Frike
El frike o farik (en àrap, فَرِيكَة farīkah) o firik (en turc) és el gra del blat dur (Triticum turgidum var. Durum) que es cull encara vert (inmaduro) i es torra per a després cuinar-ho en varis plats típics de la gastronomia àrap. És un antic plat derivat de les cuines llevantines i norteafricano,[1][2] seguix sent popular en molts països de la Conca del Mediterràneu oriental a on es va originar el blat dur.[3]
El blat es cull quan els grans són grocs i les llavors encara són suaus. Després s'apila i se seca al sol. Les piles s'incendien cuidadosadament, de modo que solament la palla i la palla es cremen. En estes condicions, l'alt contingut de humitat de les llavors evita que es cremen. Després, el blat torrat es trilla i se seca al sol per a conseguir un sabor, textura i color uniformes. Este procés de trillado o fregat dels grans li dona a este aliment el seu nom, farīk o "fregat". Finalment, les llavors es partixen en péntols més menuts que s'assemblen al bulgur vert.[1]
Etimologia
[editar | editar còdic]És cridat frike en el Sham (l'Alce mediterràneu, és dir, Síria, Líban, Palestina i Jordània) i farik en el nort d'Àfrica (Egipte, Líbia, Argèlia, Tunis i Marroc). Prové de la raïl semítica F-R-K (ف ر ك), que significa 'fregar, restregar'. A voltes la paraula és transcrita en -h final perque acaba en ta marbuta, pero és muda i no es pronuncia (en AFI s'escriu /fɺi:kə/). També es pot trobar escrit com freekeh per influència de l'anglés.
Història
[editar | editar còdic]En orige, la collita dels grans inmaduros del blat tenia com a objectiu maximizar el rendiment. El frike és una tècnica primitiva puix els indicis apunten a un orige previ a la revolució agrícola del Creixent Fèrtil, quan solament hi havia disponible blat en estat selvat i els humans practicaven la recolecció en lloc del cultiu.[4]
És mencionat com ﻔﺭﻴﻛﻳﮥ farīkiyya en un llibre de cuina publicat en Bagdad a principis del sigle XIII.[1] En eixa recepta, la carn es frig en oli i es estofa en aigua, sal i corfa de canella. Després, s'agrega celiandre sec al blat jove ("freekeh") i es cou. Finalment, el menjar se servix en comino, canella i greix de coa de corder fresca.[1]
En l'actualitat, s'ha intentat introduir el frike en els mercats occidentals baix el nom de «'«trigo verde»'» i en la controvertida consideració de «superalimento».
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Freekeh - Farik - Green Wheat» (en en). Clifford A Wright. Consultat el 2 de giner de 2019.
- ↑ «Q&A With Chef And Author Anissa Helou» (en en). The Mosaic Rooms. Consultat el 2 de giner de 2019.
- ↑ «Canadian Science Publishing». www.nrcresearchpress.com. doi:10.1139/g66-028. Consultat el 2 de giner de 2019.
- ↑ Cappers, R. T. J. (2018-07-15). Digital atles of traditional food made from cereals and milk (en en), Barkhuis, p. 167. ISBN 978-94-92444-70-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Frike» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.