Anar al contingut

Dea Matrona

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Matrona (desambiguaació).
Archiu:Matrona Gaul goddess.jpg
Escultura de la deesa Matrona.
Archiu:Matrona Gaul goddess alt.jpg
Escultura de la deesa Matrona

Dea Matrona ("deesa mare divina") en la mitologia celta, era la deesa tutelar del riu Marne (que era cridada Matrŏna, igual que el riu[1] en l'Antiga Galia.[2] El seu fill era el deu Maponos.

El teónimo gal Mātr-on-ā significa "gran mare",[3] i la deesa del Marne ha segut considerada com una deesa mare.[3][4] Moltes de les seues representacions, s'han trobat com a estàtues de terracota de baix cost produïdes en série per al seu us en santuaris hogareños a on apareixen deeses mares alletant a bebés o duent frutes, atres aliments, o menuts gossos en els seus regazos.

En moltes regions, eixes Matronae eren representades en grups de tres (tríades), o més rarament en grups de dos.[5] Dins d'eixa tríade divina, era coneguda com "Deae Matres" o "Deae Matronae" i este tipo de cult està atestat en molts punts del Nort d'Europa (Matres i Matronae) i no només en àrees celtes, i era similar a atres figures religioses i mitològiques contemporànees o inclús, posteriors com Moiras, Fúria, Nornas o Parcas.

Mitologia galesa

[editar | editar còdic]

En la mitologia galesa, Dea Matrona s'assimila a Modron, una atra deesa mare i figura llegendària de la mitologia celta en Gales, mentres que Maponos s'identifica en Mabon.[6]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Autors antics fan referència al riu Marne com a Matrona incloent Juliol César, Amiano Marcelino, Ausonio i Sidonio Apolinar.Charlton T. Lewis i Charres Short. «A Latin Dictionary, 'Matrona'» (en anglés). Perseus, Tufts University. Consultat el 12 d'agost de 2016.
  2. Micha F. Lindemans. Encyclopedia Mythica (ed.): «Dea Marona» (en anglés). Archivat des d'el original, el 5 de setembre de 2015. Consultat el 12 d'agost de 2016.
  3. 3,0 3,1 Xavier Delamarre (2003). Dictionnaire de la langue gauloise, Errance, p. 219. ISBN 2-87772-237-6.
  4. Cf. Jacques Lacroix (2007). Els noms d'origine gauloise - La Gaule dones dieux, Errance, pp. 59–60. ISBN 2-87772-349-6.
  5. Miranda J. Green (1989). Symbol and Image in Celtic Religious Art, Routledge, pp. 188–204. ISBN 0-415-08076-2.
  6. Noemie Beck: The Matres and Matronae: The Nursing Mothers or Nutrices. en: Goddesses in Celtic Religion. Université Lumière Lió 2, Lió 2009. [1] en theses.univ-lyon2.fr).

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Beck Jane (1970), The White Lady of Great Britain and Ireland, en: Folklore 81:4.
  • Loomis, Roger (1945), Morgain La Fee and the Celtic goddesses, en: Speculum. 20:2.
  • Meier, Bernhard (1998), Dictionary of Celtic Religion and Culture; Cyril Edwards, trad. Woodbridge: Boydell i Brewe.


Referències

[editar | editar còdic]