Programa Fobos
| Senyes de la missió | |
| Nomene: | Fobos 1&2 |
| Organisació: | Institut d'Investigacions Espacials (URSS) |
| Tipo de missió: | Fobos 1: orbitador + aterrizador Fobos 2: ídem + saltador |
| Eixida llançador: | Protón (8K2K / 11S824F) |
| Llançament: | Fobos 1: 7 de juliol de 1988 Baikonur |
| Arribada a Mart: | Fobos 1: perduda abans d'aplegar Fobos 2: 1 de febrer de 1989 |
| Òrbita: | Fobos 1 (previsió): periastro 2.628 km, |
| Massa: | 6220 kg en el mòdul d'inserció orbital 2600 kg sense ell |
El Programa Fobos va ser un proyecte de l'Unió Soviètica per a l'estudi del planeta Mart i els seus dos satèlits Fobos i Deimos. Va consistir en l'enviament de dos sondes bessones, Fobos 1 i Fobos 2, que devien orbitar Mart i fer estudis propencs del satèlit Fobos (d'ahí el nom de la missió). Estes sondes anaven a soltar, ademés, mòduls d'aterrisage que devien posar-se sobre dit satèlit. La Fobos 1 mai va alcançar Mart i la seua companyera va fallar als pocs mesos de la seua arribada al planeta, per lo que generalment es considera que el proyecte va ser un fracàs.
Preparatius de la missió
[editar | editar còdic]En 1978 es va decidir cancelar la missió Mars 5M, que pretenia dur mostres de Mart a la Terra, pel seu elevat cost, alta complexitat i baixa provabilitat d'èxit. El prestigi de l'oficina de Lavochkin, que liderava el disseny de la Mars 5M, va sofrir un sério revés. El seu ingenier principal, Kryukov, va dimitir i va ser substituït per V.M. Kovtunenko.
Kovtunenko tenia una àmplia experiència en el camp de l'astronáutica com a dissenyador d'eixides i dels satèlits científics Intercosmos, pero cap en sondes interplanetarias. Davant el repte al que s'enfrontava va decidir buscar el seu propi método. En 1979 va iniciar el disseny d'una nova classe de sonda (UMVL: Universal Mars Venus Lluna ), que reemplaçaria a la generació anterior i serviria per a tot tipo de missions.
Kovtunenko esperava que les primeres UMVL estigueren llistes en 3 o 4 anys. Mentrestant va mantindre el disseny anterior per a les imminents sondes a Venus. No obstant, el disseny de les UMVL va procedir molt més llent de lo esperat. L'elecció de Kovutnenko possiblement va ser un error. Antic funcionari, era un expert polític que, per damunt de tot solament buscava reconeiximent. Ademés, no va establir relacions fructíferes en els pesos pesats de l'indústria espacial soviètica i, sense estos, va resultar difícil desenrollar en solitari el proyecte.
Finalment, les Fobos varen ser les primeres URSS0___ en volar, pero ho varen fer en 1988, nou anys despuix d'iniciar-se el programa.
El proyecte va contar en una àmplia colaboració internacional. Varen participar, entre uns atres, Suècia, Suïssa, Àustria, França, Alemània Occidental, Bulgària i els Estats Units (que va contribuir per mig del seu Ret de l'Espai Profunt per al seguiment de la missió).
Objectius de la missió
[editar | editar còdic]Les dos Fobos tenien com a objectius:
- Colocar-se en òrbita marcianana.
- Sobrevolar el satèlit Fobos.
- Colocar dos estacions automàtiques en la superfície de Fobos.
- Estudiar la composició superficial del satèlit Fobos.
- Estudiar exhaustivament Mart des de l'òrbita.
Ademés, s'anava a portar a terme el primer estudi detallat d'una lluna marcianana (Fobos) per mig de sobrevuelos molt propencs (a penes 50 metros) i el llançament de dos sondes d'aterrisage. La Fobos 2 duya, ademés, un chicotet "saltador" que, gràcies a l'escassa gravetat de Fobos, haguera pogut desplaçar-se en el satèlit i efectuar medicions en diversos llocs de la composició química, camp magnètic i gravetat.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Programa Fobos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.