Friendly Floatees
Friendly Floatees, (gomes amistoses), són uns joguets de bany de plàstic comercialisats per l'empresa The First Years ICC i famosos pel treball de Curtis Ebbesmeyer, un oceanógrafo que estudia corrents marines sobre la base de moviments de restants flotants. Entre els seus estudis es varen incloure els de un enviament d'estos joguets naufragats en el oceà Pacífic en 1992. Estos joguets de bany han segut avistar repetides voltes despuix a lo llarc del planeta.
Història
[editar | editar còdic]L'enviament d'estos joguets, que havien segut fabricats en China per eixa empresa, va partir d'Hong Kong en un buc portacontenedores destinat a Tacoma, Washington. El 29 de giner de 1992, durant una tormenta en el oceà Pacífic Nort els contenidorés varen caure a l'aigua. Un d'estos contenia 29 000 joguets de bany infantils en diverses formes: castors rojos, granotes verdes, tortugues blaves i ànets grocs.
En algun punt el contenidor es va obrir (possiblement per la colisió en atres contenidors o en el mateix barco) i els joguets varen ser lliberats. Encara que es trobaven envolts en plàstic, diferents proves varen mostrar que este ràpidament s'havia degradat en l'aigua de mar permetent "escapar" als joguets. A diferència de molts joguets de bany, "Friendly Floattes" no posseïen forats aixina que en ser estancs no es varen omplir d'aigua.
Els oceanógrafos de Seattle Curtis Ebbesmeyer i James Ingraham, que treballaven sobre un model corrents oceàniques superficials, varen començar a rastrejar el seu progrés. La lliberació casual de masses de 29 000 objectes en l'oceà en una determinada época va oferir ventages significatives sobre el método estàndar de lliberació de 500 a 1000 botelles de fluix. El percentage de recuperació d'objectes en l'oceà Pacífic és d'al voltant del 2 %, entre 10 i 20 botelles, els dos científics esperaven números propencs a 600. Anteriorment ya rastrejaven atres restants flotants, incloent 61 000 sabates de deport de la marca comercial Nike que havien segut perduts en l'aigua en 1990. En els mesos següents a l'incident els "Floatees" varen començar a divisar-se a lo llarc de la costa d'Alaska.
El primer descobriment va consistir en dèu joguets trobats prop de Sitka, Alaska el 16 de novembre de 1992, aproximadament a 3200 quilómetros del seu punt de partida. Ebbesmeyer i Ingraham es varen posar en contacte en peixcadors, treballadors costers, i residents locals per a localisar centenars de "Floatees" sobre un vast llitoral de 850 quilómetros. Es varen descobrir vint més dels joguets el 28 de novembre, i en total 400 varen ser trobats a lo llarc de la costa oriental del golf d'Alaska fins a agost de 1993. Açò va representar una taxa de recuperació de l'1,4 %. Els albiraments i recuperacions varen ser processats en l'ordenador de Ingraham usant les mides de pressió atmosfèrica a partir de 1967 en avant per a calcular la direcció d'i la velocitat de vent a través dels oceans, i les corrents consegüents superficials.
El model de Ingraham va ser dissenyat per a ajudar a l'indústria peixquera pero també és usat per a predir moviments de restants flotants o les ubicacions provables d'aquells perduts en l'mar. L'utilisació dels models que havien desenrollat va predir correctament les recalades dels joguets en l'estat de Washington en 1996 i teorizó que molt dels restants haurien viajat a Alaska, cap a l'oest a Japó, i després a la deriva cap al nort pel estret de Bering sent atrapats en el gèl àrtic. Movent-se despacio en el gèl varen predir en cinc o sis anys el temps per a que els joguets alcançaren el Atlàntic Nort a on el gèl es deshelaría i els lliberaria. Entre juliol i decembre de 2003, "The First Years Inc" va oferir 100 dólars com recompensa a gent que va recuperar joguets en Nova Anglaterra, Canadà o Islàndia.
En 2004 varen ser recuperats més joguets que en qualsevol dels tres anys precedents. No obstant, s'ha predit que encara molts d'estos joguets s'hauran dirigit cap a l'est per davant de Groenlàndia i passar sobre les vores del suroest del Regne Unit.
Blanquejats pel sol i l'aigua de mar, els ànets i castors s'han decolorado a blanc, pero les tortugues i granotes han mantingut els seus colors originals. S'han escrit dos llibres infantils sobre els ànets, i els mateixos joguets s'han convertit en peces de colecció, alcançant preus tan alts com 1000 dólars. També varen ser objecte d'una campanya publicitària de l'empresa espanyola Seat.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Friendly Floatees» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.