Anar al contingut

Formació Agre

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Formació Agre constituïx una unitat litoestratigráfica d'àmplia distribució en la Conca Neuquina. Esta unitat data del Cretácico Inferior i comprén la porció terminal del Grup Mendoza.[1] Els afloraments d'esta formació han segut reconeguts a lo llarc de tota la conca i estan constituïts per pelitas grisa obscures, calcàreas bioclásticas i, en menor mida, areniscas. Un aspecte remarcable de la Formació Agre és la seua profusa ciclicidad, evidenciada en seqüències sedimentarias de variades jerarquia.[2] Esta formació ha segut dividida en tres membres, de més antic a més modern: Pilmatue, Avilé i Aigua de la Mula.[3] Els membres inferior i superior, respectivament Pilmatué i Aigua de la Mula, es varen depositar en un ambient marí de rampa silicoclástica a mixta.[4][2] Ademés, l'associació de calcàrees micríticas i pelitas obscures indica un ambient depositacional d'aigües calmes i profundes, que varien en profunditat des de la plataforma externa fins al talús.[5] El membre Avilé, intermig, està constituït principalment per areniscas d'orige fluvial i eòliques, i va ser depositat en un ambient continental durant un periodo regresivo durant el qual la conca es va buidar d'aigua marina.[6]

Posseïx a la seua volta un important contingut fosifilífero. Entre els macrofósiles es destaquen principalment moluscs, —bivalvats, gastrópodos i ammonites—, i secundariamente poliquetos serpúlidos, escafópodos (moluscs), equinoderms tals com equinoideos, asteroideos i crinoideos, corals escleractinios i uns atres.[7] S'han estudiat també microfósiles com ostrácodos, i foraminíferos i nanofósilés calcáreos. L'abundància de ammonites presents ha permés realisar un anàlisis bioestratigráfico d'alta resolució.[8]

Antecedents

[editar | editar còdic]

La denominació d'esta unitat va ser realisada per Charles E. Weaver en 1931,[3] qui va establir abdós màrgens del riu Agre com localitat tipo, immediatament a l'oest de l'antiga ruta nacional 40. Segons la concepció de Weaver, la Formació Agre contenia també les capes de l'Algeps de Transició de Groeber,[9] més tarde cridat Huitriniano per dit autor.[10] Investigadors posteriors varen excloure de la Formació Agre el citat Algeps de Transició,[11] quedant exclusivament restringida a les sedimentitas d'orige marí entre la Formació Mulichinco i la Formació Huitrín.[12] La Formació Agre originalment havia segut dividida en tres Membres: Agre Inferior, Avilé i Agre superior, pero al no complir en els requisits del Còdic de Nomenclatura Estratigráfica d'Argentina,[13] es va propondre nomenar al membre inferior com a Membre Pilmatué i al superior com a Membre Aigua de la Mula.[1]

Relacions estratigráficas

[editar | editar còdic]
Esquema estratigráfico del Jurásico tardà i Cretácico primerenc de la Conca Neuquina. Modificat de Spalletti et al 2011.[14]

La Formació Agre constituïx la més jove de les unitats del Mendociano o Grup Mendoza. Es recolza per mig d'una important superfície transgresiva de desenroll regional sobre els térmens clásticos (continentals, transicionales i marins) de la Formació Mulichinco, i està coberta pels depòsits carbonáticos, clásticos i evaporíticos de la Formació Huitrín. El seu major desenroll i els més característics afloraments es registren a lo llarc del sector andino (occidental) de la Conca Neuquina.


D'acort en l'informació obtinguda en afloraments i criteris pràctics de mapage geològic es va propondre incloure al Membre Chorreado de la Formació Huitrín dins del Grup Mendoza, específicament com la culminació de la Formació Agre.[15] No obstant, l'informació de subsol obtinguda en la zona nort de la conca va permetre elaborar un model seqüencial en el que el Membre Chorreado, de composició clástica i carbonática, posseïx un apany sigmoidal que es diferencia clarament de la Formació Agre, de naturalea clástica i apany agradacional.[16] Estos autors justifiquen l'inclusió del Membre Chorreado en la Formació Huitrín.

Esta unitat es correlaciona en subsol en la Formació Centenari. Esta última està composta per una associació de capes roges d'ambient continental.[11]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada :0
  2. ↑ 2,0 2,1 Archuby, F. M., Wilmsen, M. and Leanza, H. a. (2011) “Integrated stratigraphy of the Upper Hauterivian to Lower Barremian Aigua de la Mula Member of the Agre Formation, Neuquén Basin, Argentina,” Acta Geologica Polonica, 61(1), pp. 1–26.
  3. ↑ 3,0 3,1 WEAVER, Ch., 1931. Paleontology of the Jurassic and Cretaceous of west central Argentina. Memoir University Washington, 1:1-469. Seattle.
  4. ↑ Archuby, F. M. and Fürsich, F. T. (2010) “Facies analysis of a higly cyclic sedimentary unit: the Clapix Hauterivian to Early Barremian Aigua de la Mula Member of the Agre Formation, Neuquén Basin, Argentina,” Beringeria, 41, pp. 53–106.
  5. ↑ Casadío, Silvio Alberto; Montagna, {{{nom2}}} (2015). «Estratigrafia de la Conca Neuquina», Juan José Ponce, Aldo Omar Montagna, Noelia Carmona (ed.). Geologia de la Conca Neuquina i els seus sistemes petrolers: una mirada integradora des dels afloraments al subsol., Buenos Aires: Fundació YPF, pp. 8-21. ISBN 9789872684136.
  6. ↑ Veiga, G.d., spalletti, L.A. and Flint, s. 2002. Aeolian/flu- vial interactions and high-resolution sequence stratigra- phy of a senar-marine lowstand wedge: the Avilé Member of the Agre Formation (Lower cretaceous), central Neuquén Basin, Argentina. Sedimentology, 49, 1001– 1019.
  7. ↑ Universitat de Wurzburgo..
  8. ↑ Aguirre Urreta, M.B. & Rawson, P.F. 1997. The ammonite sequence in the Agre Formation (Lower Cretaceous), Neuquén Basin, Argentina. Geological Magazine 134: 449-458.
  9. ↑ Groeber, P. 1929. Llínees fonamentals de la geologia del Neuquén, sur de Mendoza i regions adjacents. Direcció Nacional de Geologia i Mineria, Publicació 58: 1-109, Buenos Aires.
  10. ↑ GROEBER, P., 1946. Observacions geològiques a lo llarc del meridiano 70. 1. Full Chos Malal. Revista de la Societat Geològica Argentina, 1 (3): 177-208. Buenos Aires.
  11. ↑ 11,0 11,1 DIGREGORIO, J. H., 1972. Neuquén. En: A. F. Leanza (Ed.): Geologia Regional Argentina. Acadèmia Nacional de Ciències : 439-506. Còrdova.
  12. ↑ Tesis.Consultat el 22 d'abril de 2020.
  13. ↑ «Còdic de nomenclatura estratigráfica».
  14. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada :1
  15. ↑ ISSN 0328-9052.doi:10.202.44/handle/123456789/335.Consultat el 20 de juny de 2018.
  16. ↑ Relatorio de el XVIII Congrés Geològic Argentí.
    175-188.Consultat el 20 de juny de 2018.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Formació_Agre&oldid=639284»