Formació Huitrín
La Formació Huitrín és una unitat litoestratigráfica d'edat Cretácico Inferior que aflora en el sector central de la Conca Neuquina, principalment en les províncies de Neuquén, Mendoza i Riu Negre, en la Patagonia argentina. Va ser definida originalment per Groeber (1946) com a part del «Huitriniano», reemplaçant a l'antic «Algeps de Transició» de Groeber (1929).[1] Constituïx una unitat de transició entre ambients marins restringits i continentals, i es subdivide en tres membres: Membre Troncoso (inferior i superior), Membre La Tosca i Membre Salina.
Història i nomenclatura
[editar | editar còdic]La denominació «Huitrín» prové del «Huitriniano» propost per Groeber (1946) per a designar els estrats de transició entre el Grup Mendoza marí i el Grup Neuquén continental. La localitat tipo es troba en l'àrea de Bassa Huitrín, en el núcleu del braquianticlinal dels Chihuidos, a la vora del riu Neuquén (província del Neuquén).[1]
Un dels canvis més significatius introduïts per Leanza (2003) va ser la reasignación del Membre Chorreado al Grup Mendoza, com a part superior de la Formació Agre. Anteriorment es considerava com el membre basal de la Formació Huitrín, pero el seu ambient marí carbonático i la seua edat barremiana inferior ho vinculen genèticament al cicle mendociano.[1] En conseqüència, la Formació Huitrín actualment comença en el Membre Troncoso, que es recolza en discordança sobre el Membre Chorreado o directament sobre el Membre Aigua de la Mula de la Formació Agre.
Descripció
[editar | editar còdic]La Formació Huitrín està composta per una alternança de sediment evaporíticos, carbonáticos i siliciclásticos, depositats en ambients de transició continental-marí restringit baix condicions climàtiques càlides i àrides. En el perfil del cerro La Visera (riera Pichi Neuquén) alcança una gruixa de 183 m.[1]
Es subdivide en tres membres (del més antic al més modern):
Membre Troncoso
[editar | editar còdic]El Membre Troncoso es dividix a la seua volta en dos seccions:[1]
- Troncoso inferior (25 m de gruixa): compost per areniscas de gra mijà, porosas, de color ocre a castanyer groguenc o verdoso, en estratificació creuada en artesa i estratificació entrecreuada d'alt àngul (paleodunas). Representa un ambient fluvial i eòlic, en farcidura de valls incidides sobre la discordança basal.
- Troncoso superior (10 m de gruixa): constituït per evaporitas (algeps, anhidrita, halita i, en subsol, silvinita) en una característica «argila guia» de color vert obscur en el sostre. Representa una planicie supralitoral hipersalina, en cossos d'aigua salina a on l'evaporament superava l'aporte hídric.
Membre La Tosca
[editar | editar còdic]En una gruixa de 40,5 m en el cerro La Visera, està compost per dolomías i calcàreas de tipo wackestone, packstone esquelètic i grainstone oolítico, de color gris blanquecino a castanyer clar, en estratificació tabular o ondulada fina a mijana. Presenta una forta olor fétido (a sulfur d'hidrogen) i abundants bivalvats fòssils en conchillas negres. L'ambient és marí restringit, d'aigües salobres en influència marina, protegit de l'onage.[1]
Membre Salina
[editar | editar còdic]És el membre més potent (107,5 m en el cerro La Visera). Consistix en arcilitas varicolores (tonalitats rojoses, verdosas, groguenques, grises) en nivells lenticulares d'algeps de fins a 1 m de gruixa, i en subsol halita. Les arcilitas són moderada a altament expansibles. L'ambient correspon a una planura de tipo plaja‑lake (sabkha), en estanys someras, barreales (mudflats) i extenses superfícies d'escàs gradient, periòdicament expostes.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Formación Huitrín» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.