Augustodunum
Augustodunum és l'antic nom celta latinizado de la ciutat francesa d'Autun, fundada en el I El nom es compon de Augusto, el nom del primer emperador romà, i del terme celta dunum ("fortalea").
Situada en la província de la Galia Lugdunense, va ser fundada cap al 16-13 a. C. per l'emperador Augusto a la vora del riu Atuvaros (Arroux).[1] S'ubicava sobre una de les principals vies de comunicació del poble heduo que unia el oppidum de Bibracte, a uns 20 km a l'oest, en Cavillonum (Chalon-sur-Saône). Roma pretenia en este moviment reafirmar el seu poder en la zona i eclipsar el otrora poderós Bibracte, la població del qual es va traslladar a la nova ciutat.[2] Augustodunum, que més vesprada es va convertir en capital dels heduos (Civitas Aeduorum), es va desenrollar fins a convertir-se en un centre administratiu, econòmic, polític, intelectual i espiritual del poder romà.[3]
Ostentava el títul de "soror et aemula Romae" (germana i émula de Roma), que atesta la gran importància que tenia en l'época romana, i va ser elevada possiblement a l'estatus de colónia en temps d'Augusto. En ella confluïen una quinzena de calçades romanes i contava en una muralla d'onze metros d'altura, sis quilómetros de muralles, quatre portes monumentals i una cinquantena de torres. La muralla, que protegia una superfície d'unes 200 hectàrees, tenia una funció tant defensiva com ceremonial.
Ademés de les muralles, es varen construir vàries edificacions que li varen donar un gran prestigi, com un teatre (un dels més grans del món romà), un amfiteatre i temples. Les seues Escoles Menianas constituïen un foc d'intensa vida intelectual i lliterària.[4] Els notables varen fomentar el desenroll d'una educació d'excelència entorn a les escoles de Dret i Lletres, en les que tenien un paper important els estudis de geografia i història.[5] Segons conte Tácito, allí es reunien "tots els jóvens més nobles de la Galia".[4] Augustodunum va ser la ciutat natal de l'orador i rétor Eumenio, gran valedor de les Escoles Menianas.
La ciutat va ser presa pel heduo Juliol Sacroviro en l'any 21 d. C. En el 270 va ser somesa a un sege de casi sèt mesos, capturada i destruïda pel usurpador Victorino. Posteriorment va ser reconstruïda baix el regnat de l'emperador Constantino.
Història
[editar | editar còdic]En l'any de 2013 es varen descobrir els primers indicis d'ocupació humana del lloc anteriors a l'época d'Augusto. La ciutat de Augustodunum (Autun) es va fundar durant el regnat d'Augusto: el seu nom antic significa "la fortalea d'Augusto" (vore l'artícul dun). Estava destinada a substituir a Bibracte, la capital dels heduos, com a agraïment a este poble per la seua aliança ancestral en Roma. Augusto manifestava aixina la seua voluntat de crear una gran ciutat en la Galia que demostrara el poder de Roma. Aixina, Augustodunum es va dotar d'esplèndits monuments.
La fundació de Autun va atraure a les poblacions de les afores, en particular als habitants de Bibracte, el oppidum dels heduos, que poc a poc va ser caent en l'oblit.
Presa per Juliol Sacroviro en l'any 21 d. C., va anar el centre de la rebelió d'este gal, que es va suïcidar en els seus voltants.
En el III la ciutat es va rebelar contra la dominació del Imperi gal i es va alinear en l'emperador Claudio II. En 270 va sofrir un sege de sèt mesos, i va ser ocupada i saquejada pel usurpador Victorino. Es va alçar de les seues ruïnes baix la Tetrarquia. El seu sege i reconstrucció varen ser mencionats a la veta d'una generació pels rétorés gals de l'escola de Autun, en 298 per Eumenio[6] i en 311 per un anònim en el seu panegíric de Constantino.[7][8]
Vies romanes i itineraris
[editar | editar còdic]
La creació de la ciutat, en la marge esquerra del Arroux, va desplaçar indiscutiblement els antics eixos de comunicació que es dirigien cap a Bibracte. Des de Autun es pot identificar en facilitat una ret viària desenrollada en forma d'estrela, que utilisa en part vies anteriors. A la ciutat apleguen res menys que catorze vies, entre elles dos importants, l'anomenada via de Agripa, que unix Lugdunum (Lió) en Gesoriacum (Boulogne-sur-Mer) passant per Chalon-sur-Saône, Autun, Auxerre, Sens i Beauvais, i la via travessera que unix l'est en el centre, Besanzón i Bourges, passant per Beaune, Autun i Decize.[9]
- La via de Cabillonum (Chalon-sur-Saône) ix de les muralles per la porta sur de la ciutat, coneguda com la Porta de Roma, i continua inicialment en llínea recta. A uns 120 m, aplega a la riera Accoron i ho creua per un chicotet pont.
