Fotoinhibición
La fotoinhibición, definida com l'inhibició de la fotosíntesis causada per l'excés de radiació, afecta la producció en condicions de camp, en gran mida. L'exposició adicional a factors d'estrés durant l'exposició a la radiació alta, aumenta el potencial de l'efecte fotoinhibitorio, d'esta manera, l'inhibició de fotosíntesis indica que la planta està somesa a condicions estresantes. La fotoinhibición pot ser reversible, jugant un paper de protecció dels fotosistemas, pero també pot reflectir un dany que ya ha succeït en l'aparat fotosintético, cas en el qual, és irreversible. En esta revisió, es presenten alguns mecanismes fisiològics i moleculars de la fotoinhibición i l'interacció entre la llum i atres factors causants d'estrés i es discutixen els seus efectes en les plantes.
Descripció
[editar | editar còdic]El fenomen de la fotoinhibición es coneix des de fa més de 100 anys a través dels treballs realisats per Ewart (1896) qui es troba dins dels primers investigadors en estudiar el fenomen de la fotosíntesis baix condicions ambientals reals.[1] El terme fotoinhibición (PI) va ser definit originalment per Kok en 1956, com una reducció en l'activitat fotosintética que ocorre com a conseqüència d'un excés d'allumenament.[2]
Des de les primeres etapes de l'investigació d'este fenomen, es va reportar la inactivación dels fotosistemas I i II, és aixina com es va observar la PI del fotosistema I (PSI) en Spinacia oleracea baix condicions tant aeròbiques com anaeròbiques. En estes observacions, l'allumenament de les membranes dels tilacoides en 30.000 lux, baix condicions aeròbiques, va disminuir l'activitat fotorreductora de el NADP+, el qual va anar 10% menys que en el control, i ademés, es va trobar que el 40% dels centres de sulfur de ferro (FES) permaneixien intactes.[3] Fins fa poc, el terme fotoinhibición es va utilisar principalment com un sinònim de PI del fotosistema II (PSII), ya que la proteïna D1 havia segut considerada com l'objectiu principal de la PI,[4] i també, perque el PSI és més estable que el PSII baix condicions d'allumenament excessiu.[5] El dany causat per la llum inclou l'inhibició de el PSII i la degradació de la proteïna D1.[6] No obstant, en l'última década, algunes publicacions mostren que a temperatures baixes i allumenament escàs, el PSI es veu més afectat que el PSII en algunes plantes.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Adir et al., 2003
- ↑ Yordanov i Veleikova, 2000
- ↑ Inoue et al., 1986; 1989
- ↑ Andersson i Styring, 1991; Barber i Anderson, 1992; Rogle et al., 1993
- ↑ Powels, 1984
- ↑ Rogle FOTOINHIBICIÓN: RESPUESTA FISIOLÓGICA DE LAS PLANTAS, REVISTA COLOMBIANA DE CIENCIAS HORTÍCOLAS 116 et al., 1993
- ↑ Terashima et al., 1994; Havaux i Davoud, 1994; Sonoike i Terashima, 1994; Tjus et al., 1998; Zak i Pakrasi, 2000
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fotoinhibición» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.