Anar al contingut

Fonts sobre el primer viage de Colón

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les fonts sobre el primer viage de Colón són el conjunt de documents escrits que aporten informacions de primera mà sobre el primer viage de Colón a les Índies, expedició que marca el començ del descobriment d'Amèrica.

El denominat Diari d'a bordo de Colón, manuscrit d'autor desconegut i atribuït generalment a Bartolomé de les Cases, és la font més coneguda i citada sobre el viage. Existix no obstant una àmplia llista de texts contemporàneus, privats o oficials, que aporten versions diferents dels fets o detalls suplementaris. Entre elles destaquen les cartes anunciant el Descobriment que varen circular en distintes versions impreses per tota Europa, la Història de l'Almirant escrita per Hernando Colón i publicada a mitan de el XVI o les declaracions dels participants en el viage cridats a testificar durant els cridats pleits colombinos que varen opondre als descendents de Colón en la Corona.

Cròniques contemporànees

[editar | editar còdic]
Cartes anunciant el Descobriment
Artícul principal → Cartes anunciant el descobriment de les Índies.


En la primera mitat de 1493 es varen publicar una série de cartes que relataven el primer viage a les Índies i l'autoria de les quals ha segut atribuïda tradicionalment al propi Colón.[1] Cap a principis d'abril es va imprimir en Barcelona la carta en castellà dirigida al escribano de Ració de la Corona d'Aragó, Luis de Santángel; unes semanes més vesprada es va publicar en Roma una traducció al llatí be d'este mateix document be d'una atra carta molt similar dirigida al tesorer real Gabriel Sánchez. La versió en llatí es va difondre ràpidament per tota Europa, sent reeditada vàries voltes i traduïda a atres idiomes. Posteriorment han aparegut manuscrits similars a les cartes impreses. En 1985, va aparéixer en el Diario de a bordo de Colón una còpia possiblement de el XVI d'una carta de Colón als Reis datada en 4 de març de 1493 i que tracta el mateix tema.[2]

La publicació d'estes cartes va constituir una operació de propaganda a gran escala possibilitada per un invent recent, l'imprenta. A pesar dels dubtes sobre la seua autoria, tenen una gran importància històrica perque varen constituir l'única font sobre el primer viage de Colón que va estar disponible públicament durant la vida de l'Almirant.[3]

Andrés Bernáldez

Andrés Bernáldez, retor d'Els Palaus (Sevilla) i capellà del arquebisbe de Sevilla, va escriure una minuciosa fuentes sobre el primer viaje de Colón en la que narra els viages de Colón, al que afirma haver conegut personalment i estajat en la seua casa[4] en retornar del seu Segon Viage.[5] El capítul 118 de la seua crònica narra el primer viage, basant-se en gran mida en alguna de les cartes de Colón.

Pietro Màrtir de Anglería

L'italià Pedro Màrtir de Anglería, que va ocupar posats de responsabilitat en les corts dels Reis Catòlics i els seus successors, va narrar els viages de Colón en una série d'epístoles escrites en llatí i compiladas en l'obra De Orbe Novo, la primera part de la qual o "década" va ser impresa en 1511.[4] Es creu que va tindre accés a informacions de primera mà, incloent documents escrits per Colón.

Gonzalo Fernández d'Oviedo

Gonzalo Fernández d'Oviedo va coincidir en els fills de Colón en la cort del príncip Juan, va assistir a la rebuda de Colón en Barcelona en 1493 i, més vesprada, va ser croniste oficial d'Índies.[5] En 1535 va publicar la seua Història general i natural de les Índies, illes i terra-ferma de la mar Oceà. En els capítuls 5 i 6 del segon llibre narra el primer viage de Colón.

Francisco López de Gómara

Francisco López de Gómara, eclesiàstic i històriador espanyol, que va destacar com a croniste de la conquista espanyola de Mèxic, a pesar de que mai va travessar l'Atlàntic, va publicar en 1552 l'obra Història general de les Índies. En els capítuls XV, XVI i XVII arreplega les vicissituts del primer viage colombino. Tant Bernal Díaz del Castell com Bartolomé de les Cases varen ser molt crítics tant en l'autor com en l'obra. Ademés la corona espanyola va prohibir la seua impressió en 1556.[6]

