Bibracte

Bibracte

Pla de la ciutat: els noms dels llocs es corresponen en les denominacions actuals, i les curves de nivell estan medides a l'altura dels cims.

Bibracte va ser la capital del poble celta dels heduos des de finals de el II a. C. fins a finals de el I a. C. Centre neuràlgic del poder de l'aristocràcia hedua, va anar també una important ciutat comercial i artesanal a on es concentraven miners, ferrers i experts en falcar monedes, en una superfície de prop de 135 hectàreas.

Este important lloc estava situat en l'actual comuna de Saint-Léger-sous-Beuvray (Saona i Loira), en el Morvan, en el cim del Mont Beuvray (comunament conegut com el Beuvray en la regió). La vella ciutat estava ubicada en la confluència de les conques del Saona, Yonne, Sena i Loira. El Beuvray està constituït per tres cims: el Theurot de la Wivre, el Theurot de la Roche i el Porrey que és el punt culminant. El lloc alberga el museu de la civilisació celta, que resucita la vida d'este oppidum fortificado habitat per 5000-10 000 persones, que les excavacions arqueològiques realisades en el Mont Beuvray han revelat gradualment. La conservació i gestió del lloc són efectuades per la Societat Anònima d'Economia Mixta Nacional (SAEMN) epónima del lloc, i que es va convertir en una institució pública en 2007.

Està catalogat com un Grand site national de França.

Etimologia

L'orige de la paraula Bibracte és encara prou mal conegut. Este terme pot ser que derive del gal biber (castor) o del llatí biffractus (fortificació doble). Esta última versió és, no obstant, més incerta, tant des d'un punt de vista estratègic com a històric. En realitat, és molt difícil protegir un baluart a lo llarc de varis quilómetros i l'utilisació d'una doble muralla no està en conseqüència justificada. Ademés, el recint de la ciutat va ser estretit, ya que les mides de datació han permés demostrar l'anterioritat de la muralla exterior respecte a la muralla interior (vore el pla). El parament de pedra del recint exterior va ser reutilisat per a la construcció del segon mur. No està documentat que Bibracte tinguera simultàneament dos recints amurallados.

Bibracte al fondo i Autun en primer pla.

Una atra explicació podria provindre de tres inscripcions dedicades a la deesa Bibracte que varen ser trobades en Autun en el XVII. Desafortunadament, dos de les inscripcions tallades en pedra han desaparegut; la tercera, gravada sobre un medallón de latón, sempre ha segut objecte de debat sobre la seua autenticitat. Les antigues querelles sobre la localisació de Bibracte potser dugueren als erudits de l'época a fabricar falsificacions per a justificar l'emplaçament del oppidum heduo en el lloc de Autun (l'antiga Augustodunum), que va ser la capital del poble heduo en el I. De tots modos, el misteri sobre els orígens de Bibracte permaneix intacte.

Descobriment de Bibracte

La primera volta que es va mencionar al oppidum gal va ser quan el general de la República de Roma, Juliol César, escriu sobre ell en la seua obra De Bell Gallico. César menciona a Bibracte en una ocasió més (52 a. C.), quan es pregunta sobre les intencions dels seus aliats heduos, els quals es varen unir al tumult i varen coronar rei dels gals a Vercingétorix en el oppidum. El bastió heduo no torna a ser mencionat de nou a partir d'esta data. Les inscripcions de l'época del principat del emperador Augusto registren que la capital hedua rebia el nom d'Augustodunum («la ciutadella d'Augusto»); d'este nom deriva l'actual Autun.

A partir de el XVI, va nàixer entre els investigadors, aristócrates i religiosos un desig de conéixer el seu passat. Les inquietuts d'estos hòmens varen dur a la busca de l'emplaçament de Bibracte. Va ser llavors quan varen chocar dos hipòtesis. Una d'elles defenia que Bibracte devia ubicar-se en Autun, la ciutat gala situada en l'emplaçament de l'urbs galorromana, mentres que l'atra que estava en les ales de Beuvrect o Bevrect, l'actual Mont Beuvray. Esta última es recolzava en tres importants arguments:

• En primer lloc hi ha un gran semblat entre les paraules Bibracte i Beuvrect.
• Segon, esta hipòtesis evoca una tradició transmesa per les cròniques medievals, la qual situava el oppidum en Beuvrect. Açò es veu reforçat per l'existència d'una fira anual els primers dimecres, dijous i divendres de cada maig, i l'antiguetat del qual data d'abans de el XIII.
• Per últim, la ceràmica i les monedes trobades en la zona, unida a les observacions realisades pel sacerdot de Saint-Léger-sous-Beuvray en 1725 defenen dita hipòtesis.

Muralles galorromanas de Autun.

