Forces Reguladores Kataeb
Les Forces Reguladores Kataeb - FRK (en àrap: القوى الكتائب النظامية - Al-Quwwa al-Kataeb al-Nizamiyya) o en francés "Forces Regulatoires dones Kataeb", també "Forces Regulars", varen anar l'ala militar del partit Falanges Libaneses (conegut com 'Kataeb'), cristià, nacionaliste, de dreta i de tendències Fenicistas, entre 1961 i 1980. Les FRK, que varen lluitar en la guerra civil libanesa, varen ser les predecessores de les Forces Libaneses, i la principal milícia del sector cristià del conflicte en el Líban.
Orige
[editar | editar còdic]L'organisació paramilitar pertanyent al partit Falanges Libaneses no solament era la millor organisada, sino que la més antiga, de la mateixa manera que la mateixa Falange. Un any despuix de la fundació d'esta, en 1937, el fundador del partit Pierre Gemayel crea la "Organisació de Combatents" (تنظيم المقاتلين; Tanzim al-Muqatilin), els qui varen rebre un molt bàsic entrenament militar en l'estadi de Furn el Chebbak.
Crisis de 1958
[editar | editar còdic]En 1958, davant la negativa del president Camille Chamoun d'unir-se a la República Àrap Unida i trencar relacions en el Regne Unit i França despuix de la guerra del Sinaí, organisacions musulmanes i d'esquerra s'alcen, causant la crisis libanesa de 1958. Els Falangistes encapçalen la "contrarrevolución", baix l'auspici de William Hawi, del costat governamental.[1] Les Falanges varen defendre el Districte del Metn, el seu bastió tradicional, centrat en la ciutat de Bikfaya –lloc d'a on prové la família Gemayel–, i varen mantindre les carreteres de Beirut a dita regió obertes, per interessos comercials.[2][3]
Fundació de les FRK
[editar | editar còdic]En 1961, per orde del Politburó de les Falanges Libaneses, l'Organisació de Combatents és dissolta i reemplaçada per les "Forces Reguladores", i per a coordinar les seues activitats, es funda el "Consell Militar" (o "Consell de Guerra") en 1970, abdós organisacions baix el liderage de Gemayel i William Hawi en el cor d'Achrafieh, en l'est de Beirut –de majoria cristiana–.[3] Per l'entrada massiva de refugiats palestins i milícies com l'OLP i el FPLP en el Líban i per l'amenaça que açò comportava a l'orde de les coses en el país, les FRK varen ser ampliades de manera discreta, i els seus membres varen començar a rebre entrenament militar en campaments secrets en les montanyes de Keserwan i el Metn.[4][3]
Dos unitats especials, el "Primer Comando" i el "Segon Comando", del tamany d'una companyia, varen ser creades en 1963, prontamente seguides per la "Companyia Pierre Gemayel" o Companyia PG, junt a un chicotet pilot de protecció personal, "Al-Sakhra" ("La Roca"). En 1973, és fundat un atre batalló especial, simplement nomenat "Comandos" (Maghawir) i una "Escola de Combat", oberta clandestinament en Tabrieh, Keserwan, a on a voltes va haver entrenaments junt al Tanzim, una atra milícia dretana; una unitat més, la "Brigada Bashir Gemayel" (Brigada BG, malnomenada "Bejin"), nomenada en honor al fill menor de Pierre Gemayel, es va formar a l'any següent, absorbint a la Companyia PG en el procés.[3][2]
Estructura militar i organisació
[editar | editar còdic]Per a abril de 1975, les FRK contaven en 5000 membres, entre els quals hi havia 2000 de temps complet i 3000 de reserva, encara que algunes fonts citen a 8000 o més,[5] organisats en companyies o batallons autònoms extrets de les seccions del partit a nivell local (qism). Cada secció estava a càrrec de completar tasques ofensives o defensives en les seues respectives regions, llevat per a les unitats fixes i regulars (els Comandos - Maghaweer i la Brigada BG), que eren usades com a forces mòvils de reacció immediata.[6] Encara que la membresía del partit i la milícia era predominantment maronita, també hi havia alguns melquitas i armenis.[7]
En maig de 1975, va haver una expansió i reorganisació de les FRK. Noves unitats, en este cas, per a tasques més específiques, varen ser fundades, com l'Unitat de Senyalisació (Silah al-Ishara), un batalló blindat (Silah al-Moudara'a) liderat per Joseph Elias, una secció femenina (Nizamiyyat, de les primeres unitats d'este tipo en Orient Mig) baix Jocelyne Khoueiry, i una unitat d'artilleria (Silah al-Madfa'aiya) baix Antoine Bridi.[7] També, per a mantindre l'orde en les àrees controlades per la Falange, es varen fundar les "Seccions Kataeb de Seguritat" (Sections Kataeb de Securité; SKS), formades i comandades per Raymond Assayan.[8] També va haver Unitats de Rescat (Wahadat al-Isa'af), una Divisió d'Inteligència (Jihaz al-Amen), i una Unitat Mèdica.
Els Falangistes reclutaven jóvens en les seues àrees per a incrementar el seu número, aplegant a entre 10 000 a 15 000 hòmens i dònes per a giner de 1976, incloent a desertors del Eixèrcit Libanés i civils.
Les unitats de les FRK varen operar principalment en l'est de Beirut, Zahle, el Districte d'Aley, Metn, Monte Líban, Keserwan, i Koura, pero també varen tindre presència en el Sur del Líban (prop de Jabal Amel), a on es varen fusionar en milícies drusas i chiís, formant en octubre de 1976 l'Eixèrcit de Defensa del Sur del Líban (Armée de Défense du Liban-Sud o ADLS), despuix "Eixèrcit del Líban Lliure", predecessor d'el "Eixèrcit del Sur del Líban".[9][7]
El 13 de juliol de 1976, William Hawi mor durant la Batalla de Tel el Zaatar, sent reemplaçat en la milícia i el Consell Militar per Bashir Gemayel, antic inspector de les FRK, fill menor de Pierre, i futur fundador i cap de les Forces Libaneses.[1][2][7][9] En agost, Bashir trasllada al Consell Militar a un hospital abandonat en Karantina, prop del Port de Beirut.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]- Bashir Gemayel
- Falanges Libaneses
- Forces Libaneses
- Batalla dels Hotels
- Guardians dels Cedres
- Tanzim
- Massacre de Karantina
- Massacre de Tel al-Zaatar
- Guerra Civil Libanesa
- Comando Eixecutiu de les Forces Libaneses
- Elie Hobeika
- William Hawi
- Els Jóvens
- Els Tigres
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Rabinovich, Itamar (1989). The war for Lebanon.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Gordon (1988). The Gemayels.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Badran, Tony. Lebanon's Militia Wars in Lebanon: Liberation, Conflict, and Crisis.
- ↑ Fisk, Robert (1992). Pity the Nation: Lebanon at War.
- ↑ El Khazen, Farid Elias (2000). The Breakdown of the State in Lebanon.
- ↑ Shagiyeh, Hazim (1991). تعريب الكتائب اللبنانية -الحزب، السلطة، الخوف.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Menargues, Alain (2004). Els Secrets de la guerre du Liban.
- ↑ Collelo, Thomas (1989). Lebanon: a country study.
- ↑ 9,0 9,1 Hokayem, Joseph (2011). L'armée libanaise pendant la guerre: un instrument du pouvoir du président de la République.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fuerzas Reguladoras Kataeb» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.