Fibrinolisis

Erro al crear miniatura:

Fibrinolisis (simplificada). Les fleches blaves indiquen estimulació i les roges, inhibició

La fibrinólisis és la degradació de les rets de fibrina formades en el procés de coagulació sanguínea, evitant la formació de trombos.

Bioquímica

La plasmina en la seua forma activa és l'encarregada de la degradació de les rets de fibrina, que passaran a ser fibrinopèptids solubles despuix de la fibrinolisis. Estos productes de degradació de la fibrina (PDF), com el Dímer-D, són eliminats normalment per proteasas en els macrófagos del fege i el renyó.

L'activació de plasmina a partir de plasminógeno ocorre a través de dos vies, l'extrínseca i l'intrínseca:

• En la via extrínseca, que és estimulada per situacions com el descens de la pressió parcial d'oxigen en sanc o les infeccions bactèrianas, es produïx una segregació de diverses substàncies que possibilitaran l'activació del plasminógeno per a convertir-se en plasmina. Dites substàncies, segregades per l'endoteli, són l'uroquinasa i l'activador tisular del plasminógeno o tPA.

• En la via intrínseca és la calicreína (KK) l'encarregada de mediar l'activació del plasminógeno.

Regulació

La fibrinolisis es troba regulada per dos factors inhibidors principals: l'alfa 2-antiplasmina, que impossibilita la formació de plasmina inhibint l'activació del plasminógeno, i l'inhibidor de tPA, que actua en la via extrínseca evitant que el tPA possibilita l'activació del plasminógeno. Evita la formació de trombos.

Bibliografia

• Cesarman-Maus G, Hajjar KA. Molecular mechanisms of fibrinolysis. Br J Haematol 2005;129:307-21. PMID 15842654.
• Kumar: Robbins and Cotran: Pathologic Basis of Disease, 7th ed., Copyright © 2005 Saunders
• Walker JB, Nesheim ME. The molecular weights, mass distribution, chain composition, and structure of soluble fibrin degradation products released from a fibrin clot perfused with plasmin. J Biol Chem. 1999;274:5201 - 5212. PMID 9988770.