Fossa Drusiana

La Fossa Drusi o Fossa Drusiana és el nom assignat des d'época romana a un canal artificial excavat en época de l'emperador romà Augusto per orde del general Druso durant la seua campanya militar en Germania de 12 a. C.

Construcció

El historiador Suetonio^[1] nos indica que:

Druso va ser cuestor i despuix pretor, eixercint el mando sobre Recia i despuix sobre Germania, a on va ser el primer general romà que navegue sobre la mar septentrional, excavant un canal per a comunicar eixa mar en el Rin, lo que va anar una colossal empresa. Tal canal encara es coneix pel seu nom.

El seu contemporàneu Tácito,^[2] en relatar les campanyes de Germànic de 14 a 16 en Germania, senyala que:

Germànic, una volta distribuïda els víveres, les legions i els seus auxiliars en els barcos, va penetrar en el canal excavat pel seu pare, Druso, i va pregar a este que ho auxiliarà en la seua empresa, ya que estava assumint un alt risc, per a que, gràcies al seu misericordioso i benigno model, fòra també recordat per les seues accions.

La missió d'este canal va ser comunicar el curs inferior del Rin en el mar del Nort d'una forma relativament segura a través de territori romà i fer que la classis Germanica es convertira en una permanent amenaça per a les tribus germanes ribereñas.

l'Arqueologia encara no ha segut capaç de fixar exactament el recorregut de la Fossa Drusiana, pero se sap que naixia en el curs del Rin a l'altura d'Arnhem (Països Baixos) per a morir en el Ijssel, prop de la localitat de Doesburg (Països Baixos), coneixent-se este traçat actualment en flamenc com Gelderse Ijssel. L'actual canal d'Utrech, entre eixa localitat i el Ijsselmeer, pot seguir en la major part del seu recorregut el traçat de l'antic canal excavat per Druso.

Últimament, s'ha defés la possibilitat de l'existència d'un segon canal excavat per orde de Druso entre el Zuiderzee i el mar del Nort, formant part del braç del Rin conegut actualment com Lange Renne.

Notes

↑ Suetonio, Div. Claud. 2, 4: Is Drusus in quaesturae praeturaeque honore dux Raetici, deinde Germanici belli Oceanum septemtrionalem primus Romanorum ducum navigavit transque Rhenum fossas navi et immensi operis effecit, quae nunc adhuc Drusinae vocantur
↑ Tácito, Ann. II, 8: Iamque classis advenerat, cum praemisso commeatu et distributis in legions ac socis navibus fossam, cui Drusianae nomen, ingressus precatusque Drusum patrem ut es eadem ausum libens placatusque exemplo ac memòria consiliorum atque operum iuvaret, lacus inde et Oceanum usque ad Amisiam flumen secunda navigatione pervehitur. .

Bibliografia

Kerst Huisman, De Drususgrachten. Een nieuwe hypothese, Westerheem 44, 1995, pp. 188-194. ISBN 0166-4301

Vore també

Fossa Corbulonis

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Fossa Drusiana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Suetonio, Div. Claud. 2, 4: Is Drusus in quaesturae praeturaeque honore dux Raetici, deinde Germanici belli Oceanum septemtrionalem primus Romanorum ducum navigavit transque Rhenum fossas navi et immensi operis effecit, quae nunc adhuc Drusinae vocantur

[2] Tácito, Ann. II, 8: Iamque classis advenerat, cum praemisso commeatu et distributis in legions ac socis navibus fossam, cui Drusianae nomen, ingressus precatusque Drusum patrem ut es eadem ausum libens placatusque exemplo ac memòria consiliorum atque operum iuvaret, lacus inde et Oceanum usque ad Amisiam flumen secunda navigatione pervehitur. .

[1]

[2]