Fenaquita
La fenaquita és un rar mineral, un nesosilicato, de berili de fòrmula Be2SiO4. Ocasionalment, quan és transparent, s'utilisa com gema. El seu nom ve del grec clàssic: φέναξ, romanizado: phénax, que significa "engañador" per la seua similitut visual al cuarzo,[1] cridat aixina per Nils Gustaf Nordenskiöld en 1833, pel seu treball en les mines d'esmeraldes d'Ekaterimburgo, en l'óblast de Sverdlovsk (Rússia).
La fenaquita es troba com cristals aïllats que són romboedros en hemihedrismo o be d'hàbit lenticular o prismàtic. L'hàbit lenticular esta determinat pel desenroll de cares de varis romboedros obtusos i l'absència de cares prismàtiques. No presenta exfoliació, i la fractura és concoidal. La durea de Mohs és alta, sent 7.5 - 8. La gravetat específica és 2.96. Els cristals, a voltes, són, perfectament, sense color i transparent, pero, més a sovint, són grisáceos o groguencs i solament translúcidos; ocasionalment, són roig - rosat pàlit. La seua apariència general no és com el cuarzo, pel qual ha segut confòs.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Es presenta en vetes de pegmatitas de granit i en esquistos d'alta temperatura de formació, aixina com en atres roques alterades hidrotermalment. No és un mineral molt freqüent, encara que es troba en varis centenars de localitats, associat a atres minerals com berilo, topacio, crisoberilo, apatito, fluorita, moscovita o cuarzo.[2]
En Argentina apareix en les pegmatita de papachacra, en Belén, Catamarca.[3] En Espanya s'ha trobat associada a crisoberilo i berilo esmeralda, dins de flogopita (una paragénesis molt semblant a la de la licalidad tipo) en Franqueira, La Cañiza (Pontevedra).[4]En les graveras gemíferas de Sri Lanka apareix en forma de vores rodades, incoloros i ocasionalment lo suficientment transparents per a poder tallar-se com gemas. En novembre del 2021, es va trobar una d'un pes de 616.9 quilats, la major del seu tipo. [5]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Fenaquita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.