Fort Romà de Cramond
El Fort Romà de Cramond és un jaciment arqueològic en Cramond (Edimburc, Escòcia). El poblament pot ser el "Rumabo" llistat en el Anònim de Rávena de el VII. El fort va ser establit al voltant de 140 i ocupat fins a al voltant de 170, en un periodo posterior d'ocupació d'al voltant de 208 a 211. Entre les moltes troballes arqueològiques es troba l'escultura anomenada "La lleona de Cramond".
Història
[editar | editar còdic]El fort de Cramond estava localisat front al riu Almond, en el punt a on afluye al rio Forth. En época romana, hi havia provablement un port natural.[1] El fort va estar va ser alçat al voltant de l'any 140 durant la construcció del Mur de Antonino, i va permanéixer ocupat fins a al voltant de l'any 170, quan els romans varen retrocedir al sur del Mur d'Adriano.[2] Quan l'Emperador Romà Septimius Severus va iniciar l'última incursió romana important en Escòcia (de 208 a 211), el fort va ser reocupado i ampliat.[2] Durant estos periodos d'ocupació un poblament civil sembla haver existit fòra del fort, i alguna ocupació nativa del fort sembla per a tindre tingut lloc despuix del temps de Severus en el IV.[3]
Troballes
[editar | editar còdic]
Un altar de pedra que va ser desenterrado en les terres de Cramond House, va anar originalment alçat per una cohorte de Tungrianos i va estar dedicat a "Matres Alatervae et Matres Campestres".[3] Els primers anticuarios varen interpretar açò com referit al lloc a on la pedra va ser trobada, concloent que el nom romà de Cramond era "Alaterva".[4] Esta idea és actualment no acceptada, i "Alatervae" és ara considerat un epítet referit a la Matronae, seguint una pràctica trobada en atres llocs de l'imperi.[4] Es creu que Cramond pot ser el "Rumabo" llistat en el Anònim de Rávena de el VII – sent la forma original del nom potser "Carumabo".[5][6]
Atres pedres trobades en el fort inclouen una centurial pedra de la Legio II Augusta, i un altar "A Júpiter Òptim Màxim" alçat per la quinta cohorte gala.[3]
L'escultura més famosa és el Cramond Lioness recuperada de la desembocadura del riu Almond en 1997. L'escultura, en pedra arenisca blanca no local, mostra un lleó devorant el seu assut, un tors masculí.[7] L'escultura era provablement partix d'un monument d'una gran tomba d'un oficial romà, potser el comandant del fort o un important dignatario.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ T. Christopher Smout, (1992), Scotland and the siga, page 15.
- ↑ 2,0 2,1 Cramond Roman Fort at Undiscovered Scotland
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Site Record for Cramond Edinburgh, Cramond Roman Fort Details - Royal Commission on the Ancient and Historical Monuments of Scotland
- ↑ 4,0 4,1 Proceedings of the Society of Antiquaries of Scotland: Volume 51, page 48. (1917).
- ↑ Ravenna Cosmography - R&C 190, 191-200 [1] archivat en Wayback Machine., The Roman Map of Britain
- ↑ Carumabo Cramond [2] archivat en Wayback Machine., The Roman Map of Britain
- ↑ 7,0 7,1 Site Record for Edinburgh, Cramond, Cramond Ferry Cramond Ferry Steps; River Almond; 'Cramond Lioness' Details - Royal Commission on the Ancient and Historical Monuments of Scotland
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fuerte Romano de Cramond» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.