Fleix comú

Fleix comú
Classificació científica
Regne		Plantae
Divisió		Magnoliophyta
Classe		Magnoliopsida
Orde		Lamiales
Família		Oleaceae
Gènero		Fraxinus
Espècie		Fraxinus excelsior
Autoritat		L.
Estat de conservació
Estat		NT
Distribució geogràfica
Distribució natural

El fleix comú (Fraxinus excelsior) és un arbre caducifoli de la família de les Oleaceae, originari d'Europa i zones pròximes d'Àsia Menor. És un arbre típic de boscs frescs i humits, especialment en riberes i caents d'ombria.

Descripció morfològica

Arbre de gran port, que pot superar els 30 metros d'alçària, de creiximent ràpit i copa ampla i irregular.

• Fulla: oposades, compostes pinnades, formades generalment per entre 7 i 15 folíols ovalats o llanceolats, en el marge dentat i apiç agut. De color vert intens i textura llaugerament rugosa.
• Flor: apétales, unisexuals o hermafrodites, agrupades en panícules axilars. Apareixen a principis de primavera abans de l'eixida de les fulles.
• Fruit: sàmara allargada, de fins a 4 cm, en una ala plana que facilita la dispersió pel vent.
• Tronc: recte, en escorça llisa i grisenca en eixemplars jóvens, que es torna més fosca i solcada en l'edat.

Hàbitat

Es desenrolla en sòls frescs, profunts i rics en nutrients, generalment en zones de ribera, barrancs, fagedes i montanyes humides. Preferix climes temperats i no tolera bé la sequera prolongada.

Taxonomia

Fraxinus excelsior fon descrit per Carles Linneo en l'any 1753. És l'espècie europea més coneguda del seu gènero.

Etimologia

• Fraxinus: nom llatí antic per al fleix, provablement derivat de frangere (“trencar”), per la facilitat en què es trenquen les seues branques.
• excelsior: del llatí “més alt”, fent referència a la seua talla elevada i majestat.

Usos

Tradicionalment valorat per la seua fusta, dura pero flexible, usat en ferramentes agrícoles, carros, bastons, mobles i fusteria. També s'ha utilisat per a formar alineacions i arbres d'ombra en parcs i camins. En medicina popular, les seues fulles i escorça tenien usos com a laxant o antiinflamatori.

Conservació

Encara que és comú en moltes zones d'Europa, en décades recents ha patit una regressió per una malaltia fúngica greu nomenada chalara (Hymenoscyphus fraxineus), que provoca defoliacions i mort de l'arbre. Ademés, la fragmentació d'hàbitats en zones de montanya mediterrànea pot afectar-ne la conservació localment.

Referències

• Fraxinus excelsior – Plants of the World Online – Kew
• Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). Flora Ibérica. Real Jardín Botánico, CSIC
• Fraxinus excelsior en The Plant List
• «Fraxinus excelsior». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos
• «Fraxinus excelsior». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden

Bibliografia

• Simek, Rudolf (2007). Dictionary of Northern Mythology. Translated by Angela Hall. D.S. Brewer. ISBN 978-0-85991-513-7
• Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). Flora Europaea. Cambridge University Press
• Von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 2. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Fleix comú.

• Ficha a l’Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental
• Wikipedia (castellà) – Fraxinus excelsior