Franklinia alatamaha

Franklinia (Franklinia alatamaha)

Franklinia és un gènero monotípic en la família Theaceae. L'única espècie d'este gènero és l'arbre de Franklinia altamaha, comunament cridat el arbre de Franklin, natiu de la vall del riu Altamaha en Geòrgia en el surest d'EE. UU.. Des de 1803 es troba extint en la naturalea, no obstant sobreviu com a arbre oriental cultivadoven Geòrgia.

Alguns botànics inclouen a Franklinia dins de l'estretament relacionat gènero Gordonia. Les espècies de Gordonia diferixen que tenen fullage sempre vert i flors en uns tallos llarcs.

Descripció

Franklinia alatamaha és un arbust de gran tamany, o be un arbre de menut tamany (fins a 10 m d'altura) pero que normalment alcança dels 4.5 m als 7.5 m, caducifolio. Es troba comercialment disponible per al seu cultiu en els jardins. Es troba molt solicitat gràcies als seus olorosas florés blanques, similars a les camelias. Les seues flors apareixen a finals de l'estiu o a principis de l'autumne, permaneixent fins que els fulls de l'arbre canvien de color.

L'arbre té una forma simètrica, alguna cosa piramidal, en diversos individus de l'espècie que forma les seues corones casi idèntiques. Forma varis troncs verticals prop del nivell del sol. La corfa és grisa en llínees estriadas verticals blanques o en una textura en forma de regates. Les fulls són alternes, obovadas en unes 6 polzadas (15 centímetros) de llongitut que canvien a un color roig anaranjado lluent en el moment de la seua caiguda.

Història

Els botànics de Filadèlfia John i William Bartram varen ser els primers en observar els arbres creixent prop del riu Altamaha en la colónia britànica de Geòrgia en 1765. Varen assignar l'arbre a un nou gènero nomenat en honor del seu amic Rebuig Franklin. William Bartram colectó llavors de Franklinia durant un segon viage als estats del sur d'EE. UU. de 1773 fins a principis de 1776, el viage es troba descrit en el llibre "Bartram's Travels".

Este rar arbre va ser vist en estat selvat per última volta en 1803. La seua extinció en la naturalea s'ha atribuït a una malaltia fúngica introduïda en el cultiu de les plantes del cotó.

Tots els arbres de Franklin dels que es coneix la seua existència actualment, descendixen dels espècimen propagats pels Bartrams en el seu jardí botànic en Filadèlfia.

Cultive

L'arbre de Franklin té una reputació entre els jardiners de ser difícil de cultivar, especialment en ambients urbans. Preferix sol ric, àcit, i no tolera el sol d'argila o la humitat excessiva. L'arbre de Franklin no té cap paràsit conegut, pero pot presentar putrefacció de la raïl i no aguanta be la sequia.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Franklinia alatamaha.
• Bartram's Garden: Franklinia
• Franklinia Article and Photos
• Del Tredici, Peter. "Against All Odds: Growing Franklinia in Boston." Arnoldia 63 (4) (2005).