Anar al contingut

Festuca burnatii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


La Festuca burnatii és una espècie herbàcea gramínea, de la família de les Poaceae.

Descripció

[editar | editar còdic]

Planta gramínea perenne, en rizoma curt i vigoroso recobert de fibrillas en les que pot assentar-se en mijos en poc substrat, formant tupidas cobertes cespitosas (com a herba). Fulls basals que abracen al talle (baïnes foliares) d'uns 5 mm d'ample, en vores lliures menys en la base, unida al talle per mig de lígulas membranosas de 7 mm; lampiñas i arrugades transversalmente, i en punta aguda. Els tallos alcancen els 25 cm de llongitut, en una gruixa d'1 mm aproximadament. Inflorescència en panícules o mechons vert pàlit en taques violáceas, de fins a 9 mm, en dos bràctees protectores.[1][2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És endèmica de la cordillera Cantàbrica, freqüent en pasturages subalpinos i montanos, entre els 700 i 2000 msn, sobre sol calizo expost a llarcs periodos de gelada i desgels estivals que canvien l'estructura del terreny (crioturbación). També en fissures entre formacions calcàrees).[3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Festuca burnatii va ser descrita per Alfred Marie Augustine Saint-Yves i publicat en Annuaire du Conservatoire et Jardin Botaniques de Genève 16: 347, t. 4. 1913.[4][5][6]

Citologia

Número de cromosomas de Festuca burnatii (Fam. Gramineae) i táxones infraespecíficos: n=7[7]

Etimologia

Festuca: nom genèric que deriva del llatí i significa talle o bolva de palla, també el nom d'una mala herba entre l'ordi.[8]

burnatii: epítet otorgat en honor del botànic suís Émile Burnat.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. W.D. Clayton, M. Vorontsova, K.T. Harman & H. Williamson. «Festuca burnatii». Consultat el 20 de novembre de 2013.
  2. Gómez Camp (1987). ICONA (ed.). .
  3. Nava H. i Fernández Casat, M. A. (1995). ICONA (ed.). .
  4. «Festuca burnatii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 21 de decembre de 2013.
  5. Festuca burnatii en PlantList
  6. «Festuca burnatii en». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 21 de decembre de 2013.
  7. Liens génétiques entre els flors alpine et pyrénéenne. Küpfer, P. (1971) Ann. Litt. Univ. Besançon, Paris 21: 167-185
  8. (en anglés) Watson L, Dallwitz MJ.. «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Archivat des d'el original, el 9 d'abril de 2015. Consultat el 2 de febrer de 2010.