Fotoreceptor
En general, un fotoreceptor és un mecanisme capaç de convertir l'energia òptica de la llum que incidix sobre una superfície sensora en energia elèctrica, per mig d'un procés que es denomina transducción.[1][2]
En la naturalea, els fotorreceptores són cèlulas fotosensibles, tant en animals com en vegetals, que permeten la visió. Les cèlules fotorreceptoras del sistema visual dels vertebrats són diferents als sistemes visuals d'atres animals com els insectes o els moluscs.
També hi ha fotorreceptores electrònics, que són components electrònics que detecten la llum.
Permet rebre els estímuls provinents de l'intensitat de llum, és dir, l'intensitat lumínica. Gràcies a açò tenim una ràpida reacció en les neurones motores.
Sistema visual humà
[editar | editar còdic]
En el sistema visual humà, els fotorreceptores es localisen en la retina. Existixen tres tipos diferents: els cons, els bastons[3] i les cèlules ganglionares intrínsecament fotosensibles (ipRGCs). El sistema visual humà es dividix en les següents parts:
- Còrnea: És la membrana que dona forma a l'ull.
- Humor acuoso: Líquit que es troba entre la còrnea i la lent de l'ull.
- Pupila: Centre del iris.
- Cristalí: Enfoca les imàgens de la retina.
- Humor vítreo: Ompli l'interior de l'ull.
- Retina: Convertix les imàgens en senyals neurològiques.
Funcions dels cons:
- Proporcionen informació de color.
- Els hi ha sensibles al roig, al vert i al blau (RGB).
- Aporten la versió espacial, és dir, cada con té una conexió directa al cervell.
- Són solament sensibles en alts nivells d'allumenament (fenomen conegut en el nom de visió fotópica). En baix allumenament no es distinguixen els colors.
Funcions dels bastons:
- Proporcionen informació de la lluentor.
- Aporten la visió quan hi ha baixos nivells d'allumenament (Visió escotópica).
- No aporten informació espacial.
- Varis bastons compartixen la mateixa fibra en el nervi òptic. Efecte de “inhibició lateral”.
- Hi ha uns 100 millons en la retina.
Funcions de les cèlules ganglionares intrínsecament fotosensibles (ipRGC):[4][5][6]
- Enviar informació lumínica al principal rellonge biològic del cervell per a l'ajust dels ritmes circadianos a la llum ambiental.
- Regular ritmes de somi i despertar.
- El tamany de la pupila.
- La secreció de l'hormona melatonina per la glándula pineal.
Fenomens visuals
[editar | editar còdic]Els següents fenomens estan relacionats en la variació d'allumenament:
Baixos nivells d'allumenament
[editar | editar còdic]Hi ha un desplaçament de la curva de sensibilitat de lluentor.
A més baixos nivells treballen més els bastons en l'ull, els cons deixen de treballar i per açò el color no és apreciat, únicament algunes zones del blau i el vert.
Emmaixquerament visual espacial
[editar | editar còdic]Reducció visual d'un estímul quan en el seu entorn hi ha grans variacions d'luminancia.
Emmaixquerament visual temporal
[editar | editar còdic]Gran pèrdua de resolució espacial quan hi ha canvi en les escenes.
Component electrònic
[editar | editar còdic]Definició
[editar | editar còdic]Sensor d'estat sòlit que convertix l'energia solar en energia elèctrica, generant habitualment una fotocorriente a la seua eixida. L'incidència de fotons d'una determinada energia provoca la transició d'electrons de la banda de valència a la banda de conducció.
El fotoreceptor és un component essencial de qualsevol sistema de comunicacions òptiques i un dels elements crítics pel que fa a prestacions.
Tipos
[editar | editar còdic]Dins de la categoria de detectors fotònics podem trobar una gran varietat de dispositius, cada u d'ells presentarà unes característiques particulars.
Fotoconductor
[editar | editar còdic]
El fotoconductor, o fotorresistencia és aquell que canvia la seua resistència elèctrica per l'exposició de l'energia radiant que aplega a ells.[7] La resistència que genera varia en funció de la llum que incidix sobre la seua superfície. A major intensitat de llum que incidixca en la superfície d'est, menor serà la seua resistència i a menor llum que incidixca major serà la resistència. Es pot trobar en les impressores làser, a on fa de pont entre el fes del làser al núcleu del tambor, creant una image electroestática sobre este últim del material a imprimir. Ademés, modulant l'intensitat del làser, es pot controlar en gran precisió el to de l'image que finalment serà impresa.
Fotodiodo
[editar | editar còdic]
El fotodiodo és un semiconductor sensible a la llum visible o infrarroja depenent del seu material de fabricació.[8] Els diodos tenen un sentit normal de circulació de corrent, que es diu polarisació directa. En eixe sentit el diodo deixa passar la corrent elèctrica i pràcticament no ho permet en l'invers: és la base del funcionament d'un diodo. Pero en el fotodiodo la corrent que està en funcionament (i que varia en els canvis de la llum) és la que circula en sentit invers al permés per la juntura del diodo. Es produirà un aument de la circulació de corrent quan el diodo és excitat per la llum. Un eixemple d'utilisació del fotodiodo és el necessari per a canviar de canal en el mando distancia d'un televisor. El mando envia una senyal infrarroja i el fotodiodo la capta.
Fototransistor
[editar | editar còdic]
El fototransistor és un transistor sensible a la llum, normalment infrarrojos. El fototransistor és més sensible que el fotodiodo per l'efecte de guany propi del transistor.[9] La diferència més notable en l'estructura d'un fototransistor, és la càpsula del fototransistor, que és transparent o totalment transparent, aixina és sensible a la llum.
El fototransistor conduïx més o menys corrent del colector quan incidix més o menys llum sobre les seues junturas. Existixen dos versions de fototransistors: de transmissió i de reflexió. Igual que el fotodiodo, el fototransistor té un temps de resposta molt curt, responen a canvis de llum molt ràpits, pero est, entrega variacions molt majors de corrent, per un amplificament que el fotodiodo no té.
Els fototransistors poden ser utilisats en llectors de cinta, targetes perforades, en sensors de proximitat, etc.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Feijoó, Julián García; Pablo-Júlvez, {{{nom2}}} (2012-02). Manual d'oftalmologia (en és), Elsevier Espanya. ISBN 9788480867214.
- ↑ Peralta (20 d'octubre de 2017). Fisiologia de la nutrició (en és), Editorial El Manual Modern. ISBN 9786074486612.
- ↑ Silverthorn, Dee Unglaub (30 de juny de 2008). Fisiologia Humana. Un enfocament integrat 4a edició (en és), Ed. Mèdica Panamericana. ISBN 9789500619820.
- ↑ http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22160822
- ↑ http://www.dicyt.com/noticias/investigan-les-funcions-de-un-fotoreceptor-descobert-recentment-la-melanopsina
- ↑ https://web.archive.org/web/20120314190656/http://neuroscience.brown.edu/berson/for%20ipRGC%20page/ipRGC_anatomy.html
- ↑ Areny, Ramón Pallás (2004). Sensors i acondicionadors de senyal (en és), Marcombo. ISBN 8426713440.
- ↑ Iglésies (15 de decembre de 2017). Especificacions de calitat en impressió, encuadernación i acabaments. ARGN0109 (en és), IC Editorial. ISBN 9788417224981.
- ↑ Miguel (2014). Electrònica (en és), Edicions Paraninfo, S.A.. ISBN 9788428398787.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fotorreceptor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.