En térmens generals, va ser el hipòtesis de Autun la que va rebre una major aprovació en un principi. Ademés, Autun va ser rebatejada com Bibracte despuix de la revolució, nom que va mantindre durant algun temps. Caldrà esperar a el XIX i a les investigacions dirigides per Jacques Gabriel Bulliot per a que la situació es torne a favor del hipòtesis del Mont Beuvray. En 1851, Bulliot va decidir comunicar una notícia en el Congrés de la Societat Francesa d'Arqueologia sobre una antiga capella (la capella de Sant Martín, ubicada en el Mont Beuvray). Esta notícia anava encaminada a tractar el tema de la cristianización de la nació hedua. Bulliot va retornar a Beuvray a fi de conseguir més informació. L'arqueòlec va descobrir llavors lo que va pensar que era el talús d'un campament romà (encara que era en realitat un nemeton) en un cim prop de la capella. Despuix de documentar-se exhaustivament, i posicionant-se en contra a l'opinió unànim de la Societat, Bulliot va ubicar l'emplaçament de Bibracte en el Beuvray, i no en Autun. La publicació de la seua Essai sur li système défensif dones Romains dans li pays éduen entre la Saône et la Loire no li va proporcionar més que burles entre els membres de la Societat d'Arqueologia.

Influència del oppidum de Manching (en vert) sobre la població (en roig).

No obstant, seria l'interés de l'emperador Napoleón III sobre les batalles de la Guerra de les Galias el que acceleraria les coses. De fet, Bulliot va ser visitat per un funcionari de l'emperador cridat Stoffel, al que Napoleón havia encarregat efectuar les excavacions en la zona a on es va produir la victòria romana sobre els helvecios. Encara que Bulliot compartia en Stoffel les seues conviccions sobre l'ubicació de Bibracte, este li va prestar poc interés i va confiar a un atre membre de la societat d'arqueòlecs, Xavier Garenne, la missió d'efectuar les investigacions en Beuvray. Paralelament, el propietari d'estes terres, el vescomte de Aboville, va portar a terme les seues pròpies investigacions i va mostrar els resultats de les mateixes a l'Arquebisbe de Reims, membre de la societat d'arqueòlecs i amic de Bulliot a pesar de les seues diferències sobre l'assunt de Bibracte. Interessat en les excavacions, Bulliot va apelar a l'emperador que, en 1867, va assignar fondos a l'arqueòlec a fin de que dirigira la busca en el Beuvray.

Bulliot va investigar el lloc de 1867 a 1905, dissipant tots els dubtes sobre l'emplaçament de Bibracte. El seu nebot Joseph Déchelette va iniciar una série d'excavacions que durarien fins a 1907, i va fer una comparació de Bibracte en atres llocs d'Europa, tals com Strakonice en Bohemio, Manching en Alemània i Velem-Zenst-Vinya en Hongria. Per tot això, és considerat un dels precursors de l'unificació cultural del món celta i de la civilisació dels oppida.

Vore també

• Grand site national
• Jacques Gabriel Bulliot
• Joseph Déchelette
• Murus Gallicus
• Heduos
• Dúmnorix
• Diciviaco

Bibliografia

• Christian Goudineau et Christian Peyre, Bibracte et els Éduens, À la découverte d'un peuple gaulois, éditions Errance, 1993
• Christian Goudineau, Regards sur la Gaule, éditions Errance, 1998, pp.65-82
• Stephan Fichtl, La ville celtique. Els oppida de 150 av. J.-C. à 15 ap. J.-C., éditions Errance, 2005.
• K. Gruel et D. Vitali, L'oppidum de Bibracte. Un bilan de onze années de recherches (1984-1996), Gallia, 55, 1998, pp. 1-140.
• Bibracte, capitale dones Éduens, L'Archéologue-Archéologie nouvelle, 4, març de 1994, pp. 36-45; i 6, juny de 1994, pp. 62-72.

Obres antigues

• Jacques Gabriel Bulliot, Fouilles du Mont-Beuvray (ancienne Bibracte) de 1867 à 1895, Dejussieu (Autun), 2volumes, 1899
• Joseph Déchelette, Els fouilles du Mont-Beuvray de 1897 à 1901, Picard (Paris), Dejussieu (Autun), 1904
• Joseph Déchelette, L'oppidum de Bibracte. Guide du touriste et de l'archéologue au Mont Beuvray et au Musée del Hôtel Rolin, Picard (Paris), Dejussieu (Autun), 1903
• Joseph Déchelette, Manuel d'archéologie préhistorique, celtique et gall-romaine, éditions Picard, Collection Grands manuels Picard, 2000

Obres de la colecció Bibracte sobre les campanyes arqueològiques

• Guillaumet J.-P., Szabo M. (baixe la direcció de Ralston I.), Etudes sur Bibracte, Glux-en-Glenne: BIBRACTE, 2005, 313 págs.
• Olmer F., Els amphores de Bibracte, 2. Li commerce du vin chez els Eduens d’après els timbres d’amphores, Glux-en-Glenne: Bibracte, 2003, 375 págs.