Francisco Jordá Cerdá

Francisco Jordá Cerdá (Alcoy, 20 de juny de 1914-Madrit, 10 de setembre de 2004) va ser un prehistoriador espanyol, especialiste en Paleolític Superior i Epipaleolítico, que va destacar com a investigador del periodo solutrense en Espanya i com a expert en art rupestre paleolític i postpaleolítico.

Formació

Va cursar els seus estudis universitaris en Madrit i Valéncia, a on es va llicenciar en Filosofia i Lletres, secció Història, en 1936. Ya durant la seua etapa universitària es va iniciar en els estudis arqueològics gràcies al seu mentor i mestre Luis Pericot. La seua primera ocupació va ser com a professor de l'ensenyança secundària en esta ciutat a l'hora que es convertia en membre del Institut d'Estudis Valencians.

En numeroses ocasions contava als seus discípuls les seues experiències personals durant la Segona República, que va viure en gran intensitat. Iniciada la guerra civil espanyola va ser capturat pels franquistes i condenat a mort. Pero la seua pena va ser commutada pel confinament en diversos camps de concentració, entre ells en el de Burgos, a on va compartir captiveri i quaderns de poesia i dibuix en Koldo Mitxelena, i uns atres més.

Vida laboral

Despuix de la seua excarcelación en 1943, retorna a Valéncia a on és recuperat pel seu mestre Luis Pericot per a treballar en el Servici d'Investigació Prehistòrica de la Diputació Provincial de Valéncia. Entre atres treballs, va ser copartícipe en l'excavació de la cova de la Cuina des de 1945. Va ser el seu primer contacte prologado en les tècniques d'excavació, despuix vindrien les coves dels Mallaetes, Les Llatas, Cova Negra, etc. D'este contacte en la prehistòria llevantina varen començar a sorgir les seues idees sobre les peculiaritats del Paleolític Superior i el Epipaleolítico de la zona i també la seua metodologia de treball (inscribible en les tradicions arqueològiques espanyoles de forta influència francesa).

Archiu:Jordá i el seu equip (Cova de Nerja).jpg

Jordá i part del seu equip en la cova de Nerja. En primer lloc el seu fill, Jesús-Francisco Jordá Pardo, despuix, Pere Ferrer i Marquet, del Centre d’Estudis Contestans, Cocentaina (Alacant). Li seguix el propi professor Jordá i al seu costat el professor de Prehistòria de la Universitat de Salamanca Javier González-Taules Sastre junt en Emili Aura Tortosa, també professor de Prehistòria, en la Universitat de Valéncia. Per últim, un grup d'estudiants de prehistòria i arqueologia.

La precarietat laboral d'esta fase li va provocar no poques corruixes fins a 1950, quan va ser nomenat director del Museu Arqueològic Municipal de Cartagena i la seua situació es va estabilisar. Despuix va ser nomenat director del Servici d'Investigacions Arqueològiques d'Astúries, per #lo que va passar a residir en Oviedo en 1952. A l'any següent va guanyar per oposició un lloc de professor d'Història de l'Art en l'universitat d'eixa mateixa ciutat. La seua plaça universitària li va donar la possibilitat de revisitar les coves valencianes de la Cuina i Els Mallaetes i d'estudiar els grans jaciments cantàbrics (la cova del Pindal, la Penya del Candamo, la Lloseta, Els Pedroses...) i li va dotar dels mijos, els contactes i el temps suficient per a completar el seu tesis doctoral que versava sobre «El Solutrense en Espanya i els seus problemes». La tesis va ser defesa en la Universitat Complutense de Madrit en l'any 1955 i va ser publicada eixe mateix any per la diputació provincial d'Astúries El seu profunt coneiximent de les ocupacions solutrenses tant de la zona mediterrànea com cantàbrica varen fer d'esta obra un llibre de referència i va cridar l'atenció a François Brodes sobre la precarietat de la seua tipologia lítica en aplicar-se a estes regions, a on hi havia utensilis que no es coneixien en França. Entre tant va tindre oportunitat de viajar al territori del Sahara espanyol, a on va realisar importants descobriments. Aixina mateix va ampliar el seu interés als castros prerromanos de la zona iniciant excavacions en el Castrillón de Mohías en Coaña.

