Anar al contingut

Lugdunum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Lugdunum

Lugdunum va ser el nom en que es va conéixer la Colónia Copia Claudia Augusta Lugdunum (actualment, Lió), una important ciutat romana de la província de la Galia.

Història

[editar | editar còdic]

La colónia romana va ser fundada en l'any 43 a. C. per Lucio Munacio Planco. La ciutat va créixer ràpidament i va adquirir importància estratègica i econòmica. Va ser un centre neuràlgic de la Via Agripa i, a partir de l'any 12 a. C., va albergar el santuari de les tres Galias, a on totes les tribus gales acodien cada any a demostrar la seua llealtat al Imperi i a Roma davant el seu altar.

Druso va manar construir un temple en honor a César Augusto i a Roma. Posseïa este temple una esplanada en 400 000 metros quadrats, bella per sí mateixa, pero ademés acompanyada per múltiples belles estàtues enviades per totes les ciutats de la Galia. El sum sacerdot del cult a Augusto en este temple, Cayo Juliol Rufo, va manar alçar un amfiteatre al costat de l'edifici. En l'amfiteatre es donaven espectàculs gratuïts cada 1 d'agost. El mateix sacerdot va erigir un arc del triumfo en l'any 19 a on gravava tota la seua genealogia, que remontava a primigenis aristócrates gals.[1]

Va ser la capital de la província romana Gallia Lugdunensis. Des de la seua fundació i durant 300 anys, Lugdunum va ser la ciutat més important d'Europa nort-occidental. També va ser sèu del segon taller monetari imperial. Dos emperadors, Claudio i Caracalla, varen nàixer en Lugdunum.

En el sigle I un gran incendi va destruir la ciutat, tal com li conta Séneca al seu discípul Lucilio en una de les seues Cartes a Lucilio (carta XCI):

(...) Ni encara les tremolació de terres varen ser tan ruïnosos a cap poble. En fi, mai va ardir incendi tan funesto que no deixara res per a un atre incendi. Tants edificis bellíssims, cada u dels quals podia ser orgull d'una ciutat, els va derrocar una sola nit, ni mai, en la gran pau que tenim, va ocórrer lo que ni la més feroç guerra carrejara; quan en tant repòs estan en pau les armes, quan per tota la redondez de la terra campea la seguritat, Lugdunum, la flor de la Galia, ha desaparegut. (...)[2]

A finals del sigle II (19 de febrer de 197)[3] va ser testic de la major i més cruel batalla disputada entre eixèrcits romans: en la Colónia Copia Claudia Augusta Lugdunum, l'emperador romà Septimio Sever (145-211) va derrotar al usurpador Clodio Albino (147-197) en la coneguda com batalla de Lugdunum.

Durant el sigle III la ciutat comença un decliu, perdent la seua condició de capital de la Galia en 297, en benefici de Tréveris, més prop de la frontera del Rin. Lugdunum no és més que la sèu administrativa d'una chicoteta província (Lió, Borgoña i Franc-Comtat). En l'any 437, les tribus germàniques refugiades en Borgoña despuix de la destrucció de Worms pels hunos, varen ser reasentadas pel comandant militar d'Occident, Aecio, en Lugdunum.

La ciutat romana original estava ubicada a l'oest de la confluència dels rius Ródano i Saona, en els tossals Fourvière. En les últimes époques de l'imperi gran part de la població s'ubicava en la vall del riu Saona, als peus del Fourvière.

Personages

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Miller (1992). L'Imperi Romà i els seus pobles limítrofs. El món mediterràneu en l'Edat Antiga IV., Sigle Veintiuno Editors. ISBN 968-23-0886-0.
  2. Séneca, Lucio Anneo (65). Cartes a Lucilio, Roma.
  3. Graham, 1978, p. 625.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Història: Zeitschrift für Alte Geschichte.27(4)
pp. 625-630.


Referències

[editar | editar còdic]