Festa Nacional dels Estudiants
Se celebra en Jujuy, Argentina, durant 10 dies, aldededor del 21 de setembre. Jujuy se transforma en la Capital Nacional de la Joventut i la primavera. Estudiants secundaris de tot el país, construïxen carrosses.
Orige[editar | editar còdic]
Si be la Festa dels Estudiants escomençà la seua etapa gloriosa en l'any 1952 ( ya s'havien fundat l'Escola de Mnualitats, l'Escola Industrial, el Colege del Salvador i Colege Santa Barbara), no se pot deixar de costat l'acontés en 1949 quan San Salvador de Jujuy se convertí, per decisió ministerial de la Nació, en seu de la Festa Nacional de la Joventut.
Delegacions de tot el país s'expressaren en el deport i se desenrollà important activitat cultural que inclogué presencia i actuació d'artistees famosos de Buenos Aires. El fermall d'or, seguint la costum, fon l'elecció de la Regina i la circumstancia animà als Estudiants a triar representant entre les que ya havien segut consagrades en els coleges. La decisió recaigue en la jove i bonica representant de l'Anex Comercial del Colege Nacional Nº 1, Maria del Carmen Canto. Portada fins la Casa de Govern en una “carrossa” abillada en elements d'algeps i flors naturals. La Regina dels estudiants guanyà l'elecció. Eixe fon el primer pas. Regina i carrossa quedaren inscrites en l'imaginari colectiu.
Registres dels anys 1950 i 1951 parlen d'una que atra carrossa passejant per la plaça Belgrano. En l'any 1952 foren set les carrosses que passejaren a decenes de regines i princeses. Set els trofeus (iguals) que entregà als estudiants el governador de la provincia, DR. Jorge Villafañe. I des de llavors, en atres numeros i detalls, l'història se repetix.
La Festa dels Estudiants inclou l'elecció de les Regines que els representen. Precisament, les carrosses són concebudes per a passejar la bellea i l'encantament de les adolescents que, per un any, assumixen la representativitat de cada colege. La construcció de les carrosses la realisen els coleges de la Capital Provincial. Els estudiants de coleges de l'interior de la provincia, per qüestions basicament economiques, no construïxen carrosses, pero si fan escenaris a on trien la seua regina. Estos escenaris a l'igual que les carrosses són revestides en flors i en el cas d'escoles tècniques en moviment.
En l'any 1972, en majoria d'edat be adquirida, la festa convocà a les provincies i ostenta des de llavors el titul d'autentica festa nacional. En l'any 1984, sent governador l'ing. Carlos Snopek, se li donà caracter llatinoamerià que la festa mantingué per uns anys i ha quedat arrere.
Les Regines[editar | editar còdic]
Durant esta festa cada colege secundari tria una Regina (en les seues princeses i dames d'honor). Cada Regina representa al seu colege en l'elecció de la regina departamental o regional donant aixina el pas a l'elecció provincial junt a atres Regines Departamentals que també passen per les mateixes instancies. La Festa Nacional dels Estudiants finalisa en l'elecció de la Regina Nacional dels Estudiants a on participen de totes les regines provincials. El toc final de la festa és l'entrega de premis a cada carrossa construïda en la seua categoria.
Les carrosses[editar | editar còdic]
La carrossa és l'emergent d'una relació intersubjetiva entre el grup de carrossers que la construïxen, els canchones i el context social en el que se realisa. Per a lo qual tindriem que tindre en conte tres instancies.
- Els preludis, tenen que vore en l'organisació d'activitats previes, lo que involucre a l'escola, per lo general en la seua conjunt, ya que possibilita la concreció de la carrossa.
- L'espai fisic, a on se la construix, te que vore, en el grup i la seua conformació, en lo intim i els efectes que açò produïx.
- La mostra, exposició del producte determinat, de que manera se la socialisa en el desfile de carrosses, a on passa a ser el símbol que representa al seu colege en les connotacions ideologiques que açò implica.
Per lo general, és el grup, l'àmbit privilegiat a on tendixen a conformar-se vinculs molt estrets entre els integrants i la carrossa, lo que te que vore en una modalitat d'aprenentage que escapa a l'àmbit acadèmic, ya que són atres les habilitats que s'exigixen i atres els aprenentages que se privilegien; a on els jóvens senten el producte del seu treball com a propi, que els representa.
Durant varis mesos realisen treballs damunt d'un chasis (carrosseria), els quals deuen respectar parametros de mides establides per l'ent que regula i califica les creacions, dividint-se en 3 categories:
- Carrosses No tècniques
- Carrosses tècniques
- Carruages.
Les estructures d'estos són realisades en ferros i fils respectant un proyecte previ el qual varia any despuix d'any. Despuix de que està formada l'estructura se realisa el forrat, en el que s'utilisen diversitat de tècnica i materials, generalment paper creppe (especie de paper corrugat fi de distints colors), en forma de flors, acompanyades de portallanties i les seues respectives llanties, que al moment de la desfilada engalanen la nit de les desfilades juntes a eixes obres d'art.
Els jocs de llums estan conectats en seqüencies tals que manejats per una computadora en un programa de jocs de llums permeta vore estes llanties en distints moviments i alternatives d'encés i apagat. Estes carrosses o carruages enlluernen en les desfilades que se realisen durant la semana de l'estudiant, en l'avinguda Córdoba, propenca al "Parc San Martín", lloc de recreació i relaixe de chiquets, adolescents i adults durant tot l'any en la ciutat de San Salvador de Jujuy. En acabant esta semana estes creacions són desarmades, quedant nomes el recort en la memoria dels jóvens carrossers i en les fotos que perpetren eixa magica época.