Opalescencia
La opalescencia és un tipo de dicroísmo que apareix en sistemes molt dispersats, en poca opacitat. Estos materials adquirixen un aspecte lechoso, en irisaciones. En estos casos, un material pot aparéixer, per eixemple, de color groc-rojós al vore la llum transmesa i de color blau al vore la llum difosa en direcció perpendicular a la llum transmesa. El fenomen rep eixe nom per la seua aparició en certs minerals cridats ópals.
Hi ha diferents graus de comportament opalescente. Inclús es pot vore a través d'una fase llaugerament opalescente. Quantes més partícules i més grans siguen eixes partícules, major serà la dispersió que sorgix d'elles i més imprecisa o nebulosa es vorà eixa fase particular. Per a una certa concentració de partícules, la dispersió és tan forta que tota la llum que passa a través d'eixe material es dispersa, i el cos deixa de ser transparent.
Eixemples i causes
[editar | editar còdic]La opalescencia és molt freqüent en alguns mineralés que presenten certa turbidez lechosa, com els ópals. Açò es deu a que contenen inclusions disperses. Atres minerals opalescentes són el cuarzo lechoso, la calcedonia, l'albita, certes oligoclasas (pedra de lluna) i uns atres.
La labradorita presenta un fenomen que correspon més be a una forta iridiscència i que a voltes rep el nom de labradorescencencia.
Un eixemple fora del món mineral pot obtindre's afegint unes gotes de llet a un got d'aigua: la llet es veu azulada. Si un mira a través de la llet a una font de llum, es vorà groc-rojosa.
Atres dissolució coloidales opalescentes es formen dissolent 2 grams d'almidó en 200 ml d'aigua calenta i gelant-la posteriorment, o introduint una clara d'ou en un volum d'aigua sis voltes major.
Opalescencia atmosfèrica
[editar | editar còdic]Un atre eixemple és la diferència entre el cel blau durant el dia i el cel groc-rojós a la vespradeta. El fenomen es deu a la presència de partícules alienes a l'aire (gotetes d'aigua, pols, etc.) en suspensió.
Durant l'eixida o posada de sol, el cel es veu de color rojós per eixes chicotetes partícules presents en l'atmòsfera que dispersen més la llum blava (en totes direccions) i menys la llum roja, que passarà en llínea recta. Si mirem en la direcció del Sol, predomina la llum roja en l'amanecer o vespradeta; en mirar en atres direccions, sobretot en direcció perpendicular, predomina la llum blava, que dona al cel el seu color habitual.
Si durant les hores de l'amanecer o vespradeta mirem a un objecte que no estiga allumenat directament pel Sol (montanyes, per eixemple) sino per llum azulada procedent de la dispersió abans descrita, s'observa una bruma azulada que difumina els colors que veem i que solem cridar opalescencia.[1]
Opalescencia crítica
[editar | editar còdic]l'opalescencia crítica[2] designa al conjunt de fenomens òptics que acompanyen la desaparició i reaparició del menisco en la interfase líquit-gas d'un decorregut al voltant del seu punt crític i que es deuen a un aument de l'intensitat de la dispersió de Rayleigh escalar. El decorregut es torna lechoso i opac.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Opalescencia en el crepúscul matutino.
- ↑ Electrodinàmica dels mijos continus. Lev Davidovich Landau, Evgeniĭ Mikhaĭlovich Lifshit︠s︡. Editorial Reverté, 1981. ISBN 8429140891 Pág. 460
- Este artícul conté una traducció derivada de «Opalescencia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.