Anar al contingut

Fotosensibilizador

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Photodynamic therapy (red).jpg
Un fotosensibilizador que s'utilisa en teràpia fotodinámica.

Un fotosensibilizador és una molècula que produïx un canvi químic en una atra molècula en un procés fotoquímic.[1] Els fotosensibilizadores s'utilisen comunament en la química d'polímero en reaccions tals com fotopolimerización, fotorreticulación i fotodegradación.[2] Els fotosensibilizadores també s'utilisen per a generar estats excitats de triplets en molècules orgàniques en usos en fotocatálisis, conversió de fotons i teràpia fotodinámica. Els fotosensibilizadores generalment actuen absorbint la regió ultravioleta o visible de radiació electromagnètica i transferint-la a molècules adjacents. Els fotosensibilizadores solen tindre grans sistemes π deslocalizados, que reduïxen l'energia dels orbitales HOMO i la seua absorció de llum podria ionizar la molècula. També hi ha eixemples d'us de punts quàntics semiconductors com fotosensibilizadores.[3]

La clorofila actua com fotosensibilizador durant la fotosíntesis de carbohidrats en les plantes:

6COA2+6HA2OCA6HA12OA6+6OA2

Aplicacions

[editar | editar còdic]

Els fotosensibilizadores són part de la teràpia fotodinámica (TFD) que s'usa per a tractar alguns càncers. Ajuden a produir oxigen singlete per a danyar els tumors. Es poden dividir en porfirinas, clorofila i colorants.

En febrer de 2019, científics meges varen anunciar que l'iridi adherit a l'albúmina, creant una molècula fotosensibilizada, pot penetrar en les cèlules canceroses i, despuix de ser irradiado en llum (un procés cridat teràpia fotodinámica), destruir les cèlules canceroses.[4][5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «IUPAC - photosensitization (P04652)». goldbook.iupac.org. doi:10.1351/goldbook.p04652.
  2. Alger, Mark (1996). Polymer science dictionary, 2nd edició, London: Chapman & Hall. ISBN 978-0412608704.
  3. Science (New York, N.Y.).351(6271)
    365–369.ISSN 1095-9203.doi:10.1126/science.aad4011.
  4. «[1]». Consultat el 2019-02-03.
  5. Angewandte Chemie.58(8)
    2350–2354.doi:10.1002/anie.201813002.