Ferocactus emoryi
Ferocactus emoryi, coneguda comunament com biznaga, biznaga barril de emory o biznaga barril del desert de Sonora,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Ferocactus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del suroest d'Estats Units, específicament en l'estat d'Arizona, fins al noroest de Mèxic, a on alcança els estats de Baixa Califòrnia Sur i Sonora.
Descripció
[editar | editar còdic]Ferocactus emoryi és una espècie de cactus d'hàbit generalment solitari, encara que pot ramificarse de forma ocasional quan sofrix danys en l'àpiç de creiximent. Els tallos són erectos, i encara que en eixemplars jóvens presenten una forma globosa, en l'edat es transformen en un cilindre robust. L'altura habitual oscila entre 30 i 90 cm, encara que en condicions favorables pot alcançar fins a 2,5 m. El diàmetro sol situar-se entre 30 i 60 cm, en casos excepcionals de fins a 1 m. En etapes primerenques el cos és tuberculado, i en el desenroll els tubèrculs es fusionen formant costelles ben definides.
El talle presenta entre 15 i 32 costelles poc profundes, en una llaugera depressió immediatament per damunt de cada areola. Les areolas són ovalades, en llana de color marró, i es disponen a una distància de 2 a 2,5 cm entre sí. Cada areola porta de 6 a 10 espines robustes i rígides, de color rojós, gris rojós o color banya.
La espinación inclou una espina central dominant, llaugerament curvada o clarament ganchuda, traça més freqüent en plantes jóvens. Esta espina és forta, grossa, anellada, en secció aproximadament acanalada i superfície adaxial aplanada. Medix de 5,5a 9,5 cm de llongitut, encara que en alguns eixemplars alcança fins a 13 cm, i de 2,5 a 4 mm de diàmetro. Ademés, presenta de 5 a 9 espines radials similars en color i consistència, rectes i no ganchudas, en una llongitut de 2,5 a 5 cm.
Les flors tenen forma d'embut i mostren una coloració rojosa en l'exterior i roig lluent en l'interior, encara que en ocasions els tépals interns poden ser grocs. Alcancen de 6 a 7,5 cm de llongitut i de 5 a 7,5 cm de diàmetro. Els lòbuls del estigma són de color roig intens.
El frut és persistent, de forma obovoide a allargada, i medix de 2,5 a 5 cm de llongitut i de 2,5 a 3,5 cm de diàmetro. Conserva els restants secs de la flor en l'àpiç i presenta un color groc lluent. La seua consistència pot ser coriácea o carnosa; en estat sec és buit, salve per les llavors. En freqüència el frut s'obri de manera irregular i les llavors són consumides per aus o rosegadors. Les llavors medixen aproximadament 2 mm de diàmetro i són de color negre.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució natural d'esta espècie s'estén des del suroest d'Estats Units, en l'estat d'Arizona, fins al noroest de Mèxic, a on està present en Baixa Califòrnia Sur i Sonora.[2][3]
Es desenrolla en ambients àrits i semiáridos, característics de biomas desérticos i de xara seca,[4] des del nivell de la mar fins a aproximadament 1200 metros d'altitut. Ocupa principalment ales, màrgens de caixers temporals, palmitos aluvials, replanells i superfícies planes.[3]
Creix sobre sols molt pedregosos o arenencs, propis de la xara del desert de Sonora, del desert d'Arizona i de la franja superior del desert de Colorat. El substrat sol estar format per roca calcàrea coberta per una pàtina obscura, aixina com per materials volcànics, com lava negra o basalt.[3][5]
Ecologia
[editar | editar còdic]Ferocactus emoryi desenrolla una relació ecològica en les formigues basada en l'intercanvi de recursos i protecció. En la part superior del talle produïx néctar en nectarios extraflorales, que servix d'aliment a les formigues que habiten en els voltants de la base de la planta.
Estes formigues mostren un comportament territorial marcat i actuen com a defensores del cactus. Recorren activament el talle i dissuadixen a uns atres insectes que podrien ascendir fins a l'àpiç de creiximent, a on els teixits són més tendres i vulnerables, o be intentar consumir néctar o polen de les flors.