- La via de Autessiodurum (Auxerre) ix de Autun per la porta nort, cridada Porta de Arroux, seguint l'alliniació de la penca maximus, i creua el Arroux, provablement sobre un pont. Immediatament despuix es bifurca: el ramal de la dreta, que discorre aproximadament en direcció nort, és la via de Saulieu.[10]
- La via de Andemantunnum (Langres), que eixia de la ciutat per la Porta de Sant Andrés, també cridada Porta de Langres, es dirigia cap al noreste i creuava immediatament la riera Accoron en direcció a Andemantunnum.
- La via de Vesontio (Besanzón) per Tavaux compartix un tram en la via de Langres.
- La via de Troyes per Alesia ix de la Porta de Arroux i compartix un tram en la via de Langres.
- La via d'Orleans se separa de la via de Clermont en la localitat de Pierrefitte.
- La via de Clermont per Bourbon-Lancy ix de Autun per la Porta de Arroux. Immediatament despuix de creuar el pont sobre el Arroux es troba un forcall. La carretera de la dreta conduïx a Saulieu i Alise-Sainte-Regne.
- El sistema viari que partix de la porta de Arroux es dividix en dos ramals baix les muralles de Autun. El ramal que va cap al suroest constituïx la via de Autun a Clermont. D'esta via es ramificaba, a uns 7 km de les muralles de Autun, la carretera de Decize per Saint-Honoré, que conduïa a Bourges.
La ciutat de vía de Cabillonum apareix en la vía de Autessiodurum, encara que només es mencionen algunes vies.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Rebourg y Goudineau, 2002, p. 36.
- ↑ Febvre, 2003, p. 73.
- ↑ Marseille, 2002, p. 40.
- ↑ 4,0 4,1 Richard, 1988, p. 71.
- ↑ Commeaux, 1977, p. 31.
- ↑ Eumenio: Panegyrici Latini, V, 4, 1
- ↑ Panegyrici Latini, VIII, 4, 2-3
- ↑ (1997) La crise de l'Empire romain, 235–285 (en fr), París: Armand Colin.
- ↑ Thévenot, Emile (1969). Els voies romaines de la vaig citar dones Éduens (en fr), Brusseles.
- ↑ Rebourg y Niaux, 2008, pp. 33-34.
- ↑ Besnard, Jacky (1994). Els agglomérations antiques de Côte d'Or (en fr), Presses universitaires de Franche-Comté, p. 157. ISBN 978-2-2516-0522-7.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2021).Ausonius.Bordeus:I
- (1977) Histoire dones Bourguignons (en fr), Fernand Nathan.
- (2003) Histoire de Franche-Comté (en fr), Lons-li-Saunier: Éditions Arts et Littérature. ISBN 978-2-912351-36-4.
- (1997) Lyonnaise I : Autun - Chartres - Nevers (en fr), De Boccard.
- (2014) Autun antique (en fr), Pariu: Ed. du Patrimoine. ISBN 978-2-7577-0331-1.
- (2002) Journal de Bourgogne (en fr), Pariu: Larousse. ISBN 978-2-03-575104-1.
- (1998).Gallia.55
- 141-236.ISSN 0016-4119.
- (2002) Autun antique: guides archéologiques de la France (en fr), Pariu: Ed. du Patrimoine. ISBN 978-2-85822-693-1.
- (2008).Pariu:(71/1)
- (1988) Histoire de la Bourgogne (en fr), Éditions Privat. ISBN 978-2-7089-1680-7.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Augustodunum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.