Filistea
Filistea (Plantilla:Lang-he, Pəlišet, «Filistea»; ארץ פלשתים, ʾerets pilishtīm, «terra de filisteos»; Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 468: attempt to index field 'scripts' (a boolean value)., gḗ tṓn Phylistieím, «terra dels filisteos») era, d'acort en fonts bíbliques,[1] una pentápolis ubicada en el suroest del Alce mediterràneu i comprenia el territori de cinc ciutats principals: Ascalón, Asdod, Ecrón, Gat i Gaza.[2] Apareix mencionada com parusata (convencionalment transcrito peleset) en fonts egipcíaques i com palastu en fonts asirias.[2]
El terme Palestina té el seu orige en el poble filisteo, que es va assentar en la zona en el XII, i al que els judeus aludien com a «P'lishtim», els acadios «Palastu» i els egipcíacs «Palusata».[3]
Geografia
[editar | editar còdic]El territori s'estenia des del barranc d'Egipte (el Shihor, al sur) fins a la frontera de Ecrón (al nort). A l'oest estava llimitat pel mar Mediterrànea i a l'est per un territori poc definit marcat per Judea. Es tractava, per tant, d'un país molt reduït, d'uns 45 km de nort a sur i un esgambi mig de 20 km d'est a oest.
En tot, es tractava d'una terra molt fèrtil i contenia vàries ciutats i llogarets; cinc d'elles (Ascalón, Asdod, Ecrón, Gat i Gaza) controlaven el territori formant una espècie de federació.[4]
Entre els sigles XII i XI la població era relativament numerosa per a la regió, lo que va permetre a les ciutats mantindre la seua independència i una certa predominancia política sobre les demés tribus.
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Filisteos.
Aparte del registre arqueològic, la principal font d'informació sobre el història filistea són les mencions que apareixen en l'Antic Testament. Allí es descriu la regió com en constant lluita i interacció en els egipcíacs, israelitas i cananeos, absorbint gradualment la cultura cananea.[5] Si be a l'assentament de filisteos en la costa va seguir una expansió pel sur de Canaán, les guerres en els israelitas i atres pobles els varen acabar confinant al territori de la pentápolis.[5] La federació filistea va perdre la seua autonomia despuix de la conquista asiria de 722 a. C.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vegen-se per eixemple Plantilla:Bíblia o Plantilla:Bíblia
- ↑ 2,0 2,1 Orr, The International Standard Bible Encyclopaedia, IV, p. 2376.
- ↑ Douiglas Harper etymology dictionary. «Philistine» (en inglés). Consultat el 6 de març de 2018.
- ↑ Machinist, biblical traditions: the Philistines and Israelite history.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Machinist, Biblical Traditions: The Philistines and Israelite History, p. 53 i ss.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Machinist, Peter (2013). «Biblical Traditions: The Philistines and Israelite History», Oren, Eliezer D. (ed.). The Siga Peoples and Their World: A Reassessment (en anglés), University of Pennsylvania Press, p. 53-83.
- (1915) Orr, James (ed.). The International Standard Bible Encyclopaedia, Chicago: The Howrad-Severance Company.
- Yasur-Landau, Assaf (2010). The Philistines and Aegean Migration at the End of the Clapix Bronze Age, Cambridge, United Kingdom: Cambridge University Press. ISBN 0-521-19162-9.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Filistea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.