Baïa de Sant Sebastià
La baïa de Sant Sebastià es troba situada al nort de l'illa Gran de Terra del Fòc, en el sector pertanyent a l'Argentina, sobre la costa del Mar Argentina en l'oceà Atlàntic.
La península L'Páramo, que culmina en la punta d'Arenes, llimita el seu extrem nort, l'extrem sur ho dona el veta Sant Sebastià.
La seua boca té aproximadament 9 milles nàutiques d'extensió (17 km), és bon fondeadero per a la reparació dels vents de l'oest i té una profunditat promig de 20 metros. En els voltants es troben en producció pous de petròleu i gas corresponents a la Conca Austral. El ranc de les marees astronòmiques en esta zona oscila entre 2,8m (marees mortes) i 10,5 m (marees vives) (ranc macromareal)
Actualment, la costa de tota la baïa des de la península L'Páramo fins a Riu Gran estan protegides per una reserva natural que busca resguardar l'hàbitat d'aus migratòries.[1]
Orige
[editar | editar còdic]La baïa de Sant Sebastià es va formar en una depressió tectónica que es va profundisar per l'erosió glacial. [1]
Clima
[editar | editar còdic]Posseïx un clima és fret i sec subantártico: les pluges oscilen entre 280 i 310 L/m² cada any, el vent bufa des de l'oest per damunt dels 60 km/h més de 200 dies a l'any en raches de fins a 155 km/h i la temperatura màxima en estiu aplega als 16 °C i la mínima en hivern a –22 °C.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Costa Atlàntica Reserve» (en en). earthobservatory.nasa.gov. Consultat el 2024-08-26.
- ↑ Journal of Iberian Geology.27
- 159-173.ISSN 0378-102X.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bahía de San Sebastián» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.