Hernando Colón

Hernando Colón, fill natural de Cristóbal Colón, va escriure una biografia del seu pare en la que detalla cada u dels seus viages. Esta obra va ser escrita en els anys 1530 pero no va ser impresa fins a 1571, en Venècia.[7] El primer viage es narra en els capítuls 15 a 41. En general es considera que l'obra de Hernando Colón és parcial, no objectiva, encaminada a enaltir la figura de Colón i criticar als seus detractors i rivals. En particular ataca durament a Gonzalo Fernández d'Oviedo i als germans Pinzón, codescubridores d'Amèrica.[8]

Bartolomé de les Cases

El flare i bisbe Bartolomé de les Cases és usat tradicionalment pels historiadors com la font principal d'informació sobre el primer viage de Colón. Va escriure dos texts: un el cridat fuentes sobre el primer viaje de Colón, en el que afirma haver resumit el quadern de bitàcola de Colón durant este viage, i un atre, molt més extens, titulat Diario de a bordo de Colón. Abdós manuscrits contenen numeroses notes al marge, tachaduras i correccions, lo que indica que són documents de treball, no versions finals. De les Cases afirma haver escomençat a escriure la seua obra cap a 1527 pero solament la va afrontar en força en la segona mitat dels anys 1540, quan va obtindre accés a la biblioteca privada de Hernando Colón en Sevilla.[9] A la seua mort l'obra va quedar inconclusa, en forma de manuscrit, i va ser oblidada fins al seu redescubrimiento en 1791. Va poder escriure el seu Historia del Almirante cap a 1557.[10]

Existix diversitat d'opinions sobre la fiabilitat del relat de De les Cases. Henri Vignaud va descalificar el Diari cridant-ho "falsificació fraudulenta". Més recentment, David Henige ha mostrat que en el text del Diari es pot identificar la mà de varis autors, la qual cosa li fa ser escèptic sobre la seua autenticitat. Barry W. Ife, reconstruint el procés de redacció que es deduïx de les correccions realisades, opina que en el manuscrit del Diari De les Cases sembla haver tractat de reflectir fidelment, si ben resumint-ho, un text que tenia davant d'ell; i que és més be en escriure el Història quan "va censurar" alguns passages per a millorar l'image de Colón. El text copiat no era, en tot cas, l'original de Colón ya que en una de les seues notes al marge De les Cases critica un error introduït pel escribano que havia copiat el document.

Per a compondre la Història de les Índies, De les Cases va utilisar tant el seu extracte del Diari com el manuscrit de la Història de l'Almirant de Hernando Colón, que encara no havia segut publicada.

Jerónimo Zurita

El croniste aragonés Jerónimo Zurita va redactar a finals de el XVI una Història del Rei don Fernando el Catòlic que no conté moltes senyes sobre el primer viage pero que és una de les fonts principals per a conéixer lo que va succeir en retornar els descobridors a la Península en 1493 i les maniobres diplomàtiques que varen seguir.

Testimonis indirectes

[editar | editar còdic]
Carta de Aníbal Zennaro

Aníbal Zennaro era un italià que es trobava en la cort dels Reis Catòlics en Barcelona en març de 1493. El dia 9 d'eixe més li va escriure al seu germà, embaixador en Milà, afirmant haver "vist la carta" enviada per Colón des de Lisboa als Reis. Junt en un breu resum de lo que podria ser la carta a Gabriel Sánchez, Zennaro afig la senya aparentment errònea de que Colón va amprar "quatre carabelas".[11] Numerosos historiadors consideren que la data de 9 de març deu ser una errata perque no creuen possible que les cartes de Colón aplegaren a Barcelona des de Lisboa en tan poc temps.[12]


Carta del duc de Medinaceli

El 19 de març de 1493, el duc de Medinaceli li va escriure una carta al seu tio el moradura Mendoza en la que li informava de que "Cristóval Colomo", que havia partit uns huit mesos abans per a les Índies, ara havia retornat a Lisboa.[13]

Pot aver huit mesos que va partir i agora ell és vingut de buelta a Lisbona i ha trobat tot lo que buscaua
Carta de Tribaldo de Rossi

Tribalo de Rossi era un modest empresari de la seda florentino que va anotar en el seu Llibre de contes[14] l'arribada a Florencia, a finals de març de 1493, d'una carta que avisava de que tres carabelas enviades pel rei d'Espanya havien descobert territoris en ultramar, més allà de lo descobert pels portuguesos, en els que els habitants van nuets, cultiven grans i li'ls mengen sense convertir-los en pa i que tenen cotó i molt or.[15] La carta també afirmava que el rei Fernando va celebrar per este descobriment una festa major que quan la rendició de Granada, i que volia enviar molts més barcos i hòmens espanyols allà.[16]

