Matronae

Matronae

Relleu de terracota de les máithre, de Bibracte, ciutat d'Aedui en la Galia.

Les máithre (sent la seua singular en irlandés antic máthir) també conegudes pel terme llatí falcat per Juliol César Matronae, que comprén en el seu significat el d'atres dos: el de Matres ("mares") i el de Matrones ("matrones"), abdós referits a una tríade d'antigues deidades celtes femenines encarregades del destí i, secundariament, relacionades en la guerra, dita tríade sent conformada per Badb, Macha i Nemain. Ademés, en la mitologia celta a la que pertanyen en ocasions es representaven en companyia de Lug.

Eren venerades pel paganisme celta en el noroest d'Europa, encara que es desconeix des de quan exactament, encara aixina se'ls venerava ab ovo, segons s'arreplega en el Lebor Gabála, encara que no es pren com una font documental fiable pel seu caràcter de llibre sagrat.

Se'ls representava en objectes votivos i altarés que incorporaven imàgens de deesas, presentades, normalment, de cos sancer en grups de tres, i que afegien inscripcions (aproximadament, la mitat de les conservades tenen noms celtes, i l'atra mitat nomenes germànics); varen ser venerades en l'Illa d'Irlanda, les regions celtizadas de Germania, en la Galia romana oriental i en el nort celta de les penínsulas itálica i ibèrica (en una chicoteta distribució in crescendo en atres llocs d'esta última), adoració que havien segut reportades pel eixèrcit romà entre el I i el V despuix de Crist.

L'informació sobre les pràctiques religioses relacionades en les máithre està llimitada a lo que apareix en les pedres en les que es troben les seues representacions i inscripcions, de les que existixen aproximadament 1100 eixemplars.

Les máithre estan relacionades en les dísir i valquirias, aixina com en les nornas, parcas i moiras, sobretot en estes últimes, ben atestades en fonts de el XIII. Influències potser producte de l'interacció en els ráuracos, boyos i sécuanos. Les máithre també apareixen en relleus votivos i inscripcions d'atres àrees ocupades per l'Antiga Roma, i recollides per esta, entre elles el surest de la Galia, com en Bibracte (ilustració), i també en la cultura romà-celta de Panonia, en forma de relleus similars i inscripcions dedicades a Nutrices Augustae, trobades en llocs de l'imperi romà com Ptuj, en la Baixa Estiria.

Motius

Les máithre també eren representacions de la maternitat ya que pel seu rol com a administradores i responsables del destí humà, estaven vinculades en la natalitat, tant aixina que freqüentment li les representava dispostes junt a símbols de la fertilitat, tals com a cistelles o banyes de l'abundància de fruta i pa, o bebés. Li les representava, normalment, duent llarcs vestits i en un pit o mama al descobert. Localment, varen poder estar associades en atres esferes d'influència més allà de la fertilitat i la maternitat. La llínea entre les, una miqueta genèriques, Deeses-Mare i les més específiques deeses locals o insulars, com les mencionades, és molt borrosa, puix els antics celtes tenien tendència a adaptar la naturalea o esfera d'una deidad a diferents tradicions locals.

Cult històric

El cult a les máithre estava especialment estés en les regions cèltiques, havent-se descobert en Britania diversos restants escultòrics i inscripcions relacionades en elles, Com ya es va mencionar, en la Galia, Germania, el nort d'Itàlia i la Celtiberia eren adorades, i en la mida en que el cult va tindre una extensa àrea de practicantes, va ocórrer que les identitats de les máithre es diversificaron. Varen diferir molt d'un lloc a un atre, en moltíssims noms, alguns d'ells expressant el seu patronat d'una localitat: Deae Matres (o Matrones), els Suleviae, Alaferhuiae, Aufaniae, Cartovallensiae, Rumaneheihae, Domesticae, Comedovae, Vatviae i molts uns atres. En Glanum, Provença, varen ser cridades les Glanicae. El seu número era el més provablement influït per la tradició celta del triplisme, que considerava al número tres particularment de bon auguri.

Hi ha també numeroses deeses matronales individuals en el Nort d'Europa, molt difícil de distinguir de les seues varietats triples (de les que deriven en freqüència, o viceversa), encara que la versió triádica està clarament relacionada en les fades de la seua mateixa mitologia i les fúria de la mitologia romana, ademés de les ya mencionades nornas de la mitologia nòrdica, actualment perdura en forma de caricatura, en temps relativament moderns, en les Tres bruixes del Macbeth de Shakespeare.

Vore també

• Mōdraniht
• Dea Matrona (Matrona)
• Deidades triples
• Nehalennia