Anar al contingut

Firma de Lamport-Diffie

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Firma de Lamport és un esquema de firma digital d'un sol us, inventada per Leslie Lamport en 1979.[1] La firma s'aplica sobre mensages sense efectuar cap modificació prèvia dels mateixos.

L'esquema de firma de Lamport utilisa un joc de claus, compost per una clau privada i una clau pública. La clau privada és un conjunt de 2*n elements privats. La clau pública és un atre conjunt de 2*n elements, formats, generalment, per l'aplicació d'una funció hash a cada element privat. Per a firmar un document, s'aplica una funció hash al document del que s'obtenen n bits, i s'utilisen per a seleccionar n elements de la clau pública.

Representació de la seqüència per a firmar un document en una firma de Lamport.

La firma de Lamport es deu utilisar una sola volta per cada joc de claus. No obstant, combinat l'esquema de firma de Lamport en un Arbre de Merkle, un sol joc de claus podria usar-se per a firmar varis mensages, lo que la convertix en un esquema de firma digital prou eficient.

El desenroll potencial de la computació quàntica amenaça la seguritat de moltes formes comunes de criptografia com RSA, pero es creu que les firmes de Lamport estarien segures si s'usen, com a components de les claus, valors de tamany adequat.

Descripció formal

[editar | editar còdic]

A continuació es mostra una descripció de cóm funciona una firma Lamport, en notació matemàtica. Notar que el "mensage" en esta descripció és un bloc de n senyes sent possiblement (pero no necessàriament) el resultat d'aplicar una funció hash al mensage que realment es vol firmar.

Siga n un sancer positiu i siga f:YZ una funció unidireccional.

Per a 1in i j{0,1} el firmant elegix aleatoriamente yi,jY i després calcula zi,j=f(yi,j).

La clau privada, Y, consistix en 2n valors yi,j. La clau pública,Z, consistix en atres 2n valors zi,j.

Firma d'un mensage

[editar | editar còdic]

Siga M el bloc descriptor del mensage: M=f(mensaje){0,1}n

M=m1mn

La firma del mensage és:

S(m1mn)=(y1,m1,,yn,mn)=(s1,,sn).

Verificació de la firma

[editar | editar còdic]

Qui necessite validar la firma deu verificar que:

f(si)=zi,mi para tot  1in.

Es deu conservar els elements privats que formen la firma, la clau pública i el mensage original per a futures validació.

Per a que Eva puga falsificar una firma, deu poder invertir els valors de la clau pública. I açò s'assumix com un problema computacionalment inviable si s'usen valors de tamany adequat.

Inconvenients

[editar | editar còdic]

El primer inconvenient és que es deu utilisar cada joc de claus una sola volta. La raó és que en firmar es fan visibles els n elements privats que varen generar els n elements públics. És dir, s'exponen el 50% dels elements que formen la clau privada, per lo tant una volta que es firma un document no es deu reutilisar el joc de clau pública i privada. Ademés es deu destruir el 50% remanente d'elements privats que formen la clau privada i no que varen ser exposts.

Un atre inconvenients és el de l'excessiva llongitut de les claus i la firma.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Lamport, L. "Constructing Digital Signatures from a One-Way Function. Technical report CSL-98, SRI International, Pal Alt 1979


Referències

[editar | editar còdic]