Pleits colombinos

Els pleits colombinos varen ser una série de contenciosos que varen portar a terme els descendents de Cristóbal Colón. L'Almirant havia segut apartat dels càrrecs de govern i dels beneficis sobre el Nou Món per diversos tumults habidas entre els espanyols que allí es trobaven, per la durea del seu govern en L'Espanyola, per friccions en atres notables d'Espanya que buscaven posicions de govern en els llocs descoberts i perque les seues campanyes en el Nou Món generaven enormes despeses en proporció en els escassos beneficis nets. És per açò que va finalisar el seu Tercer Viage a les Índies esposat i va ser lliberat en Espanya per mediació d'Isabel I. El seu Quart Viage va ser intens i va descobrir noves terres, pero de nou els beneficis varen ser escassos i els objectius proposts en el viage no es varen complir, per lo que en aplegar a Espanya ho va fer pobre i sense títuls. Durant els seus últims temps, Colón va lluitar perque li tornaven els drets en el Nou Món, pero no li varen tornar res. Va morir en 1506 i els pleits dels seus hereus començarien en 1508.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «hui.és». Consultat el 9 d'agost de 2011.
  2. ↑ V (2006). Cristóbal Colón: misteri i grandea, Editorial Marcial Pons Història. ISBN 8496467236. Págs.43-44.
  3. ↑ HENIGE, David (1994). «Finding Columbus: Implications of a newly-discovered text», David B. Quinn, Cecil H. Clough, Paul Edward Hedley Hair (ed.). The European outthrust and encounter: the first phase c.1400-c.1700 (en anglés), Liverpool University Press. ISBN 0853232296. Pág. 141.
  4. ↑ 4,0 4,1 ARRANZ MÁRQUEZ, Luis. Pág. 37.
  5. ↑ 5,0 5,1 DÍAZ TRECHUELO, Lourdes (2006). Cristóbal Colón, 2ª edició, Edicions Paraula, pp. 21-23. ISBN 978-84-9840-020-5.
  6. ↑ DE VEDIA, Enrique (1858). Historiadors primitius d'Índies, Madrit: Imprenta de M. Rivadeneyra, pp. preliminars, XIII-XVII.
  7. ↑ THOMAS, Hugh (2006). «Pròlec», Història de l'Almirant, Planeta. ISBN 84-08-06680-3.
  8. ↑ CARRERA DÍAZ, Manuel (2006). «Introducció», Història de l'Almirant, Planeta. ISBN 84-08-06680-3.
  9. ↑ MANZANO MANZANO, Juan (1982). Colón i el seu secret - El predescubrimiento, 2ª edició, Madrit: Cultura Hispànica, p. 94. ISBN 84-7232-285-8.
  10. ↑ Pérez Fernández, citat en (1989).Hispanic Review.57(1)
    pp. 25-41.
  11. ↑ MORALES PADRÓN, Francisco (1990). Primeres cartes sobre Amèrica (1493-1503), Sevilla: Universitat de Sevilla. ISBN 84-7405-517-2., p.9. Este llibre conté també una traducció de la carta a l'espanyol, pp. 105 a 107.
  12. ↑ “Una nova teoria sobre l'orige de la Carta a Santángel: el condicionamiento per Portugal, les tres fases de difusió, i les tres fonts utilisades (dos cartes colombinas inspeccionades, i la carta del capità Martín Alonso Pinzón)” . Quaderns del Marqués de Sant Adrián: revista de humanitats (13): 199–242.
  13. ↑ Text complet de la carta en Wikisource
  14. ↑ Campa, Ricardo (2007). Universitat Autònoma Nacional de Mèxic i Centre d'Investigacions sobre Amèrica Llatina i el Carib (ed.). Amèrica Llatina i la Cultura Occidental, pp. 144. ISBN 9789703246892.
  15. ↑ Rambaldi, Pier Liberale (1898). Amerigo Vespucci (en it), Firenze: Barbèra, pp. 2-3.
  16. ↑ Formisano, Luciano. «Amerigo Vespucci i Firenze», Filologia dei viaggi i delle scoperte, Bologna: Pàtron editore, p. 461. ISBN 978-88-555-3488-8.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Fonts_sobre_el_primer_viage_de_Colón&oldid=899344»