En 1962 va conseguir la càtedra d'Arqueologia de la Universitat de Salamanca, que en eixa época es reduïa a un equip escàs en el que destacaven dos insignes historiadors, José María Blázquez i José Manuel Roldán Hervás. Des de Salamanca, el professor Jordá va ser formant un equip en el que va poder fer-se càrrec de numeroses excavacions, entre les que destaquen les seues incursions en la Trinchera de Atapuerca i Ull Guareña (abdós en la província de Burgos), Cova de Nerja (província de Màlaga), els castros de Sant Ḷḷuís (Pola de Allande) i Mohías (Coaña), la cova dels Casares (província de Guadalajara) i diversos treballs en la província de Salamanca (poblats, dólmenes, túmulos, art rupestre esquemàtic de Les Batuecas...). Un dels seus majors guanys va ser continuar l'edició periòdica de la revista Zephyrus.

Encara que es va jubilar en Salamanca en 1984, va seguir eixercint la seua llabor investigadora com a professor emèrit casi fins al dia de la seua mort. Entre els seus discípuls més destacats figuren Javier Fortea Pérez, catedràtic de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat d'Oviedo; Emili Aura Tortosa, professor de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Valéncia; Julián Bécares, professor de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Salamanca i Luis Arias González, professor d'ensenyança secundària del IES Fernández Vallín de Gijón; aixina com el seu propi fill, Jesús Francisco Jordá Pardo.

Publicacions i treballs

Va ser membre numerari de numeroses acadèmies, societats i instituts d'àmbit nacional i internacional, rebent en 1983 la Medalla d'Or de l'Universitat de Salamanca. També va ser nomenat membre de les següents institucions:

• Deutsche Archäologische Institut de Berlín
• Associação dos Arqueòlecs portuguesos de Lisboa
• Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando
• Real Acadèmia de l'Història

Entre les seues publicacions destaquen:

• → i Berenguer Alonso, M. (1954): «La cova del Pindal (Astúries)». Bolletí de l'Institut d'Estudis Asturians, nº 23, pág. 337-364
• → (1955): «El Solutrense en Espanya i els seus problemes». Servici d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació Provincial d'Astúries, Oviedo

• → (1955): «Els problemes de l'investigació prehistòrica del Sàhara Espanyol» Archius de l'Institut d'Estudis Africans, tom 6, Madrit, pàgines 61-97
• → (1957): «L'Espanya en els temps paleolítics», en Les raïls d'Espanya. Institut Espanyol d'Antropologia Aplicada. Madrit.
• → (1964) «L'art rupestre paleolític de la regió cantàbrica: una seqüència crono-cultural» en Symposium on Prehistoric Art of Western Mediterranean and the Sahara (Burgwartenstein, Àustria, 1960), Barcelona. Pàgines 48-81
• → (1973): «Sobre la cronologia de l'Art Rupestre Llevantí» en Crònica del XII Congrés Nacional d'Arqueologia (Jaén, 1971). Saragossa, pàgines 85-100
• → i Fortea Pérez, Javier (1976): «La cova dels Mallaetes i els problemes del Paleolític Superior del Mediterràneu espanyol», en Zephyrus, n^vos XXVI-XXVII, Salamanca, pàgines 129-166.
• → i Blázquez José María (1978), Història de l'Art Hispànic, Tom I, L'Antiguetat, Editorial Alhambra (Madrit). ISBN 84-205-0607-9
• → (1981) «Villamayor de Ledesma. Guijo de les Navas». Arqueologia, 1981, pág. 113
• → (1983) «Villar Major. Guijo I de les Navas». Arqueologia, 1983, pág. 136
• → (1983): «El mamut en l'art paleolític peninsular i la hierogamia d'Els Casares», en Homenage a l'prof. Martín Almagro Basch, Vol. 1, 1983, ISBN 84-7483-347-7, Pàgines. 265-272
• → et alter (1983): «La Cova de Nerja», en Revista d'Arqueologia, nº 29, Madrit. Pàgines 56-65
• → com a coordinador (1985): Els 25.000 anys de la Cova de Nerja. Gràfiques Varona, Salamanca, Depòsit Llegal 103-1985

Enllaços externs

• Francisco Jordá Cerdá: Cinquanta anys d'investigació arqueològica en la península ibèrica, Jesús Francisco Jordá Pardo