Anar al contingut

Fobos 2

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ilustració de la sonda espacial Fobos 2 en les rodalies de Mart i la seua lluna Fobos

Fobos 2 (en Rus, "Фобос-2" també coneguda com Phobos 2) va ser l'última sonda espacial dissenyada per l'Unió Soviètica. Va ser dissenyat per a explorar les llunes de Mart, Fobos i Deimos. Va ser llançat el 12 de juliol de 1988 i va entrar en òrbita el 29 de giner de 1989.

Fobos 2 va operar nominalment a lo llarc de la seua travessia i fases d'inserció orbital de Mart el 29 de giner de 1989, recopilant senyes sobre el Sol, el mig interplanetario, Mart i Fobos. Fobos 2 va investigar la superfície i l'atmòsfera de Mart i va tirar 37 imàgens de Fobos[1] en una resolució de fins a 40 m.

Poc abans de la fase final de la missió, durant la qual la nau espacial devia acostar-se a 50 m de la superfície de Fobos i lliberar dos mòduls d'aterrisage (una gronsa mòvil i l'atre, una plataforma estacionaria), es va perdre el contacte en Fobos 2. La missió va terminar quan la senyal de la nau espacial no va poder recuperar-se en èxit el 27 de març de 1989. Es va determinar que la causa del fallo era un mal funcionament de la computadora d'a bordo.[1]

L'intenció de portar a terme una missió en Fobos com a objectiu es va fer pública per primera volta el 14 de novembre de 1984.[2] Fobos va ser elegit com a objectiu despuix per a evitar competir directament en missions nortamericanes anteriors.[2] Originalment es va planejar un llançament en 1986, pero este últim es va traslladar a 1988.[2]

Perfil de la missió

[editar | editar còdic]

Fobo  2 va començar a desenrollar problemes durant la fase de vol interplanetario de la missió.[3] Quan la sonda va alcançar l'òrbita de Mart, dos de les seues tres computadores no funcionaven correctament.[3] Una de les computadores estava completament morta i la segona començava a funcionar mal.[3] Ya que la sonda funcionava en un sistema de les seues computadores votant sobre qualsevol decisió, l'única computadora en bon estat no podria controlar la nau perque no podria superar en votació a dos computadores mortes.[3] El transmissor d'alta velocitat de la nau també havia desenrollat problemes.[3]

Fobos 2 va portar a terme en èxit tres trobades preliminars en Fobos durant els quals es varen prendre imàgens en la cambra videospectrométrica, el radiómetro i fotómetro combinats per a Mart i l'espectrómetro d'imàgens per a Mart.[4]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Nature Publishing Group, Television observations of Phobos
  2. 2,0 2,1 2,2 Harvey, Brian (2007). Russian Planetry Exploration History, Development, Legacy and Prospects, Springer-Praxis, p. 246. ISBN 9780387463438.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Harvey, Brian (2007). Russian Planetry Exploration History, Development, Legacy and Prospects, Springer-Praxis, p. 253-254. ISBN 9780387463438.
  4. Spectral Properties and Heterogeneity of Phobos from Measurements by Phobos 2” (1 de setembre 1996). Icarus 123 (1): 63–86. doi:10.1006/icar.1996.0142. Bibcode1996Icar..123...63M.


Referències

[editar | editar còdic]