Francisco Marco Díaz-Pintado
| Francisco Marco Díaz-Pintado | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escultor. | ||
| Naiximent: | 3 d'octubre de 1887 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1980 | ||
| Lloc de defunció: | Xàbia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Francisco Marco Díaz-Pintado (Valéncia, 3 d'octubre de 1887 - Xàbia, 1980), fon un escultor valencià.
Biografia
[editar | editar còdic]Inicis
[editar | editar còdic]Francisco Marco inicià la seua formació artística en l'Escola d'Artesans de Valéncia i posteriorment en la Real Acadèmia de Sant Carles de la mateixa ciutat.
Fon professor de Belles Arts primer en Valéncia i a partir de l'any 1914, despuix d'obtindre plaça oficial per oposició en l'especialitat de Composició Decorativa es traslladà a Santiago de Compostela.
Participà en diverses ocasions en l'Exposició Nacional de Belles Arts, en 1904 presentà dos obres en bronze titulades Estudio de desnudo i Un busto retrato.
En l'any 1911 obtingué la medalla d'argent en l'exposició d'arts decoratives de Madrit en l'obra La fuente de las confidencias que fon adquirida per Joaquín Sorolla per a la decoració del jardí de la seua vivenda en Madrit, actual Museu Sorolla.
Uns anys despuix esculpí els busts del pintor Antonio Muñoz Degrain (1915) i Joaquín Agrasot Juan (1919) que poden contemplar-se en els Jardins de la Glorieta de la ciutat de Valéncia.
Periodo sevillà
[editar | editar còdic]A partir de l'any 1917 eixercí la docència en Sevilla, a on ocupà la càtedra de Composició Decorativa (secció escultura) en l'escola local d'arts i oficis i tingué per discípul entre atres artistes a l'escultor i imaginer Sebastián Santos.
En 1920 participà novament en l'Exposició Nacional de Belles Arts en la que presentà les obres Estudio de desnudo i Busto de Don Joaquín Payá i a l'any següent realisà un grup escultòric format per diferents talles en fusta destinades al tro del Crist de la Sanc de la Archiconfraria de la Sanc (Màlaga), les quals varen desaparéixer en l'incendi provocat que tingué lloc en l'Iglésia de la Mercé de Màlaga el 12/5/1931. En 1923 realisa per a la Germandat de la Soletat de Camas, hui Germandat Sacramental, l'image de Jesús en la creu a costeres baix l'advocació de Jesús del Gran Poder, per encàrrec del Germà Major, D. Agustín Gutiérrez i Donya Clotilde Fernández, cambrera de la Verge.
En 1926 rebé un encàrrec de l'Ajuntament de Valéncia per a realisar en la colaboració d'atres artistes un monument en homenage al pintor valencià Joaquín Sorolla i en 1927 participà en la realisació d'un atre monument per a la ciutat de Sagunt dedicat a Alfons XII en commemoració de la restauració de la monarquia.
En motiu de la celebració de l'Exposició Iberoamericana de Sevilla (1929), realisà diferents treballs, entre els que descolla un bust d'Alfons XIII que es conserva en les oficines del rectorat de l'Universitat de Sevilla.
Trasllat a Valéncia
[editar | editar còdic]En 1933 conseguí despuix de varis intents, el trasllat a l'Escola d'Arts i Oficis de Valéncia, a on continuà en la seua activitat docent. D'esta época data la seua obra Fontana en la que obtingué en 1945 la 2ª medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts.