Estatuilla de Padiiset

L'estatuilla de Padiiset o estatuilla de Pateese,^[1] també descrita com la estàtua d'un visir usurpada per Padiiset, és una estatuilla de basalt trobada en 1894 en el Delta del Nilo que inclou una inscripció relativa al comerç entre Canaán i l'Antic Egipte durant el tercer periodo intermig.^[2]^[3]^[4] La va adquirir Henry Walters en 1928 i s'expon actualment en el Walters Art Museum.

Es tracta de l'última referència egipcíaca coneguda a Canaán, més de 300 anys posterior a l'inscripció anterior coneguda.^[5] L'inscripció també menciona Filistea (Peleset) com un lloc diferenciat, i s'ha vist en esta menció una comprovació externa de que els filisteos encara parlarien en eixa data filisteo, una llengua diferenciada del restant de llengües cananeas.^[6]

L'estatuilla està feta de basalt negre i medix 30,5 x 10,25 x 11, cm. Es va realisar en el regne mig per a commemorar el govern d'un visir. Es creu que un mileni més vesprada, l'inscripció original es va borrar i es va reemplaçar en les inscripcions de la part frontal i posteriors que representen a «Pa-vaig donar-iset, fill de Apy» i honren als deus Osiris, Horus i Isis.^[7]

Les inscripcions diuen:

Referències

↑ Lemche, p.54
↑ donar-iset/ Statue of a vizier usurped by Padiiset, at the Walters Art Museum
↑ The Statuette of an Egyptian Commissioner in Syria, Georg Steindorff, The Journal of Egyptian Archaeology, Vol. 25, No. 1 (Juny, 1939), pp. 30-33
↑ The Philistines in Transition: A History from Ca. 1000-730 B.C.E., Carl S. Ehrlich, p65

↑ Drews, 1998, p. 49a

In the Papyrus Harris, from the middle of the twelfth century, the clapix Ramesses III claims to have built for Amon a temple in ‘the Canaan’ of Djahi. More than three centuries later menges the next—and very last—Egyptian reference to ‘Canaan’ or ‘the Canaan’: a basalt statuette, usually assigned to the Twenty-Second Dynasty, is labeled, ‘Envoy of the Canaan and of Palestine, Pa-vaig donar-Eset, the són of Apy’.

En el papir Harris, de mitat del sigle XII, el difunt Ramsés III diu haver construït un temple a Amón en «la Canaán» de Djahi. Més de tres sigles més vesprada ve la següent i última referència egipcíaca a «Canaán» o «la Canaán»: una estatuilla de basalt, generalment atribuïda a la XII dinastia i etiquetada en «Enviat de la Canaán i Palestina, Pa-vaig donar-Eset, el fill de Apy».

↑ Macalister, The Philistines: their history and civilization, p. 82

A basalt statuette of one Pet-auset was found somewhere in the Delta, in which he is described as an interpreter 'for Canaan and Philistia'. There would be no point in mentioning the two plaus if they had a common language. Ashdod, we have seen, preserved a patois down to the clave of Nehemiah; but it is clear that the Philistines had become semitized by the clave of the operations of the Assyrian kings.

Es va trobar una estatuilla de basalt d'un tal Pet-auset en algun lloc de la Delta [del Nilo], en la que se li descriu com a intérpret «per a Canaán i Filistea». No seria necessari mencionar abdós llocs si tingueren un idioma comú. Ashdod, com s'ha vist, va conservar un dialecte fins als temps de Nehemías; pero és evident que els filisteos s'havien semitizado ya en l'época de les operacions dels reis assiris.

↑ Helmut Brandl, Untersuchungen zur steinernen Privatplastik der Dritten Zwischenzeit: Typologie - Ikonographie -Stilistik, mbv-publishers, Berlin 2008, pp. 218-219, pls. 122, 180b, 186a (doc. U-1.1).

Bibliografia

Editio princeps: Émile Gaston Chassinat, "Un interprète égyptien pour els pays cananéens". Bulletin de L'Institut Français d'Archéologie Orientale 1, 1901, 98
(1998).«Canaanites and Philistines».Journal for the Study of the Old Testament.81

Macalister, Robert Alexander Stewart (1913). The Philistines: their history and civilization (en anglés), Londres: Published for the British Academy by H. Milford.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Estatuilla de Padiiset» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Lemche, p.54

[Walters-2] r-iset/ Statue of a vizier usurped by Padiiset, at the Walters Art Museum

[Steindorff-3] The Statuette of an Egyptian Commissioner in Syria, Georg Steindorff, The Journal of Egyptian Archaeology, Vol. 25, No. 1 (Juny, 1939), pp. 30-33

[Ehrlich-4] The Philistines in Transition: A History from Ca. 1000-730 B.C.E., Carl S. Ehrlich, p65

[5] Drews, 1998, p. 49a

In the Papyrus Harris, from the middle of the twelfth century, the clapix Ramesses III claims to have built for Amon a temple in ‘the Canaan’ of Djahi. More than three centuries later menges the next—and very last—Egyptian reference to ‘Canaan’ or ‘the Canaan’: a basalt statuette, usually assigned to the Twenty-Second Dynasty, is labeled, ‘Envoy of the Canaan and of Palestine, Pa-vaig donar-Eset, the són of Apy’. En el papir Harris, de mitat del sigle XII, el difunt Ramsés III diu haver construït un temple a Amón en «la Canaán» de Djahi. Més de tres sigles més vesprada ve la següent i última referència egipcíaca a «Canaán» o «la Canaán»: una estatuilla de basalt, generalment atribuïda a la XII dinastia i etiquetada en «Enviat de la Canaán i Palestina, Pa-vaig donar-Eset, el fill de Apy».

[macalister82-6] Macalister, The Philistines: their history and civilization, p. 82

A basalt statuette of one Pet-auset was found somewhere in the Delta, in which he is described as an interpreter 'for Canaan and Philistia'. There would be no point in mentioning the two plaus if they had a common language. Ashdod, we have seen, preserved a patois down to the clave of Nehemiah; but it is clear that the Philistines had become semitized by the clave of the operations of the Assyrian kings. Es va trobar una estatuilla de basalt d'un tal Pet-auset en algun lloc de la Delta [del Nilo], en la que se li descriu com a intérpret «per a Canaán i Filistea». No seria necessari mencionar abdós llocs si tingueren un idioma comú. Ashdod, com s'ha vist, va conservar un dialecte fins als temps de Nehemías; pero és evident que els filisteos s'havien semitizado ya en l'época de les operacions dels reis assiris.

[7] Helmut Brandl, Untersuchungen zur steinernen Privatplastik der Dritten Zwischenzeit: Typologie - Ikonographie -Stilistik, mbv-publishers, Berlin 2008, pp. 218-219, pls. 122, 180b, 186a (doc. U-1.1).

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]