Fotoquimioterapia

Archiu:Séance en cabine de photothérapie.jpg

Fotoquimioterapia

La fotoquimioterapia és una modalitat especial dels tractaments que utilisen els rajos ultravioleta associats a substàncies farmacològiques fotoactivables. Este tractament ha mostrat la seua eficàcia en la teràpia contra la psoriasis. A esta teràpia també se li coneix com a bany PUVA (la P designa psoraleno).

Antecedents històrics

La llum solar té efectes sobre l'organisme humà; no obstant, la llongitut d'ona més curta (de 100-400 nm) dels rajos ultravioleta posseïx una energia major i se sap que intervé en preponderancia en els fenomens de superfície. Els rajos ultravioleta (denominats també com a rajos UV) es dividixen en UVA, UVB i UVC. Els tres tipos de rajos procedixen de la llum del sol, pero la capa d'ozon, que funciona com a pantalla front als de llongitut d'ona inferior a 290 nm i que són els més ionizados (els UVC), provoca que a la Terra solament apleguen els rajos UVA i UVB. Els rajos més penetrants són els UVB en una llongitut d'ona de 290-320 nm i els UVA són de llongitut d'ona major i per lo tant són menys penetrants.

Archiu:100hgxe.jpg

Llàntia d'arc Xenón-Mercurio.

Els rajos UV també poden ser generats per mijos artificials. Per a crear-los, s'utilisen aparats com la llàntia de vapor de mercuri (que emet UVA), les llànties fluorescents que emeten llum composta només de UVA i l'arc voltáico, que emet els tres tipos.

Des de l'Antiguetat es coneixen els efectes de l'aplicació de certs extractes vegetals quan es combinen en l'exposició a la llum solar. Alguns pobles utilisaven extractes agres o infusions de fulls de higuera. En algunes plantes compostes originàries del continent africà, s'han identificat químicament algunes substàncies potenciadoras dels efectes de la llum ultravioleta.

Des de 1970 aproximadament, es vénen administrant tractaments prenent com a base els derivats d'estes substàncies, que hui es coneixen com psoralenos. En un inici, la terapèutica estava destinada al tractament de la psoriasis, pero hui en dia, l'us s'ha estés a atres tipos de malalties dermatológicas.

Efectes biològics

Existixen tres tipos d'efectes biològics es poden dividir en:

• Efectes indispensables. Com el que permet que en la pell es promoga la creació de vitamina D.
• Efectes de defensa. Com el que estimula la fabricació de melanina en els melanòcits. Estes cèlulas de la pell aumenten la producció de melanina com a protecció precisament contra este tipo de rajos.
• Efectes nocius. Els efectes negatius d'estos rajos estan supeditats a la seua alta energia que els du a ionizar l'aigua del núcleu de la cèlula, lo que provoca la deformació de la cadena del ADN. Açò supon una alteració en la mecànica de la reproducció celular i en la síntesis de proteïnes codificades pel segment modificat. Són eixos mateixos efectes els que s'utilisen en la teràpia de condicions de la pell que requerix un tractament a pur de estos rajos.