Anar al contingut

Ferrocarril miner de Sant Joan Batiste

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vista des del Moll de Ferro en Marbella, parada final del Ferrocarril Sant Joan Batiste, que transportava minerals extrets de les mines de Ojén

El ferrocarril miner de Sant Joan Batiste va ser una llínea de ferrocarril que va existir en els térmens municipals d'Ojén i Marbella des de l'últim terç de el XIX. La llínea tenia com a funció transportar el mineral que en l'época s'extrea de les mines de Ojén fins a un embarcadero situat en Marbella, que consistia en un moll de ferro que s'adinsava en l'mar.

Despuix del tancament dels alts forns de Marbella, la ferrería de l'Àngel va ser venuda als germans escocesos William i Samuel Snythe Malcolm en 1868, que varen revendre les instalacions de la ferrería per a crear la societat The Marbella Iron Ore Company també coneguda per “Companyia de Mineral de Ferro de Marbella”, retenint solament les mines de magnetita de la Barraca, Sant Joan Batista i Sant Nicolás en Ojén.

Per al transport del mineral es va proyectar una llínea de ferrocarril de sis km que, aprofitant el descens de la Serra Blanca fins a la mar, transportara per gravetat el mineral sense consumir combustible.

El trayecte de la llínea travessava majorment terrenys improductius de la serra pero també va ser necessari realisar expropiacions, per a les quals va colaborar l'ajuntament de Marbella, per la situació econòmica dramàtica que sofria la ciutat i a canvi d'alguns beneficis.

Archiu:Plano de Marbella 1889.jpeg
Pla de Marbella en 1889, en el que es distinguix el ferrocarril miner i el moll de ferro adinsant-se en l'mar.

La llínea contava ademés en un ramal fins a la zona de la Marina, junt a la plaja, a on es depositava el mineral que baixava de les mines i des d'a on es transportava en locomotores fins al moll de ferro per a ser carregat en els barcos mercants en el cridat Moll de Ferro, que constava de tres parts, una primera de terraplé de 38 m x 3,60 m, una segona que s'adinsava en la mar sobre pilotes arriostrados en voltons en creu de Sant Andrés de 62,60 m x v5,50 m en 9 trams, i una tercera part de 78 m x 14 m recolzat en 15 soports. El conjunt en la seua capçalera permetia rebre bucs en un puntal de més de sis metros.

La crisis industrial de finals de el XIX va afectar greument a l'explotació minera, i finalment davant la falta d'inversió en sistemes d'extracció es va perdre competitivitat. La Companyia de Mineral de Ferro de Marbella va deixar d'operar en l'any 1911 quan va ser substituïda per l'empresa belga Compagnie Miniere de Marbella.


Referències

[editar | editar còdic]