Fibra òptica multimodo
La fibra òptica multimodo és un tipo de fibra òptica majorment utilisada en l'àmbit de la comunicació en distàncies curtes, com per eixemple en un edifici o un campus. Els enllaços multimodo típics tenen una velocitat de senyes des dels 10 Mbit/s als 10 Gbit/s en distàncies de fins a 600 metros (2000 peus). Les fibres multimodo tenen un diàmetro de núcleu gran que li permet a múltiples modos de llum ser propagats i llimita la llongitut màxima de transmissió per la dispersió intermodal.
Aplicacions
[editar | editar còdic]L'equip utilisat per a les comunicacions sobre fibra òptica multimodo és més barat que l'utilisat per a la fibra òptica monomodo. La velocitat típica de transmissió els llímits de distància està ubicat en els 100 Mbit/s en distàncies de fins a 2 quilómetros (100BASE-FX), 1 Gbit/s fins a 1000 metros i 10 Gbit/s fins als 550 metros.
Donada la seua alta capacitat i fiabilitat, la fibra òptica multimodo s'utilisa generalment per a aplicacions troncals en edificis. Un número d'usuaris en aument gogen dels beneficis de la fibra propenca a l'usuari utilisant-la en el seu propi domicili.
Les arquitectura estàndar com els cablejats centralisats oferixen a l'usuari l'habilitat de fer us de les capacitats de la fibra sobre distància centralisant l'electrònica en una habitació dedicada a esta.
Comparació en la fibra òptica monomodo
[editar | editar còdic]La fibra òptica multimodo (MMF) té un diàmetro de núcleu més gran (generalment de 50 a 100 μm), lo que permet que múltiples modos de llum es transmeten simultàneament.[1] Este disseny simplifica l'alliniació i instalació, fent que la MMF siga rendable i adequada per a la transmissió de senyes a distàncies curtes a mijanes en rets empresarials, centres de senyes i entorns universitaris.[2] La MMF soporta altes taxes de senyes (fins a 100 Gbps), en distàncies de transmissió que generalment varien entre 300 i 550 metros, depenent del tipo de fibra (OM3, OM4, OM5).[3] Ademés, la MMF pot usar fonts de llum de baix cost, com diodos emissors de llum (LED) i làsers d'emissió vertical (VCSEL), lo que reduïx el cost general del sistema mantenint un rendiment confiable.[4]
Gràcies al major diàmetro i també a la possibilitat d'una obertura numèrica major, la fibra òptica multimodo té una capacitat de recolecció de llum major que la fibra òptica monomodo. En térmens pràctics, el major tamany del núcleu simplifica les conexions i també permet l'us de components electrònics de baix cost com diodos emissors de llum o VCSEL els quals operen en una llongitut d'ona des dels 850 fins als 1300 nanómetros (les fibres monomodo usats en telecomunicació operen entre 1310 i els 1550 nanómetros i requerixen de fonts de llum làser considerablement més cares. La fibra òptica multimodo, comparada en la seua antecessora, posseïx un producte ample de banda-distancia menor. Recolzada en el seu major diàmetro, la fibra òptica multimodo soporta més d'un sol tipo de propagació, per lo tant, està llimitat per la dispersió intermodal, mentres que la monomodo, no.
Les fonts de llum LED, en ocasions utilisades en la fibra òptica multimodo produïxen un ranc de llongituts d'ones i estes es propaguen a diferents velocitats. Esta dispersió cromàtica és un atre llímit de la llongitut útil del cable de fibra òptica. En contrast, els lasers utilisats per a conduir la llum en la fibra òptica monomodo produïx una llum coherent de només una llongitut d'ona. Donada la seua dispersió, la fibra òptica multimodo posseïx un ràtio d'espargiment dels polsos major que la fibra òptica monomodo, llimitant aixina, la capacitat de transmissió de l'informació en la fibra òptica multimodo.
Les fibres monomodo s'usen regularment en investigació científica d'alta precisió perque la restricció de la llum en un sol modo de propagació li permet estar enfocada en un punt intens de llímit de difracció.
A voltes s'usa el color de la funda per a distinguir els cables multimodo dels monomodo. L'estàndart TIA-598C recomana, per a aplicacions no militars, l'us d'una funda groga per a la fibra monomodo, i una taronja o aqua per a la fibra multimodo, depenent del tipo.[5] Alguns proveïdors usen el violeta per a distinguir les fibres de comunicacions OM4 d'alt eixercite d'atres tipos.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Multimode Fiber Optic Cable - Stanford Optics» (en en). www.stanfordoptics.com. Consultat el 2025-09-28.
- ↑ «The FOA Reference For Fiber Optics - Optical Fiber». www.thefoa.org. Consultat el 2025-09-28.
- ↑ «Digital communications» (en en). Open Learning. Consultat el 2025-09-28.
- ↑ Departament de Seguritat Nacional de Pennsilvània, Comunicacions de Senyes per Fibra Òptica, Consultat el 28 de setembre de 2025.
- ↑ «Fiber optic cable color codes». Tech Topics. The Fiber Optic Association. Consultat el Sep 17, 2009.
- ↑ Crawford, Dwayne. «Who is Erika Violet and what is she doing in my data center?». Tech Topics. Belden. Archivat des d'el original, el 22 de febrer de 2014. Consultat el Feb 12, 2014.
- Traducció de l'artícul original contingut en Multi-mode optical fiber
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fibra óptica multimodo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.