Esta estratègia resulta beneficiosa per a la planta, ya que reduïx el dany causat per menuts herbívors i visitants no desijats. Al mateix temps, favorix la polinisació creuada, ya que els únics insectes capaços d'accedir a les flors sense ser atacats són polinisadors voladores, com abelles i palometes. Estos insectes transporten polen entre distints individus i poblacions, lo que contribuïx a aumentar la diversitat genètica de l'espècie i a mantindre poblacions més saludables.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Echinocactus emoryi, publicada en 1856 pel botànic George Engelmann en Synopsis of Cactaceae of the United States: 19.[6]
Més vesprada, el botànic Charles Russell Orcutt, va traslladar l'espècie al gènero Ferocactus, per lo que va passar a cridar-se Ferocactus emoryi. Va registrar estos canvis en la revista científica Cactography: 5, publicada en 1926.[4][7]
- Ferocactus: nom genèric format a partir de la paraula llatina fĕrus (que significa 'salvage' o 'feroç') i la paraula grega kaktos (que es traduïx com a ‘penca’ o ‘planta espinosa’), en alusió a la forta espinación que presenten algunes espècies d'este gènero.[8]
- emoryi: epítet específic format a partir de les paraules gregues chrysos (que significa 'or') i akantha (que es traduïx com a 'espina dorsal'), en alusió al color groc dorat que presenten les espines centrals de la planta.[9][10]
Subespecies
[editar | editar còdic]Actualment es distinguixen tres subespecies:
| Image | Subespecie | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Ferocactus emoryi subsp. covillei
(Britton & Rose) D.R.Hunt & Dimmitt, 2005 |
Les plantes madures solen medir menys d'1,8 m d'altura i són més primes. Les flors són de color roig pur.[11] | Des d'Arizona fins al noroest de Mèxic (nort de Sonora) | |
| Ferocactus emoryi subsp. emoryi | Cos de fins a 2,5 m d'altura i 1 m de diàmetro. Posseïx de 15 a 32 costelles i les seues espines centrals són curvades o ganchudas. Flores de color roig, encara que en ocasions els tépals interns poden ser grocs. | Des d'Arizona fins al noroest de Mèxic (nort de Sonora) | |
| Ferocactus emoryi subsp. rectispinus
(Engelm. ex J.M.Coult.) N.P.Taylor, 1998 |
Cos molt més menut, generalment inferior a 1,5 m d'altura i 45 cm de diàmetro. Posseïx al voltant de 21 costelles i les seues espines centrals són molt llargues, rectes o llaugerament curvades.[12] | Noroest de Mèxic (Baixa Califòrnia Sur) |
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”, lo que indica que presenta una distribució geogràfica relativament àmplia i que, en l'actualitat, les seues poblacions no mostren un descens significatiu a escala global.[3]
L'espècie presenta una presència extensa a lo llarc de la seua àrea natural i no existixen evidències d'un decliu sistemàtic. Ademés, es troba dins de vàries àrees protegides, lo que contribuïx a la seua conservació. No obstant, en el passat es varen registrar reduccions locals de la seua distribució com a conseqüència de canvis en l'us del sol, principalment relacionats en l'expansió d'activitats ganaderes.[3][5]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Us ornamental
[editar | editar còdic]Esta espècie de cactus es cultiva principalment com planta ornamental, per la seua porte imponent i a la seua resistència en climes àrits i semiáridos. En cultiu presenta un creiximent inicialment llent, encara que respon be quan es mantenen condicions adequades. Requerix un substrat molt ben drenado, preferentment mineral, que evite l'acumulació d'humitat en les raïls.
Durant el periodo de creiximent estival necessita recs abundants i regulars, ya que és una espècie en una demanda d'aigua relativament alta en comparació a atres cactus. Aixina i tot, convé evitar mullar el cos de la planta quan rep llum solar directa, ya que la combinació d'humitat i sol intens pot provocar cremades, cicatrius permanents o favorir l'aparició d'infeccions fúngicas, en risc de deterioració greu o mort de la planta.
Necessita exposició a ple sol per a desenrollar-se correctament i mantindre una espinación i coloració adequades. En hivern requerix un periodo de repòs en el substrat sec i temperatures propenques als 10 °C. Pot tolerar gelades llaugeres i esporàdiques, sempre que el sol permaneixca sec. La propagació es realisa exclusivament per llavor, ya que esta espècie no produïx hijuelos de forma habitual.[5]
Us tradicional
[editar | editar còdic]Antigament, els seris, un poble indígena de l'estat mexicà de Sonora, utilisaven esta espècie en fins medicinals. Aprofitaven les espines jóvens per a elaborar pintures facials i també consumien algunes parts de la planta com a aliment.[3][13]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Cultiu en test
-
Detall de les espines
-
Plantes en capolls florals en formació
-
Detall de la flor sent polinizada per una abella
-
Detall dels fruts
.jpg){kind=link}
_(8-9-11)_chinenc_cyn,_scc,_az_-01_(6029670079).jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Biznaga barril del desert de Sonora (Ferocactus emoryi)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2026-01-26.
- ↑ 2,0 2,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 292. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Ferocactus emoryi: Burquez Montijo, A.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T151830A121509902».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T151830A121509902.en.Consultat el 2026-01-26.
- ↑ 4,0 4,1 «Ferocactus emoryi (Engelm.) Orcutt | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-01-26.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Ferocactus emoryi». www.llifle.net. Consultat el 2026-01-26.
- ↑ «Echinocactus emoryi Engelm. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-01-26.
- ↑ «Ferocactus emoryi | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-01-26.
- ↑ «Ferocactus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-01-24.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Ferocactus chrysacanthus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-01-25.
- ↑ «Alamos Succs; Ferocactus emoryi ssp. emoryi (Emory barrel cactus biznaga». www.desertmuseum.org. Consultat el 2026-01-26.
- ↑ «Ferocactus emoryi subsp. rectispinus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-01-26.
- ↑ Parets; Van Devender, T.R.; Felger, {{{nom3}}} (2000). , Tucson: Prensa del Museu del Desert d'Arizona-Tucson.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ferocactus emoryi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.