Peleset
Els peleset (en egipcíac: pwrꜣsꜣtj) o pulasati són un poble que apareix en registres fragmentarios històrics i iconográficos del antic Egipte del Mediterràneu oriental cap a finals del segon mileni a. C. Es planteja el hipòtesis de que varen ser un dels varis grups ètnics que componien els pobles de la mar invasores. Hui en dia, els historiadors generalment identifiquen als peleset en els filisteos.
Registres
[editar | editar còdic]Existixen molt pocs registres documentals, tant dels peleset com dels atres grups considerats pobles de la mar. Un grup registrat com a participants en la batalla de la Delta varen ser els ___protected_title_3___; despuix d'eixe moment, els "pobles de la mar" en el seu conjunt desapareixen dels registres històrics, i els peleset no són una excepció. L'evidència arqueològica recolza l'existència d'una migració de peleset/filisteos des del mar Egeo cap al sur del Alce Mediterràneu. [1]
Les cinc fonts conegudes són les següents:
- ca. 1150 a. C.: Temple funerari de Ramsés III: registra un poble cridat P-r-s-t (convencionalment Peleset) entre aquells que varen lluitar contra Egipte durant el regnat de Ramsés III. [2] [3]
- ca. 1150 a. C.: Papir Harris I: "Vaig estendre tots els llímits d'Egipte; vaig derrocar a els qui els varen invadir des de les seues terres. Vaig matar als Denyen en les seues illes, els Thekel i els Peleset (Pw-rs-ty) varen quedar reduïts a cendres". [4] [5]
- ca. 1150 a. C.: Estela retòrica de Ramsés III, Capella C, Deir el-Medina.
- ca. 1000 a. C.: Onomasticon de Amenope: "Sherden, Tjekker, Peleset, Khurma". [5]
- ca. 900 a. C.: Estàtua de Padiiset, inscripció: "enviat – Canaán – Peleset". [6]
En algunes traduccions de la Bíblia hebrea (Èxodo 15:14), la paraula Palaset s'utilisa per a descriure als filisteos o a Palestina. [7] [8] En la versió de la Bíblia del rei Jacobo (King James Bible), es traduïx com a Palestina. [9]
Identitat i orígens
[editar | editar còdic]
Historiadors actuals en generalment identifiquen als peleset en els filisteos, o més be, viceversa. [3] Els orígens dels peleset, com els de gran part dels pobles de la mar, no són objecte d'un consens universal; dit lo anterior, els estudiosos generalment han conclós que la major part dels clans es varen originar en la gran zona del sur d'Europa, incloent Àsia Menor occidental, l'Egeo i les illes del Mediterràneu. [10] Els clans dels pobles de la mar també han segut identificats en variades entitats polítiques mediterrànees, en diferent acceptació: els Ekwesh en els aqueos, els Denyen en els Danaans, els Lukka en els licios, els Shekelesh en els sicelos, els Sherden en els sardos, entre uns atres.
Fonts més antigues a voltes identifiquen als Peleset en els pelasgos. No obstant, esta identificació presenta numeroses problemàtiques i els estudiosos moderns solen ignorar-la. Una qüestió important són les dificultats etimològiques de que la "g" de "pelasgos" es convertixca en una "t" en la traducció egipcíaca, especialment perque l'endónimo filisteo ya corresponia a la forma P-L-S-T i, per lo tant, no requeria tal modificació per a ser traduït com Peleset al idioma egipcíac.
El historiador Jan Dressen ha propost que el nom peleset deuria identificar-se com un etnónimo dels habitants de la ciutat de Pyla, en l'Edat del Bronze, en Chipre, per ad açò reconstruïx una llectura llineal B com pu-ra-wa-la teua/Pyla-wastu. Dressen sugerix que la migració peleset a l'Alce podria estar vinculada en l'ocupació i abandó de Pyla, que va ocórrer al voltant del lapsus de temps descrit pels relleus de Medinet Habu. [11]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Killebrew, Ann E. (2017). «The Philistines during the Period of the Judges», Ebeling (ed.). The Old Testament in Archaeology and History, Baylor University Press, pp. 332–333. ISBN 978-1-4813-0743-7. «The biblical, Egyptian, and archaeological evidence point to nonindigenous origins of the Philistines. From the initial discovery in the early twentieth century of a distinctive Aegean-style material culture associated with the Philistines, archaeologists and historians have proposed various theories regarding the Philistines’ arrival in the Levant’s southernmost coastal plain.»
- ↑ Masalha, 2018, p. 56. : The 3200‑year‑old documents from Ramesses III, including an inscription dated c. 1150 BC, at the Mortuary Temple of Ramesses III at the Medinat Habu Temple in Luxor – one of the best‑preserved temples of Egypt – refers to the Peleset among those who fought against Ramesses III (Breasted 2001: 24; also Bruyère 1929‒1930), who reigned from 1186 to 1155 BC.
- ↑ 3,0 3,1 Killebrew, 2005, p. 202.
- ↑ «Text of the Papyrus Harris». Specialtyinterests.net. Consultat el 2011-12-11.
- ↑ 5,0 5,1 Killebrew, 2005, p. 204.
- ↑ Ehrlich, Carl S. (1996). The Philistines in Transition: A History from ca. 1000-730 BC, Leiden, The Netherlands: E. J. Brill, p. 65. ISBN 90-04-10426-7.
- ↑ «Exodus 15 Interlinear Bible». biblehub.com. Consultat el 2024-05-07.
- ↑ «Hebrew Interlinear Layout for Exodus 15:14 (WLC • KJV)». Blue Letter Bible. Consultat el 2024-05-07.
- ↑ Plantilla:Bíblia
- ↑ «Siga People». Encyclopædia Britannica. Consultat el 2012-09-08.
- ↑ (2024).Pasiphae: rivista vaig donar filologia i antichità egee.XVIII
- 109–115.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Killebrew, Ann E. (2005). Biblical Peoples and Ethnicity: An Archaeological Study of Egyptians, Canaanites, Philistines, and Early Israel, 1300-1100 B.C.E., Atlanta, Geòrgia: Society of Biblical Literature. ISBN 1-58983-097-0.
- Masalha, Nur (15 Agost 2018). Palestine: A Four Thousand Year History, Zed Books, Limited. ISBN 978-1-78699-273-4.
- Ehrlich, Carl S. (1996). «3», The Philistines in Transition: A History from Ca. 1000-730 B.C.E. (en en), Leiden, The Netherlands: E.J. Brill, p. 65. ISBN 90 04 10426 7.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Peleset» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.