Crisoberilo
El crisoberilo, també cridat crisópalo o crisolita, és la forma mineral del òxit de berili i alumini, BeAl2O4. El seu nom prové del grec χρυσός (chrysos, «dorat») i βήρυλλος (bēryllos, «berili») en referència al seu color i composició.[1] Les seues varietats cimofana i alejandrita són considerades pedres precioses.
Característiques
[editar | editar còdic]El crisoberilo és un mineral que pot tindre diverses tonalitats de vert, encara que també pot ser groc, parduzco o negre verdoso. Transparent o translúcido, té lluentor vítreo. En llum transmesa, és incoloro en ombres pàlides grogues, verdes o roges.[2] Mostra una opalescencia azulada, especialment en {010}.[1] De durea 8,5 en la escala de Mohs, ralla el cuarzo i a la seua volta és rayado per la espinela; la seua densitat varia de 3,59 a 3,75 g/cm³. Infusible al soplete, és insoluble en àcit i difícilment atacable per álcalis. El seu conductivitat elèctrica aumenta en la temperatura.[1]
Cristaliza en el sistema ortorrómbico, classe dipiramidal. El seu contingut d'alumini —com A el2O3— és propenc al 80%, mentres que el de berili —com BeO— és de casi el 20%; com a impurees pot contindre ferro, cromo i titani.[2] L'anàlec de cromo del crisoberilo (BeCr2O4) rep el nom de mariinskita.[1]
Morfologia i génesis
[editar | editar còdic]
El crisoberilo forma cristals tabular en {001} o prismes curts a lo llarc de [100], podent alcançar una llongitut de 22 cm. Són freqüents les maclas en {130}, produint formes planes en forma de cor o maclas pseudohexagonales i de penetració.[2]
Sobre el seu génesis, este mineral es troba generalment en pegmatitas graníticas i menys freqüentment en alguns micaesquistos o gneisés. Pot també aparéixer en depòsits detrítics de tipo arena o grava.[3] Sol presentar-se associat a cuarzo, moscovita, albita, berilo, columbita, turmalina, topacio, kyanita i estaurolita (en pegmatita granítiques).[2]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Crisoberilo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.