Fluorapofilita-(K)

La fluorapofilita-(K), coneguda anteriorment com apofilita i com apofilita-(FK), és un mineral silicat, de la família dels filosilicatos. És el mineral més abundant del grup de l'apofilita, molt més que la hidroxiapofilita (K) i que la fluorapofilita-(Na). La apofilita, que posteriorment va resultar ser la fluorapofilita-(K) va ser descrita per René Just Haüy, en 1806.[1] A partir de 1978 es va reconéixer l'existència d'atres dos espècies distintes.[2]
Propietats físiques i químiques
[editar | editar còdic]La fluorapofilita-(K) es caracterisa front a atres membres de la família perque el potassi és el catión dominant entre els monovalentes, i el flúor predominant front al hidroxilo, encara que és freqüent que continga també proporcions significatives d'este últim i de sodi.
Són comuns els cristals pseudocúbicos, formats per la combinació del pinacoide {111}, que es correspon en el pla d'exfoliació, en {110}, en modificacions en les arestes i vèrtiços. També es troben cristals apuntats, en {111} com a figura dominant.[3]
Jaciments
[editar | editar còdic]La fluorapofilita-(K) és un mineral relativament freqüent, com a producte d'activitat hidrotermal de baixa temperatura, en vacuoles en roques vólcánicas, cavitats en granit i ocasionalment en filons metalíferos. Es troba associat a estilbita-(Ca) i a atres zeolita, aixina com a calcita i cuarzo.[4] Els eixemplars més notables, en cristals multicentimétricos incoloros, blancs, verts o rosats, es troben en vacuoles en el basalt en les pedreres de l'estat de Maharastra, en Índia.[5] En Espanya, el jaciment més important és el de la pedrera dels Taberneros, en El Berrueco (Madrit).[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tableau méthodique dones espèces minérales de Jean André Henri Lucas, René Just Haüy - 1806.
- ↑ The American Mineralogist, 63, 196-202..
- ↑ Antony, J.W., Bideaux, R.A., Bladh, K.W. i Nichols, M.C. (1995). Handbook of Mineralogy Vol. II, Silica, Silicates, Mineral Data Publishing, p. 259.
- ↑ «Fluorapophyllite-(K). Mindat».
- ↑ Mineralogical Record, 39, 267-273..
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel (2018). Minerals i Mines d'Espanya. Vol. IX. Silicat., Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo., p. 415.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fluorapofilita-(K)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.