Febra de l'or en Terra del Fòc
La febra de l'or en Terra del Fòc se li crida al periodo transcorregut entre 1883 a 1909 despuix del descobriment d'or en Terra del Fòc que va generar grans i vanes expectatives. Es denomina febra de l'or a un periodo de migració afanyada i de forma massiva de treballadors cap a àrees més rústiques, en les que s'havia produït un descobriment espectacular de cantitats comercials d'or.
Desenrolle
[editar | editar còdic]L'expedició del chilé Ramón Serrano Montaner en 1879,[1] va ser qui va informar de la presència d'importants jaciments auríferos en les arenes dels principals rius de Terra del Fòc. En este incentiu, centenars d'aventurers estrangers varen aplegar a l'illa en l'esperança de trobar en tan anhelades i lluntanes terres, el sustente inicial per a produir auspiciosas fortunes.[2][3][4][5][6][7] No obstant, estos somis es voran diezmados pel ràpit agotament del tan preciós metal.
Buscadors d'or
[editar | editar còdic]Va ser realisada per buscadors d'or d'Amèrica i Europa,[8] varen treballar la estepa i la costa del canal Beagle en busca de l'esmonyidiç metal.
L'explorador i pioner Juliol Popper que es va assentar en la baïa de Sant Sebastià, va fundar L'Páramo en 1887. Per a això va inventar i va patentar la cosechadora d'or per a llavar arenes auríferas, en la qual va extraure més de 600 quilos d'or, explotant jaciments en Punta Páramo (el de major transcendència), Serra Carmen Sylva i Baïa Slogget en el canal Beagle.
Esta set d'or va generar una série de bestreta en la regió com el telégraf i desenroll dels ports. En 1895 l'extracció d'or es va industrialisar instalant poderosa maquinària, algunes de les quals es poden vore hui dia en estat d'abandó.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ La Companyia Stuphen havia instalat ací grans excavadores, que no varen produir els guanys esperats. També en atres costats va caldre paralisar les obres i les costoses instalacions es varen abandonar. El viager es troba en estes ruïnes de vanes esperances ací, junt al Riu d'Or, en el camí de Caleta Discòrdia a Pervindre i en atres llocs en el nort de l'Illa Gran. Vore FUENTES: II, 13 i AGOSTINI: 250.
- ↑ Els efectes de la febra de l'or, que convulsionó a tota la població més allà de la regió magallánica. Hi ha una descripció detallada del periodiste neoyorquí John R. Spears "The Gold Diggings of Cape Horn. A study of Life in Terra del Fòc and Patagonia". New York, 1895,ISBN 978-0-548-34724-9 ; ISBN 0-548-34724-7
- ↑ AGOSTINI: 248, 250,
- ↑ FUENTES II, 139,
- ↑ HOLMBERG (a): 48,
- ↑ NAVARRO: II, 166 i
- ↑ POPPER (d): 142-146.
- ↑ principalment croates de Dalmacia (ex Yugoslàvia)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fiebre del oro en Tierra del Fuego» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.