Francisco Colom Pol
Francisco Colom Pol (Cullera, Valéncia, 1927 – Madrit, 2011) va ser un científic espanyol i Professor d'Investigació del Institut de Química-Física Rocasolano, dependent del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) d'Espanya.
Biografia
[editar | editar còdic]Es va llicenciar en Ciències Químiques per la Universitat de Valéncia en 1951 i va obtindre el grau de Doctor en eixa especialitat per la Universitat Complutense de Madrit en 1954 baix la direcció de l'Prof. Antonio Rius Miró. Ajudant de càtedra en la Facultat de Ciències Químiques de l'Universitat Complutense, en l'any 1957 es va traslladar als Estats Units en un contracte com a investigador associat en el laboratori de química John Harrison de la Universitat de Pennsilvània, en Filadèlfia, en l'Prof. John Bockris. Al curs següent se li va concedir una beca d'investigació posdoctoral en el Institut Politècnic Rensselaer de Troy, en l'estat de Nova York. Quan va retornar a Madrit en 1959 va obtindre una ajuda de la Fundació Juan March per a l'estudi dels processos electrolítics del germani[1] i es va incorporar a l'equip de l'Prof. Joan Llopis Marí en l'Institut Rocasolano de el CSIC, del que seria director entre 1979 i 1992.[2] Durant la seua carrera va dirigir i va publicar numerosos treballs d'investigació i va eixercir com a assessor científic en contractes de l'Estat en l'indústria.[3][4]
Investigacions
[editar | editar còdic]Els seus temes d'investigació es varen centrar en metals especials de difícil obtenció a temperatura ambiente o en mijos acuosos, com l'alumini, el titani i uns atres que requerixen una producció a partir de sals minerals foses a alta temperatura. També va treballar sobre la corrosió de metals o aleacions en la construcció d'algunes piles atòmiques. En la llínea de electro-catalisadors es va interessar per l'us i comportament de metals nobles en la producció d'electrodos de bateries elèctriques. Dels seus treballs en els metals nobles caldria destacar el del anión perclorato. Tradicionalment es considerava que este anión era l'ideal per a un electrolito de soport inerte per dos raons: la seua estabilitat electroquímica i la seua casi nula tendència a adsorberse, pel seu gran tamany. No obstant, Colom va descobrir que sobre ruteni el perclorato es reduïa a clorur a potencials en la zona d'absorció d'hidrogen. El mecanisme de reacció era singular, perque la reducció tenia lloc durant l'agranada positiva. Va estudiar també la electrodeposición d'antimoni, bismut i germani des de sals foses i la corrosió del ferro i d'acers en sals foses.
Els seus treballs sobre els metals del grup del platí varen alcançar un notable reconeiximent internacional. Prova d'això és que Llopis i Colom varen ser elegits per a redactar els capítuls de platí, iridi, osmi i paladi en la Encyclopedia of Electrochemistry of the Elements,[5] editada per l'Prof. Allen J. Bard. Més vesprada, Colom va escriure els capítuls de tots els metals del grup del platí en el llibre Standard Potentials in Aqueous Solutions, editat per Allen J. Bard, Roger Parsons i Joseph Jordan.[6]
Va ser president del Comité Organisador de el XXXVI Congrés de la International Society of Electrochemistry (ISE), que va tindre lloc en Salamanca en 1985. També va ser el representant espanyol en la ISE de 1982 a 1988 i en el panel Selective Activation of Molecules de la Divisió d'Assunts Científics de la OTAN de 1985 a 1988. Entre 1990 i 1995 va ser President del Grup d'Electroquímica en el sí de la Real Societat Espanyola de Química.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Beneficie electroquímic del germani en carbonat fosos». Consultat el 2023-06-15.
- ↑ (2008) Antonio Santamaría García i Carlos González Ibáñez (ed.). Física i Química en el Tossal dels Chops. 75 anys d'investigació en l'edifici Rockefeller de el CSIC (1932-2007), CSIC. ISBN 978-84-00-08780-7.
- ↑ «Francisco Colom Pol» (en és). Dialnet. Consultat el 2023-06-15.
- ↑ «Francisco Colom Pol» (en espanyol). Consultat el 20 de juliol de 2023.
- ↑ (1973) Encyclopedia of Electrochemistry of the Elements (Vol. VI: Al, In, Anar, Vos, Pd, Pt, Rh, Ru, Sc, I, Lanthanides), Marcel Dekker. ISBN 978-0824725068.
- ↑ (1985) Standard Potential in Aqueous Solutions, CRC Press. ISBN 9780824772918.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Francisco Colom Polo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.