Uns atres havien trobat indicis d'or. El Dr. George H. Bruhn, un mege alemà, els servicis del qual com a analiste eren altament requerits, hi havia vist els espècimen d'or de lo que despuix es convertiria en les excavacions de Clunes. No obstant, pese a estos i atres descobriments, era impráctico comercialisar l'or, i el "descobriment" de James Esmond en la riera Creswick, un tributari del Loddon, en Clunes l'1 de juliol de 1851, es va convertir en la primera pedrera d'or comercialisable.[13]
Un grup format pel Sr. Louis John Michel, que consistia d'ell mateixa, el Sr. William Haberlin, James Furnival, James Melville, James Hedon i B. Groening, varen descobrir l'existència d'or en les peidras de cuarzo en les serranías de Yarra en el arryo Anderson's, prop de Warrandyte, a finals de juny, i li'l varen mostrar en el lloc al Dr. Webb Richmond, en nom del Comité del Descobriment d'Or (Gold Discovery Committee) el 5 de juliol.[14]
El tercer descobriment va ser realisat per Thomas Hiscock, un resident de Buningyong; induït pels escrits del Rev. AV. B. Clarke, i pel descobriment de la pepita de Brentani en el districte Pireneos cinc anys arrere, havia estat buscant or constantment en el seu barri. Va descobrir un depòsit acuífero en la honondada de les serranías de Buninyong que hui en dia duen el seu nom, el 8 d'agost de 1851, i va comunicar este fet, en la seua ubicació exacta, a l'editor del Geelong Advertiser el 10 d'eixe més.
El Dr. George II, Bruhn, un mege alemà, en el més de giner de 1851, (és dir, abans del descobriment de Hargraves en Summerhill) va començar des de Melbourne a explorar "els recursos minerals d'esta colónia". Durant el seu llarc viage, va trobar en abril indicacions de que hi havia or en cuarzo a unes dos milles de l'estació del Sr. Barker, i en aplegar a l'estació del Sr. Cameron se li varen mostrar espècimen d'or en lo que abans era cridat les excavacions de Clunes. Esta informació es va fer coneguda àmpliament a través del país mentres viajava, i va ser comunicada a James Esmond, qui en eixe llavors estava construint un edifici en l'estació de James Hodgkinson. El Dr. Bruhn li lenvió els espècimen, els quals varen ser rebuts pel Comité de Descobriment d'Or el 30 de juny de 1851.
El Comité va otorgar £1000 a Michel i el seu equip; £1000 a Hiscock, com el substancial descobridor dels depòsits de Ballarat; £1000 a Campbell com el descobridor original de Clunes; £1000 a Esmond com el primer productor actiu d'or aluvial per a comercialisació i £500 al Dr. Bruhn.[3]
El 20 de juliol de 1851 Thomas Peters, un caser de l'estació Mount Alexander de William Barker, va trobar motas d'or en lo que hui és conegut com Specimen Gully. Este descobriment va ser publicat inicialment en The Argus el 8 de setembre de 1851, lo que va dur a una febra cap a les excavacions en el Mont Alexander o Forest Creek, centrades en l'actual Castlemaine, la qual es dia era el jaciment d'or aluvial poc profunt més ric del món.
Estos descobriments varen ser sobrepassats ràpidament pels de Ballarat i Beneïxc. A estos li varen seguir els descobriments de Beechworth en 1852, Bright, Omeo, Chiltern (1858-59) i Walhalla.
| Any | Població de Melbourne (excloent aborigen) |
|---|---|
| 1835 | 0 |
| 1840 | 10 000 |
| 1851 | 29 000 |
| 1854 | 123 000 |
La població de Melbourne va créixer ràpidament a mida que la febra de l'or es va assentar. El número total de persones en Victòria també va aumentar: en 1851 era de 77 345 persones, i dèu anys despuix este número va aumentar a 538 628.
.jpg){kind=link}
Primerament es va extraure l'or aluvial trobat en la superfície. Es va reportar que quan els miners varen aplegar per primera volta als jaciments del Mont Tarrengower, es podien arreplegar pepas d'or sense excavar. A açò li va sitiar l'explotació d'or aluvial trobat generalment en rius i rieres.
A mida que l'or s'acabava, l'extracció subterrànea va començar. Açò era més perillós i difícil. Llocs com Beneïxc i Ballarat varen vore grans concentracions de miners a mida que equips i sindicats excavaven. Ademés d'açò, una policia errática i fastidiosa i controls de llicències varen fer que sorgixquen tensions en Beechworth, Beneïxc i Ballarat. Estes tensions varen culminar en la Rebelió Eureka de 1854. Després de la rebelió, una série de reformes li va donar als miners una veu més democràtica en la resolució de disputes a través de corts mineres i una major inclusió electoral.
Una ciutat de carpes, coneguda com Canvas Town, va ser fundada en South Melbourne. L'àrea ràpidament es va convertir en un barri baix, llar de decenes de mils d'immigrants de tot lo món, en especial Irlanda i China, els qui varen aplegar a provar la seua sòrt en els jaciments d'or. Barris Chinencs d'important tamany varen ser establits en Melbourne Chinatown, Beneïxc i Castlemaine.
Solament en Walhalla, Cohens Reef va produir més de 50 tonellades (1,6 millons d'onces troy) d'or en 40 anys d'explotació.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Wendy Lewis, Simon Balderstone and John Bowan(2006).«Events That Shaped Austràlia».New Holland.
- ↑ «Califòrnia Gold Rush».Wake Forest University.Consultat el 25 de febrer de 2014.
- ↑ 3,0 3,1 «[1]», National Library of Austràlia. Consultat el 1 de febrer de 2012.. Also see The Argus, 31 January 1849, referenced in the same newspaper of 2 February 1849.
- ↑ «[2]», National Library of Austràlia. Consultat el 14 de febrer de 2012.
- ↑ «[3]», National Library of Austràlia. Consultat el 27 d'abril de 2013.
- ↑ «[4]», National Library of Austràlia. Consultat el 14 de febrer de 2012.
- ↑ (1994).«Gold Seeking: Victoria and Califòrnia in the 1850s».Stanford University Press.Stanford:
- ↑ «[5]», National Library of Austràlia. Consultat el 14 de febrer de 2012.
- ↑ 9,0 9,1 (2005).«Shenanigans on the Ovens Goldfields».Artillery Publishing.Hartwell:
- ↑ (1955).«Austràlia: A social and political history».Angus and Robertson.Sydney:
- ↑ (1982).«Colonial Casualties: Chinese in Early Victoria».Melbourne University Press.Carlton:
- ↑ «[6]», National Library of Austràlia. Consultat el 27 de giner de 2012.
- ↑ «[7]», National Library of Austràlia. Consultat el 24 de giner de 2012.
- ↑ «[8]», National Library of Austràlia. Consultat el 25 de giner de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fiebre del oro de Victoria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.